L'ÈTICA DE LES CURES


Entenem les cures com totes aquelles activitats orientades a la reproducció social i a la regeneració de la vida (com gestar, criar, alimentar, cuinar, curar, escoltar, estalviar energia, reciclar materials, assistir persones estimades, compartir, etc.) amb l'objecte de viure en aquest món tan bé com sigui possible i que són imprescindibles per al sosteniment de la vida i les societats (Intered, 2017). Tant el nostre col·lectiu (primera infància), com el col·lectiu on intervindrem (tercera edat), estan fortament vinculats a aquest concepte, ja que tots dos són col·lectius d'alta vulnerabilitat.

Aquest projecte d'Aps ens donarà l'oportunitat de posar en valor aquestes pràctiques, les de cuidar-nos, les de cuidar i les de que ens cuidin, alimentant així una ètica de la cura (Batlle, 2012) i d'anteposar aquest concepte a tants d'altres fruit de la globalització i el capitalisme, que ens han portat a un model social de les presses i la distància social. Projectes com aquest ens poden ajudar a conscienciar sobre la importància que siguem les persones (i els seus sentiments i emocions) qui estiguem al centre del sistema actual, revalorant la cura de la vida, davant d'allò productiu, competitiu i excloent (Intered, 2017).

Les nostres intervencions es faran visibles a través de les xarxes, d'habitar l'espai públic i d'obrir algunes de les propostes a la resta de la població, promovent així la sensibilització, la denúncia i la reflexió ciutadana, incidint en les alternatives per posar en el centre les cures (Intered, 2017).

Centrant-nos en aquest aspecte concret, ens marquem els següents objectius (a part dels objectius generals del projecte), inspirades en els objectius d'Intered a la Guia per a l'aprenentatge servei amb mirada de cures:

En resum, la metodologia de l'ApS amb mirada de cures reivindica la importància de posar al centre les persones, revalorant la cura de la vida, l'autocura i la solidaritat, promovent una ètica de la cura que impactarà sobre les relacions, els vincles interpersonals i l'atenció a necessitats concretes (Intered 2017). L'ètica de la cura reconeix que les persones que s'atenen també tenen capacitat d'acció, dignitat i veu, i han de ser protagonistes en tot el desenvolupament del projecte (Hargreaves, 2002). El servei ens donarà l'oportunitat de tenir cura dels altres, anant més enllà de l'assistència o el voluntariat, ja que partirem d'una base de reciprocitat en què costarà diferenciar qui actua i qui es beneficia de l'acció (Puig et al ., 2011). Al nostre projecte d'aprenentatge-servei tindrem en tot moment present que el disseny i la implementació estigui travessat per aquesta mirada de les cures, prenent valor, per tant, el mateix procés, a més dels resultats esperats, ja que les accions en si estaran impregnades de vincles, relacions i amor als nostres petits/es i als nostres grans.