Embedded Files
El trenta d’abril va ser el primer cop després de 49 dies tancada a casa que vaig sortir a fer un passeig . Va ser increïble!!! Vaig fer algunes fotos i vaig filmar alguns plans del món.
Quan vam sortir vam passar pel camí de sorra que passa per darrera l’ajuntament, vam baixar pel carrer de la creu, vam passar per davant del casal del poble , vam creuar el torrent, i vam fer una ruta pels camps de vivers .
Mentre passejavem pels camps de vivers ens vam trobar un pare i el seu fill a prop de l’alzina reclamadora, ja ens havíem creuat amb altres persones abans, però em van cridar l'atenció. Em va agradar veure a altres persones després de casi dos mesos tancats a casa.
Al cap d’una estona vam arribar al Ban de can Coll i hi havien unes vistes espectaculars, es veia un camp de roselles precios i al fons a l’esquerra el campanar. Allà em vaig parar a fer un pla del món. Després vam entrar cap el poble fins arribar a ca l’Estevenet allà vaig fer aquesta foto tan bonica .
Més tard vam seguir caminant carrer amunt, mentres passejàvem vaig aprofitar per fer un o dos plans del món i fotos.
Quan s’estava ponent el sol vam anar fins a l’escola, estava molt canviada!!!
Vaig fer un pla i després vam tornar a casa, em va encantar fer un passeig, i casi que no volia tornar a casa.
Aitana
Com si fos la primera sortida
Tota la setmana esperant que arribés aquell dia, preguntant-me com estan aquells camps que hi solia passar cada dia. En els que m’havia perdut mil i un cops , els que veia canviar a cada estació.
Feia un dia molt clar, un sol molt fort, anava amb el meu pare i la meva mare i la Mel, la meva gossa , quan vaig ficar el primer peu a terra i vaig sentir el vent i aquell aire tan pur va ser com si fos la primera vegada que sortia al carrer, una sensació de llibertat corria per les meves benes només volia córrer sense parar.
Mentre anàvem cap a la palanca ens trobàvem a tot molta gent, tothom estava de bon humor. Li vaig tirar la pilota a la Mel, ella també estava contenta ja que era el passeig més gran des de feia molts dies. Quan estàvem caminant miràvem com havia canviat tot, l’herba estava molt més alta, els camps plens de flors i es sentia molt més el cant dels ocells.
Vam arribar a la palanca però hi havia molts nens petits que li feien por els gossos i vam preferir anar algun lloc on poguéssim deixar anar a la Mel. Així que vam seguir endavant capa un camí de terra, però quan estàvem caminant ens vam adonar que la riera de Sant Martí Vell, que havíem de creuar hi passava aigua, hi havia dos gossos amb els seus amos que estaven a l’altre banda de la riera , es banyaven, era com un petit riu per gossos. Laa mel no es volia ficar endins ja que hi havia massa aigua per ella.
Al final vam haver de creuar la rier, ens vam descalçar i directes a l’aigua, vam creuar el més ràpid possible ja que l’aigua estava congelada i al meu pare se li va caure el matxo a la riera i no vam parar de riure.
Va ser un dia molt divertit!
Nora
Sortida de casa-Xènia.docxXènia
El diumenge 26 de abril va ser el primer dia que podíem sortir de casa després de 43 dies confinats.
Les normes eren que havies d’anar acompanyat d’un adult i només es podia sortir una hora i a una distància d’ 1km de casa teva.
Aquell diumenge, a les 12:00; el meu pare, la meva germana i jo vam decidir sortir. Per això ens vam preparar i vam agafar cadascun la seva mascareta, en aquells moments sentia emoció, tenia ganes de veure com estava el carrer pel qual abans cada dia m’hi movia.
Quina sensació tant estranya, el carrer estava ple d'herbes, el camp de futbol ara era de gespa! Vam trobar i parlar amb gent i no era ni pel mòbil ni per l’ordinador.
Després de passejar pels carrers durant una hora vaig arribar a casa i els hi vaig explicar a la meva mare i el meu germà tot el que havia vist. Per mi va ser un dia bastant especial i crec que sempre el recordaré.
Otger
El dilluns 27 d'abril va ser el primer dia que vagi sortir a passejar, vaig anar a veure les vaques dels veïns amb el meu pare. Vam caminar fins els camps que hi ha al costat de casa per veure els vedells recents nascuts. Hi havia un vedell marró que jugava amb un de blanc molt petit i no paraven de saltar. Hi havien vaques que recolzaven les potes del davant per passar el cap per sota el fil i els i vaig fer fotos.
El paisatge no havia canviat molt només hi havia més herba i els camps estaven tots verds,i havien rierols amb aigua (que no passa sovint).
