On alguns veuen runes, altres veiem possibilitats. A l'hora de restaurar alguna cosa, cal veure més enllà de les cicatrius que deixa el pas dels anys i mirar d'apreciar-ne la riquesa cultural. Quan fem l'esforç de contemplar les coses amb la ment oberta, això ens dona una perspectiva i una dimensió diferent de la que, al principi, tindríem. Fer aquest exercici ens ajuda a veure tot el potencial d'un projecte. 

Aquesta reforma l'he feta tenint en compte el respecte pel medi ambient, la sostenibilitat i els avenços tecnològics referents a les energies renovables. Tot això combinat amb l'estima per l'arquitectura tradicional, en aquest cas, l'arquitectura rural catalana. A més, pretén ser un projecte autosuficient i pràctic. 

Tot i que la meva idea original era crear alguna cosa nova, és a dir, partint de zero, se'm va plantejar la possibilitat d'arreglar quelcom ja existent, de rescatar de l'oblit una petita part de la història. I vaig pensar: "Per què no donar una nova vida a alguna cosa que en un altre temps va ser útil i bonica? Per què no fer-la… reviure?".