Itinerari i mapa

A partir de les inundacions de 1940 van derivar-se greus problemes d'habitatge a la zona de Girona. Aquesta problemàtica va impulsar la creació del que avui coneixem com a barri de Sant Narcís, amb el suport de la llei de l'Obra Sindical del Hogar (llei que actuava amb col·laboració amb l'Institut Nacional de l'Habitatge durant la dictadura franquista). Es van expropiar uns terrenys que marcaven el límit entre Santa Eugènia i Girona, però no va ser fins a l'any 1948 que no es van poder començar les obres dels habitatges, a causa dels problemes d'exporpiació dels terrenys, ja que aquests pertanyien a tretze propietaris, la majoria d'ells agricultors.

Es van construir tres tipus d'habitatges diferents: blocs de pisos, que suposaven un 37,3 % dels habitatges (el 60 % d'aquests pisos van ser construïts al carrer Nostra Senyora del Món), i dos tipus de cases, les benestants i les més conegudes com a "cases barates".

Les classes benestants eren cedides a famílies de funcionaris i persones del sindicat, i representaven un 39,5 % dels habitatges; es troben al carrer Bisbe Sevilla. D'altra banda, les cases anomenades col·loquialment "barates", representen un 22,8 % dels habitatges. Aquestes cases es troben bastant disperses pel barri, tot i que moltes d'elles les podem trobar a prop dels pisos. Aquest tipus d'habitatge és el més representatiu del barri, que en bona part és reconegut per la típica caseta blanca que podem veure arreu, ja que es van construir al voltant de tot el territori de Sant Narcís.

Els dos models de casa segueixen la mateixa estètica que caracteritza el barri de Sant Narcís com a ciutat jardí: tenen un estil arquitectònic inspirat en les colònies Siendlung alemanyes, és a dir, cases de poca alçada i d'uns 100 m², envoltades de naturalesa per conservar l'aire rural de la zona. L'arquitecte que va dur a terme el projecte va ser Ignasi Bosch i Reich, conegut per ser defensor del model de ciutat jardí. La idea principal que ell va tenir era construir una ciutat heterogènia on hi hagués diverses tipologies d'habitatges, unides per un mateix estil arquitectònic. Tanmateix, aquest model de ciutat jardí no es va poder posar en pràctica, ja que la tasca que ha exercit el barri dins del conjunt urbà és purament residencial i depèn totalment dels serveis, per tant, no es pot considerar més que un barri suburbà. Principalment, un dels canvis que es va produir és la construcció de garatges, fet pel qual la majoria de zones que estava previst que fossin residencials es van convertir en carrers adaptats per als cotxes, impossibilitant així un barri amb estil de ciutat jardí.

El 1960, el barri de Sant Narcís va assolir la seva màxima ocupació poblacional, majoritàriament per famílies joves d'origen gironí o de les proximitats.

Actualment, en aquests habitatges segueixen vivint majoritàriament famílies, tot i que l'edat mitjana cada cop és més elevada: actualment està en els 40,25 anys, amb un total de 12.516 persones inscrites al padró.

No hi ha un barri sense el seu punt central, i en aquest cas el barri de Sant Narcís té la seva plaça de l’Assumpció, vorejada pels carrers de Mare de Déu del Mont i Mare de Déu dels Àngels. Aquesta plaça ha estat el punt neuràlgic on se centraven el comerç i l’oci, però amb els anys ha anat perdent la seva vitalitat. Encara vui, però, tothom que ha viscut al barri de Sant Narcís la recorda d’una manera molt agradable i amb nostàlgia.

És curiós saber que el nom de la plaça es va acordar en el Ple de l’Ajuntament el 4 de gener del 1952, en el qual es proposaven noms referits a advocacions religioses, províncies d’arreu de l’Estat i alguns personatges. Finalment, se la va anomenar plaça Mare de Déu de l’Assumpció, que és el nom que té actualment tot i que se la coneix de manera escurçada: la plaça de l’Assumpció.