Em va fer molta il·lusió poder sortir de casa, em vaig sentir molt bé i amb tranquil·litat, però em faria més il·lusió si pogués veure amics perquè els trobo molt a faltar.
Èlia
29 d’abril 2020
Jo no vaig sortir el primer dia ni el segon vaig sortir el tercer perquè a mi quasi no em canviava la cosa. El que vaig fer quan vaig sortir va ser anar passejar el meu gos seguint el camí de la Font Picant, però sense arribar al final perquè seria massa lluny, i vaig anar amb en Guim el meu germà petit.
Pel camí ens vam trobar en Lucas, que feia molt poc que s’havia mudat a Madremanya. Mantenint la distància ens vam saludar i vàrem marxar.
En arribar al cartell del mas Moratell vaig tornar perquè si no aniria molt lluny. A la tornada em vaig torna a trobar en Lucas ens vam despedir i vaig seguir fins arribar a casa.
A l’hora de caminar em sentia diferent perquè feia molt de temps que no anava allà i se'm feia una mica raro, però quan em fixavava en el camì no hi trobava res de diferent.
Alguer
Quan ens van deixar sortir jo no ho vaig notar gaire diferència perquè a casa ja tenim jardí i podia sortir a jugar.
A part a Madremanya els altres dies ja sortia a passejar la gossa pel bosc.
Durant el confinament ens hem organitzat un horari per saber quan fer les coses com per exemple al matí deures i mirem la tele 40 min després de dinar 40 min més de pantalles I una mica més de deures després fem esport i la resta de la tarda podem fer el que vulguem anar al jardí a jugar o qualsevol cosa fins a l’hora de sopar, però també hem de passejar la gossa durant el dia.
Aina
Vaig sortir per primer cop el dilluns 27 d’abril.
Vam decidir anar a la palanca, després de discutir si sortíem amb mascareta o sense vam acordar que millor amb ella.
Vam pensar que millor seria sortir a peu i passar pel camí de darrera el safareig, vaig agafar una pilota perquè caminant el trajecte es faria avorrit. Quan vam arribar a l’escola ja em vaig treure la mascareta feia molt de temps que no xutava la pilota pel carrer i em va fer molta il·lusió.
Vaig fer esport, em venia molt de gust fer tot aquest trajecte corrent des de casa dels avis d’en Jordi Pou fins a la palanca. A la palanca em vaig trobar amb l’ Ona. M’he acostumat a estar a casa i el cap d’una estona ja tenia ganes de tornar. A la tornada ens vam trobar el pare d’en Tomàs i em va tocar l’esquena i es va quedar parlant amb la meva mare. Quan va marxar li vaig dir a la meva mare que m’havia sorprès que em toqués.
Quan vaig arribar a casa em sentia cansat perquè feia molt de temps que no feia esport.
Jan B
Quan portava un mes sense sortir em començava a sentir malament.
El primer dia que vaig poder sortir a passejar, vaig sortir amb el meu pare, tenia una mica de por i em vaig posar uns guants i una màscara.
Vam anar pel poble i quan vam arribar cap a a ca l’Estevenet estava a punt de ploure, i per no mullar-nos vam tornar a casa. pel camí ens vam trobar a la Carme Sastre i en Jordi Pou, vam xerrar una estona i cap a casa.
Alex
Quan vaig sortir per primera vegada estava molt content pero era una mica estrany‚ el meu germà quan vam sortir de casa va comença a córrer, sense dir res, el veia que estava molt content, vam passar per l’escola i vam cap el poble, per la plaça de l’església.
No em vaig trobar a cap amic ni cap nen de l’escola. Només erem el meu germà i jo que vam estar una estona a la plaça de l’església i després vam tornar cap a casa.
Va ser un dia molt diferent als altres que estavem a casa sense poder sortir. Confinats!!
Gabi
Des del dia que ens van dir que hauríem d'estar molt de temps confinats ens vam agoviar una mica perquè no sabíem què faríem tot el dia tancats a casa, era una experiència que no havíem viscut mai.
He tingut dies que ens hem avorrit i d'altres que ho hem passat molt bé, sobretot està amb la família i amb el germà ens ha fet sentir més alegres, també hem tingut molt de temps lliure per fer el que ens agrada més.
Quan vam saber la notícia de que podríem tornar a sortir al carrer vam estar molt contents de poder tornar a gaudir dels passejos amb família i de la natura que hi ha a Bordils.
Vam fer un recorregut bastant llarg ens dirigíem cap a la palanca fins que el meu germà va haver d'anar a beure aigua i vam anar a casa del meu avi i vam estar molt contents de poder-lo veure i vam fer un passeig tots junts fins a Can Baldiret, respectant les mesures de seguretat, se'ns va fer molt estrany no poder entrar a casa però ho vam poder superar.
