PEDAGOGIES ACTIVES

L'experiència d'aprenentatge s'ha dissenyat dins del marc de les metodologies actives, ja que ens permeten posar l'alumnat al centre de l'acció pedagògica, on els nens i nenes construeixen el seu propi aprenentatge de manera activa, desenvolupant la capacitat creadora i activant diferents competències mitjançant l'observació i l'experimentació. Alhora, les metodologies actives promouen la sociabilitat de l'aprenentatge, construint el seu aprenentatge a partir de la interacció amb altres i afavorint el diàleg i l'intercanvi (Bernal, 2009), en un aprenentatge sustentat en l'assaig-error, donant espai a la reflexió i flexibilitzant els processos d’aprenentatge perquè puguin adaptar-se a la diversitat de l’alumnat (Torres, 2019). La personalització de l’aprenentatge implica centrar l’acció educativa en el que aprèn, que és el protagonista d’aquest procés i entendre que l’acció educativa s’ha d’anar ajustant en funció de l’experiència de l’alumnat, les seves característiques i les seves necessitats (Coll, 2018). Aquest protagonisme entén el procés d'aprenentatge com un procés creatiu en què els significats són construïts i implica la concepció de les persones com a agents actius, davant de receptors passius (Cubero, 2005).

L'APRENENTATGE SERVEI (ApS)

Dins de les metodologies actives, el projecte s'ha dissenyat amb la metodologia d'aprenentatge-servei (ApS), una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat, en què els participants es formen en implicar-se en necessitats reals de l’entorn amb la finalitat de millorar-lo (Centre promotor d’aprenentatge servei de Catalunya).

Aquesta metodologia pretén, doncs, donar resposta a necessitats socials de l'entorn, oferint un servei a la comunitat a través d'una experiència altament educativa senzilla i poderosa, reforçant aprenentatges, treballant en xarxa i unint èxit escolar amb compromís social (Batlle, 2011), tots ells aspectes relacionats amb aquest tipus de metodologia. L'aprenentatge servei ens ajuda en la significació dels aprenentatges de l'alumnat, servint també un dels reptes plantejats, el d'”activar l'alumnat del centre com a ciutadans útils, visibles i actius dins de la comunitat local”, ja que l'educació per a la ciutadania ha de poder realitzar-se a la comunitat, a la pràctica, "embrutant-se les mans" (Batlle, 2011).

Entre els beneficis d'aquesta metodologia hi ha el poder accionar i adquirir competències i valors socials (empatia, solidaritat, amabilitat, responsabilitat, comunicació, implicació social, participació, col·laboració, suport mutu, compromís amb la comunitat, de relació, cohesió, assimilació de normes, generositat...), formant bons ciutadans capaços de millorar la societat provocant canvis al seu entorn i no només al seu currículum personal (Batlle, 2011), que ajudaran a avançar cap a una cultura de l'equitat, la inclusió i el respecte a la diversitat. A més, aquesta metodologia millora l'autoimatge, l'autoestima i la confiança dels participants, fruit de veure que duen a terme millores concretes i tangibles a l'entorn (Batlle, 2011).

En resum, gràcies a l'Aps podem atendre diferents aspectes: l'aprenentatge de l'alumnat, el servei a la comunitat, la reflexió, el protagonisme de l'alumnat, l'atenció a necessitats de la comunitat, sense oblidar-nos de la connexió amb els continguts curriculars, fent-ne una estreta vinculació entre aprenentatge i servei, en allò que podríem anomenar una pedagogia de la reciprocitat (Martínez, 2007).

Finalment, remarcar que aquesta metodologia és compatible amb altres estratègies, ja que ens ofereix una malla flexible en què tot s'hi cap. És per això que les propostes beuran d'altres fonts, entre les quals hi ha l'STEAM.

Podeu trobar molta informació sobre l'ApS i de molta qualitat a la pàgina de l'Associació d'Aprenentatge Servei. 

L'ENFOCAMENT STEAM I LA CULTURA MAKER

Algunes de les propostes o tallers del servei s'enfocaran des de la metodologia STEAM. L'STEAM ens interessa pel seu enfocament competencial, que ens permet treballar les habilitats de forma transversal, atorgant un gran pes al desenvolupament de la creativitat i eliminant de l'equació el tradicional concepte de l'“error”, que passa de ser penalitzable a convertir-se en una oportunitat més d'aprenentatge. Als tallers, treballarem en la intersecció de totes aquestes disciplines. A les propostes té un gran pes l'enfocament científic (pels processos que s'hi donen), l'enginyeria (que ve de la mà de l'arquitectura, provocant diferents construccions), el pensament logicomatemàtic (promogut per l'ús de peces soltes i material desestructurat) i l'art (que tenyeix l'estètica de totes les propostes). També la tecnologia tindrà el seu espai, ja que ens ofereix un enriquiment i afavoreix el diàleg entre allò nou i allò conegut, entre els instruments informàtics i els materials posats a disposició dels infants (Cagliari, 2019). En concret, alguns tallers seran de reutilització i s'inspiraran en part en la cultura maker, realitzant activitats de tinkering, que consisteixen a desballestar objectes per produir peces que ens serviran a les nostres creacions.