Pel que fa a la configuració urbanística de la plaça, destaca per tenir un seguit de porxos que l'envoltaven. Sota aquests porxos, es configuraven un seguit d’infraestructures; la planta de sota servia com a bar i les de sobre com a habitatge. No obstant això, i a causa d'un seguit d’obres que es van produir al barri, la plaça va tenir un enllumenat nou i una zona verda va estar encara més ben cuidada. La plaça també queda vorejada per una carretera on els cotxes circulen; tota la volta és zona de pàrquing i punt de recollida del transport públic.

Pel que fa a l’interior de la plaça, destacaven les trenta-tres botigues que la vorejaven, de les quals actualment només en queden dotze. El seu punt àlgid per excel·lència pel que fa a la zona comercial va ser als anys seixanta. També, a la plaça hi havia l’església parroquial que en aquells temps estava compartida amb el barri de Santa Eugènia. La plaça de l’Assumpció destacava per ser un punt de reunió dels més joves, i una zona d’oci i d’inauguracions, com la que es va fer quan les obres del barri de Sant Narcís van estar finalitzades. Actualment, i gràcies al centre cívic, que també es troba a la mateixa plaça, per les tardes és una zona de passeig per als més grans i els joves ateses les diferents activitats que es fan en aquest centre, ja sigui una lectura de llibres, o manualitats i altres jocs per als més menuts.

Finalment, la plaça de l’Assumpció ha destacat i destaca per ser el punt central del barri de Sant Narcís. Cada barri té la seva història i la d'aquest no es podria explicar sense la seva plaça, on el jovent passava les tardes jugant a futbol i els més grans es dedicaven a fer un volt i mirar les botigues. Per aquest motiu, és impossible anar al barri de Sant Narcís sense veure la seva història plaça de l’Assumpció.

La Volta és un projecte cultural situat a la plaça de l’Assumpció del barri de Sant Narcís, que dona suport a la professionalització de projectes culturals, artesans i artístics. Consta de quatre locals que acullen més de deu projectes creatius i professionals que comparteixen espais de treball. Actualment, La Volta ofereix, per una banda, projectes vinculats a l’art i l’artesania i, d’una altra, ofereix també serveis audiovisuals, de disseny i web. A més a més, La Volta compta amb una botiga que exhibeix i distribueix les obres i els productes dels realitzadors dels projectes. Alguns dels projectes en venta estan realitzats a partir de creacions de diverses tècniques artístiques, gravats, càmeres estenopeiques i il·lustracions, entre d’altres.

La Volta busca dinamitzar comercialment i culturalment el barri de Sant Narcís amb l’ajut de programes d’esdeveniments, i activitats culturals i artístiques. La Volta programa quatre dies l’any d'esdeveniments anomenats Jornades Voltaiques. Aquestes jornades van més enllà del format tradicional de mercat. Busquen afavorir les sinergies i l’intercanvi de coneixement i experiència professional a partir de trobades en format taller, d’intervencions o exhibicions artístiques, taules rodones i conferències obertes al públic.

Gràcies a les Jornades Voltaiques s’ha pogut inaugurar una exposició en un dels locals que es troba situat al barri de Sant Narcís. Aquesta exposició prioritza el procés, l’experimentació i la recerca de l’artista. Si esteu interessats a participar-hi, aquests espais acullen tothom, ja sigui artistes externs com residents del projecte. Per concloure, podreu fer una ullada a aquests projectes al local número 15, que fa la funció de galeria, estudi i sala d’experimentació, i on s’acull l’activitat creativa dels pintors i il·lustradors de La Volta, i les exposicions temporals dels artistes emergents de Girona; i també podreu fer una ullada al local número 22, situat en una de les cantonades de la plaça de l’Assumpció, on veureu exposats a l’aparador els projectes dels residents de La Volta.

