EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA
EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA
FONAMENTACIÓ TEÒRICA
FONAMENTACIÓ TEÒRICA
La Declaració dels Drets dels Infants (1959) es va proclamar 35 anys després de la Declaració dels Drets Humans (1924). Encara que no hi ha diferències fonamentals entre els drets atorgats als uns i als altres, va caldre recordar als estats que calia possibilitar també a la infància l'exercici dels mateixos (Lázaro, 2019). I és que arrosseguem una mirada històrica en què els nens i nenes no són considerats com a ciutadans actius de ple dret. Curiosament, el mateix concepte d'infant prové etimològicament d'infale (el que no parla) i així són conceptualitzats, com a ciutadans amb drets però que encara no poden exercir-los (Lázaro, 2019).
L'ApS ens porta la possibilitat d'una educació en valors, que es posa en pràctica justament exercint una acció activa i participativa. En el nostre cas, el nostre alumnat, no només sortirà de la situació en què ha estat col·locat (la de col·lectiu necessitat de cures), sinó que exercirà d'agent cuidador. El mateix panorama es dibuixa en el col·lectiu destí, el de la gent gran, desproveït també sovint dels seus drets, per ser considerats ciutadans del passat, en què en algun moment van ser ciutadans actius, però que ja han perdut les aptituds per exercir. A través del projecte i de la mateixa manera que amb els nens i les nenes, el col·lectiu de gent gran podrà fer també aquest canvi de rol i passar de ser cuidats, a cuidar, exercint una tasca participativa, activa i, sobretot, útil. Els dos col·lectius se situaran a la recerca del bé comú. En el cas de l'alumnat de l'escoleta, aquesta acció ens connecta directament amb la competència ciutadana o, de manera més àmplia, a l'Educació per a la Ciutadania, i l'ApS és una metodologia idònia per fer-ho.
La pràctica permetrà a l'alumnat intervenir de forma real i compromesa, participar-hi, contribuir al bé comú, sentir-se part de la comunitat i exercir drets i deures, ja que no naixem sent bons ciutadans, sinó que ens fem ciutadans gràcies a l'educació (Puig et al., 2011).
Atenent aquest concepte de competència ciutadana, ens marquem els següents objectius:
Aprendre a conèixer-se i construir una imatge positiva d'un mateix.
Aprendre a conviure i relacionar-se amb persones de la comunitat.
Construir les bases per aprendre a formar part de la societat, de manera cívica i activa.
Construir les bases per aprendre a habitar el món de manera reflexiva, ètica i responsable.
Sensibilitzar-se i empatitzar amb les necessitats dels altres.
Exercir activament un servei a la comunitat.
Desenvolupar i interioritzar competències i valors socials (empatia, solidaritat, amabilitat, responsabilitat, comunicació, implicació social, participació, col·laboració, suport mutu, compromís amb la comunitat, de relació, cohesió, assimilació de normes, generositat…).