El barri de Sant Narcís va sorgir arran de la desgràcia que es va viure el 1940 a Girona, quan les fortes pluges van inundar tota la ciutat, una ciutat ja inundada per una greu problemàtica d'habitatge. D'aquesta manera, el que coneixem avui com a barri de Sant Narcís eren tan sols uns terrenys que pertanyien a 13 propietaris, la majoria d'aquests agricultors. Aquests terrenys marcaven els límits entre Santa Eugènia i Girona. Un detall que s'ha de tenir en compte és que el barri de Sant Narcís inicialment estava destinat a ser un barri per anar sense cotxes. No obstant això, i durant el relat, es podrà apreciar com a causa de les diferents obres i l'estètica que li van voler donar al barri fa que això canviï.

La plaça Porxada, que es troba a la plaça de l'Assumpció, al centre del barri, ja existia quan es va iniciar la construcció. Les zones de comerç, els locals socials i les petites cases que caracteritzen Sant Narcís tenen un estil arquitectònic inspirat en les colònies Siendlung alemanyes, és a dir, cases de poca alçada i d'uns 100 m², rodejades de naturalesa per conservar l'aire rural de la zona. Actualment, l'estètica inicial s'ha pogut mantenir; se'n conserva l'església i el centre cívic, dos espais molt importants pel que fa a la vida del barri, actualment. No obstant això, els comerços que hi havia abans s'han perdut.

En el cas d'altres serveis que ofereix el barri, com l'escola, es van construir de manera improvisada a la zona del centre parroquial del barri. És cert, però, que com que no abastava les necessitats escolars, l'any 1971 es va suspendre la seva funció escolar i els infants del barri van haver de buscar un centre escolar fora de Sant Narcís. D'altra banda, la casa parroquial va passar a ser un centre on la gent de totes les edats organitzaven activitats socials.

L'any 1960, Sant Narcís va assolir la seva màxima ocupació poblacional, majoritàriament amb famílies joves d'origen gironí o proximitats, però cal especificar que en un primer moment els habitatges construïts a Sant Narcís anaven dirigits a persones vinculades a l'Obra Sindical del Hogar i a funcionaris. No va ser fins a anys més tard que no es van adjudicar a la classe obrera. És cert que, durant uns anys, a la zona del barri de Sant Narcís hi havia una mitjana d'edat molt elevada, és a dir, la gent que hi vivia era gran. No obstant això, s'està intentant baixar aquesta mitjana i que hi visqués gent més jove.

Seguidament, es pretenia fer una sèrie d'obres al barri de Sant Narcís, però no va ser fins al 1948 quan es van poder dur a terme. Això era per les diferents dificultats que es van anar produint durant el procés apropiatiu dels terrenys. Els pressupostos inicials destinats al barri de Sant Narcís van reduir-se en un 24,4 %, en bona part per la pressió dels propietaris. Finalment, la superfície del barri va acabar essent de 189.890,3 m², una mica més de l'espai que ocupava inicialment el barri. No obstant això, aquestes retallades no van afectar el nombre d’habitatges però sí la quantitat i la qualitat dels serveis, com per exemple la construcció d'una única via d'entrada i de sortida: l'avinguda Sant Narcís. Això feia que el pas de cotxes fos més difícil i les zones de pàrquing, escasses. Font: Pedres de Girona.

Tot aquest projecte es va dur a terme i va ser creat sota la llei franquista, amb la denominació d'Obra Sindical del Hogar. Aquesta llei actuava amb col·laboració amb l'Institut Nacional de l'Habitatge i va ser creada amb l'objectiu de donar una solució als problemes d'habitatge que es van donar durant els anys de postguerra. Majoritàriament, es construïen cases unifamiliars a baix cost per a les famílies que ho necessitaven. Aquestes són actualment les conegudes com a cases blanques, i es troben just en un dels carrers darrere de l'estació de Girona que dona directament a la plaça de l'Assumpció, la zona central del barri.

El projecte es va poder realitzar mitjançant una administració directa amb grans equips de treballadors, dirigits per l'arquitecte Ignasi Bosch i Reitg, conegut per ser un defensor del model ciutat jardí. La idea principal que ell va tenir era construir una ciutat heterogènia on hi havia diverses tipologies d'habitatges unides per un mateix estil arquitectònic. Tanmateix, aquest model de ciutat jardí no es va poder posar en pràctica, ja que la tasca que ha exercit el barri dins del conjunt urbà és purament residencial i depèn totalment dels serveis, per tant, no es pot considerar més que un barri suburbà.

Durant els inicis del barri, els veïns assenyalen una casa davant del pont del Dimoni, on vivia el Dr. Masià, el metge del barri. Un metge sense horaris, dedicat en cos i ànima als veïns de Sant Narcís, ja que no hi havia cap hospital ni centre habilitat per rebre visites, per tant, era el mateix doctor qui anava a visitar els malalts. "Sense més aparells que un fonedo i un rellotge de polsera, sempre encertava el diagnòstic". El descriuen com un gran home i un gran metge.

Si orientem la vista endavant, actualment hi ha una veïna al barri molt destacada, la senyora Rosa Maria Fraguell, filla de Sant Narcís, és geògrafa i professora de la Universitat de Girona, i ha pogut donar veu al barri amb el seu llibre Sant Narcís: de la utopia a l'assimilació urbana. Una recerca molt completa sobre la història del barri, on detalla els costs de les cases, com s'havia de pagar per poder-hi accedir, els materials i les tècniques amb què es van portar a terme i, sobretot, una anàlisi poblacional sobre qui va ocupar el barri, d'on eren, d'on venien, etc. Una història que ens situa en el passat i busca entendre les arrels del barri, donant peu a poder entendre una mica millor com es troba el barri en l'actualitat, ja que avui el barri està ocupat per persones de diferents orígens i classes. Les cases acullen gent gran de la província o les proximitats mentre que als pisos hi viuen joves, sobretot d'altres països o gent amb rendes més baixes.

Per sort, vam poder mantenir un contacte amb ella i ens va fer entendre que aquestes "cases blanques", els pisos i les cases benestants van ser la idea inicial pel que feia a l'habitatge del barri, però sí que és cert que amb els anys hi ha hagut una sèrie de canvis. Actualment, es poden veure aquests tres tipus d'habitatges pel barri de Sant Narcís, encara que no d'una manera tan exacta com es tenia pensat.