Un projecte cultural que dona a conèixer la cultura amb més profunditat. Brinda al barri de Sant Narcís tots aquells coneixements propis del món cultural i, sobretot, anima a participar-hi gràcies a la programació d'esdeveniments i activitats culturals i artístiques per a tots els públics. Per tant, es podria dir que La Volta representa un pas important avui en dia per tota aquella gent interessada en les indústries creatives, és a dir, que se senti identificada amb l’art i la cultura i que vulgui dedicar-s’hi. Un projecte que segur que es donarà a conèixer més enllà del barri de Sant Narcís.

Trobem el centre cívic a la plaça de l'Assumpció. Per visualitzar millor on es troba l'edifici, ens situem davant l'església, ja que a la plaça s'hi pot accedir per diverses vies. Quan som en posició, el tenim a mà dreta. Per fora no té aspecte de centre públic, sembla fins i tot un hostal. La façana és blanca i els balcons i les finestres són marrons, com la resta dels edificis que hi ha al seu voltant. Té un estil clàssic i es nota que no s'hi ha fet cap reforma, tret de pintura i reforços, des que es va construir.

S'entra per la planta baixa, on hi ha un bar; és estrany perquè aquest s'ha de travessar per poder entrar al centre. En primer lloc, trobem una zona semblant a un claustre, perquè hi ha un quadre que simbolitza un pati interior i uns passadissos que l'envolten. El bar té un espai interior i una terrassa a l'exterior, on els infants i els adults hi berenen després de les activitats. Abans d'entrar al bar, a l'esquerra, hi ha el despatx de la secretària.

Una de les coses més interessants d'aquest espai és que, just al costat de la porta del despatx, hi ha una prestatgeria on s'hi fa intercanvi de llibres, un servei totalment gratuït. Tothom pot portar un llibre de casa que ja no li resulti interessant i el pot canviar per un altre dels que hi ha disposats allà, ara bé, no s'hi poden deixar revistes o enciclopèdies.

També hi trobem pòsters on s'anuncien les activitats que es duran a terme al centre cívic i tríptics informatius. En general està situat al cor del barri, per tant, tothom que vulgui hi pot accedir amb facilitat. En ser una planta baixa, facilita l'entrada a gent de totes les edats. Tenia intenció d'aprofitar l'entrevista per visitar l'interior del Centre Cívic però malauradament la directora del Centre estava malalta i no la vam poder fer, per tant, no sé com són els espais de l'edifici.

Encara que fins al febrer del 1952 no es va fer oficialment, el dia 18 de juliol del 1951 s'inaugura a Girona un grup d'habitatges protegits que reben el nom del patró de la ciutat, Sant Narcís. El projecte dels habitatges esperava acollir a més de cinc-centes famílies quan estigués completament acabat, malgrat que en finalitzar el dia de la inauguració només vuitanta-vuit en serien propietàries.

La construcció dels habitatges s'inicia el 1948, després de la Guerra Civil, i el disseny estava inspirat en les colònies alemanyes de Siedlung, que tenien aspectes tipològics recollits del racionalisme i un llenguatge arquitectònic popularista, amb referències a la tradició local. El conjunt urbà va ser construït al voltant d'una plaça porxada, la plaça de l'Assumpció, on es reunien l'església, els comerços locals i socials... és a dir, els serveis usuals que oferia un barri. A part d'aquests serveis centrals, al barri també s'hi va construir una escola de formació professional. El conjunt urbanístic va ser dissenyat per l'arquitecte Ignasi Bosch i Reitg i al complex urbanístic se li va donar el nom de "grupo de viviendas de la Obra Sindical del Hogar de San Narciso".

L'orde de la construcció del que ara coneixem com a barri de Sant Narcís la va donar el dictador Franco, quan el 1940, després d'unes grans inundacions al costat del riu Onyar, s'arriba a la conclusió que es necessita un barri més allunyat dels rius amb bons serveis per als ciutadans gironins. El 1942 es presenta un projecte previ que evoluciona fins que l'any 1947 es presenta el projecte definitiu, on s'exclouen els projectes d'un camp d'esports, una clínica-sanatori i un viaducte.