Després el meu avi va tornar cap a casa i nosaltres volíem arribar a la palanca però l'aigua passava i vam haver de passar pel pont, vam tornar cap a casa i mentre tornàvem fèiem jocs de paraules i quan vam arribar a casa vam estar molt contents d'haver pogut gaudir de tot aquell passeig.
Jordi
El primer cop que vaig sortir després de molts dies de confinament, no em va flipar tan, perquè tinc un bosc davant de casa i fèiem algunes voltes. Però al poble no hi havia anat i em va fer il·lusió poder passejar-hi.
Em vaig trobar a una família però ningú més, com que a Madremanya no hi viu gaire gent, no ho vaig trobar estrany. I el CIR que és on hi acostuma haver més gent no pot obrir.
M’ha agradat poder començar a sortir però trobo a faltar les amigues.
Luna
El Diumenge 26 d’abril de 2020 per fi els nens vam poder sortir de casa. Jo vaig sortir de casa amb la meva mare fins el camp de futbol. Vaig anar amb el patinet i la meva mare caminant .
Vaig tenir una miqueta de por per què feia tants de dies que no veia a ningú que em va sobtar una miqueta.
Vaig veure les meves àvies des de lluny saber com estaven.
Estava a punt de ploure se setien molts trons i veiem molts llamps. Vaig voler tornar ràpid a casa per no mullar-me.
Em vaig fixar amb el parc de cementiri que feia temps que no tallaven la gespa. Els carrers eren molt silenciosos.
Omar
Abans de sortir estava desitjant sortir per poder respirar “aire fresc” i per fi poder caminar una mica per fora el carrer.
Quan vam sortir al carrer vaig dir es molt estrany que estiguem contents per sortir al carrer. Vam començar la volta anant cap al Roure de les Arenes . Anàvem a peu. Vam voler sortir a voltar més per els camps, cap a direcció Celrà. De tant en quant ens fèiem bromes i rèiem. També ens vam trobar només un grup de dones que anaven cap on nosaltres havíem vingut, això sem va fer estrany perquè normal veies les imatges de altres llocs i la gent voltava com si res.
Després de ferla sortida a peu vam voler anar amb bici el meu pare el meu germà i jo. No podíem anar gaire lluny perquè es feia tard i havíem de anar a sopar. A mi em va agradar anar més amb la bici, de fet i vam anar perquè jo quan anàvem a peu li vaig dir al meu pare que m’agradaria haver fet la sortida amb bici i ell em va dir que si no era tard hi podríem anar després i així va ser, hi vam anar després cap a direcció Celrà però amb la bici vam arribar a la depuradora de Celrà.
M’ho vaig passar bastant bé ja que feia un mes que no trepitjava el carrer i haver-ho fet dos vegades una a peu i l’altra amb bici, ho vaig gaudir moltíssim.
Guillem
El primer dia que vam sortir amb el meu pare va ser al Garraf que era el dia 3 de maig; vam caminar per l’espigó. I també vam pujar mitja muntanya la qual pertany al Parc Natural del Garraf. Va ser una sortida sense planificar i ho vam decidir al moment.
Tot era buit i els bars estaven tancats. Jo tenia moltes ganes de sortir i volia veure dofins però jo sabia que no n’hi havien al Garraf però també sabia què on habitualment no hi havien se n’havien vist.
Però em conformava en sortir, va ser divertit. Vem caminar mitja hora i no ens vam cansar molt. Durant la caminada vam parlar però de res en especial.
Tornant a casa ens vam trobar amb un soci del club que passejava el gos,
També vam pujar a la part alta del poble on jo hi vivia fa un temps. Un jugador del Barça hi té una residència. Des de dalt es pot veure el mar.
Jo estava molt content per poder sortir!!
Biel
26 d’abril 2020
El primer dia que es podia sortir vaig anar a buscar bolets amb en Josep, la meva mare i el meu germà . Vam fer una competició per equips i jo anava amb en Josep que no en vam trobar molts però va ser divertit. Vam trobar alguns pinetells i alguns rossinyols , els vam cuinar per dinar amb all i julivert.
També vam aprofitar per netejar un corriol per anar amb bici.
Em vaig sentir lliure. Content de poder respirar un altre aire i estar enmig de la natura
27 d’abril 2020
També vaig anar a buscar bolets però només hi vaig anar amb en Josep. Vam fer una volta més llarga però anàvem més ràpid i quan en trobàvem un en buscàvem més per la zona. Al final quan ja portàvem molta estona vam trobar un lloc que estava ple de rossinyols
Jan M
Page updated
Google Sites
Report abuse