Actualment, el barri de Sant Narcís compta amb 12.516 persones empadronades; un creixement de més d'un 500 % respecte als habitants del barri quan es va inaugurar.

L'arquitecte de la parròquia de Sant Narcís va ser Ignasi Bosch i Reitg. Consta d'una nau de cinc trams coberta amb una volta escassament bufada sobre dos d'ells; una cúpula octagonal sobre trompes cobreix uns altres dos trams; el cinquè, situat als peus, l'ocupa un cor que descansa sobre un arc de mig punt. Acompanyen la nau dos passadissos laterals oberts entre les capelles. Està capçada per un absis semicircular amb una modesta girola; tant en aquesta com en la separació de la nau i els passadissos s'hi troben pilars quadrats acompanyats de columnes folrades de peces de ceràmica verda, elaborades en tallers de Quart; els murs interiors i exteriors estan tots ells emblanquinats.

Un porxo precedeix el frontis; el cobreix una teulada sobre tres arcs de mig punt peraltats sostinguts per columnetes, aparellades en l'arc central. Una imatge del patró figura encastada al mur sota la cornisa angular d'aquest porxo. El mur del frontis, per damunt del porxo, té una rosassa calada a mitja alçada i una espadanya d'un ull sense campana al centre de la cornisa angular; una creu la corona; al dessota de la cornisa apareix un fris d'arquets cecs de mig punt.

El campanar és neoromànic, coetani del temple. Té planta rectangular (3,80 m x 4,15 m) i està coronat per una cornisa motllurada destacada i una teulada a quatre vessants amb una gran creu al cim, no inclosa en l'alçada. Els seus murs són de maó vist amb cantoneres arrebossades i pintades de blanc; està decorat amb tres arcs cecs i unes lesenes que recorren tota l'alçada, des d'una base de color blanc i un sòcol de carreus grisos. La cel·la queda oberta amb finestres geminades en arc de mig punt a cada cara; té una motllura a la base i un fris d'arquets cecs al capdamunt. Hi pengen dues campanes. Una escala d'obra sobre voltes puja per l'interior a partir del cor.

El barri de Sant Narcís és conegut per les famoses cases blanques que envolten la plaça de l’Assumpció. Però el que poca gent sap és que Sant Narcís té el seu propi camp de bèlit. Aquest camp es troba al carrer de Narcís Xifra i Masmitjà, al costat de l'inici del barri de Santa Eugènia.

Antigament, els jocs de carrer eren molt populars i no hi havia cap nen que s'estigués a casa; tothom era al carrer, jugant. Però, actualment, els jocs de carrer s’han substituït per pilotes, mòbils, televisions i altres tecnologies que tenen els joves entretinguts. El joc de bèlit formava part d’aquest jocs tradicionals de carrer; aquest joc consisteix a posicionar un bastonet de fusta, anomenat bèlit, a terra, en posició vertical, i donar-li un cop per la part plana, provocant que aquest s’alci. Una vegada a l’aire, s’ha de picar amb una paleta de manera que el bèlit vagi el més lluny possible. Els altres jugadors han d’intentar agafar-lo sense que caigui a terra. Aquestes normes van variant segons la zona on es juga: a Galícia existeix un lloc semblant anomenat billarda; a València si el jugador no ha aconseguit agafar el bastonet, se li fa fer una mena de penitència; als països nòrdics, la variant del bèlit s’assembla molt al joc del beisbol.

Els jocs de carrer són un patrimoni cultural immaterial de la humanitat que cal protegir i promoure, el joc és un element clau per integrar cultures. El bèlit era un joc tradicional de Catalunya, que com altres jocs tradicionals es va perdre.

L’any 1995, un grup de veïns de Sant Narcís van dur a terme un campionat de bèlit que va donar inici al retorn d’aquest joc tradicional. La mainada de Sant Narcís cada dia s’esforça a mantenir el bèlit com un esport. Va ser l’any 2013 quan es va portar a terme la construcció del camp per jugar a bèlit. Es va crear una associació anomenada Associació Cultural del Bèlit, amb l'objectiu principal de promoure i ensenyar a les noves generacions altres maneres de divertir-se i passar-ho bé sense la utilització de les tecnologies. El que també impulsa aquesta associació és l’esport com a mitjà per mantenir la bona salut.

El joc del bèlit s’ha tornat popular entre la mainada de Sant Narcís; actualment, el bèlit compta amb una quinzena d’equips a tota Girona que competeixen entre ells en diversos tornejos, entre ells el campionat del món. A poc a poc, s’estan fent passos cap a territoris més coneguts i donant-se a conèixer. El bèlit s’ha de mantenir i impulsar per no perdre aquest joc tradicional que ve de fa anys.

Campsa és una companyia arrendatària del monopoli del petroli a Espanya, creada l'any 1927. Pel que fa al barri Sant Narcís, una de les naus Campsa se situava en aquesta zona. Actualment, però, aquestes estan situades en un terreny en possessió de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Es tracta d'un terreny d'uns 2.100 m² situat a la zona sud del barri de Sant Narcís, a Girona. Aquest sòl es trobava en desús i en molt mal estat, per això l'Ajuntament l'ha aprofitat per fer una zona d'estacionament, ja que arran de les obres efectuades per Adif per a la construcció del tren d'alta velocitat (TAV), es van eliminar aproximadament un miler de places gratuïtes d'aparcament. Això va provocar una gran preocupació ntre els veïns i comerciants del barri de Sant Narcís, i per això, després de diàlegs i negociacions entre l'Associació de Veïns de Sant Narcís i l'Ajuntament de Girona, s'ha procedit a transformar les naus Campsa en pàrquing gratuït. Joan Pluma, tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, ja va indicar que la voluntat d'aquest projecte era "donar resposta" a les peticions de veïns i comerciants del barri de Sant Narcís.

El barri de Sant Narcís té uns 13.000 habitants i una geometria urbanística allargada que ha acabat provocant que el barri es dividís en dues associacions de comerciants i de veïns, una per a la zona nord i una altra per a la zona sud. La zona nord està presidida per Xavier Reyner i la zona sud per Maria Dolors Hernández. En general, per als veïns de Sant Narcís, la zona sud del seu barri és una part sense servei i oblidada. És per aquest motiu que hi ha hagut diverses demandes per part de la presidenta de l'Associació de Veïns de Sant Narcís Sud, amb la finalitat d'aconseguir un barri residencial més segur i integrador (a causa de recents furts, sobretot al carrer Cartagena), i la necessitat d'estar-se en un barri més respectuós amb la mobilitat i la sostenibilitat. Doncs, com bé apunta la presidenta de l'associació de veïns, el sud de Sant Narcís s'ha convertit en "una zona calenta de vandalisme i robatoris", pel que es considera que hi ha una veritable necessitat respecte al nombre d'agents de policia, per així poder complir amb la ràtio recomanada per a una ciutat de 100.000 habitants.

A banda dels temes urbanístics i veïnals, al barri de Sant Narcís sud també s'organitza una festa major anual, en la qual hi ha diverses activitats per a tots els públics: tallers infantils, manualitats, campionat de tenis de taula, concursos de dibuix infantil, sopar popular i balls de festa major. A més a més, l'Associació de Veïns de Sant Narcís Sud, també organitza durant l'any clubs de lectura, la rua de Carnestoltes, les quines de Nadal i la representació d'Els pastorets.

En definitiva, el barri de Sant Narcís és un barri compromès amb l'oci i la cultura, tot i tenir dues associacions de veïns que en alguna ocasió poden discrepar, lluiten constantment per les millores del barri en tots els seus aspectes.