Transcripció de l'entrevista
El barri pretenia ser un reflex de les idees reformistes utòpiques que hi va haver al final del segle XI. El que es pretenia, doncs, era que les ciutats fossin més amables i buscar una associació entre ciutat, natura i món rural, que s'anomena a posteriori ciutat jardí. L'arquitecte que va dissenyar aquest barri es va inspirar en aquestes idees i va intentar donar aquest segell de ciutat jardí, que tingués autonomia pròpia, que tingués una barreja entre un món rural i un món urbà, que hi hagués serveis, que tingués accessibilitat i bona connexió amb la ciutat de Girona.
El que vol aquest projecte és repensar el barri precisament per això per donar-li un nou protagonisme dins de la ciutat. Fer el barri més amable, cuidar-lo d'aquests elements que el distorsionen. L'element principal que diríem que degrada el barri és el cotxe, per exemple. És clar, en aquella època d'una gran permissibilitat es va permetre que els jardins s'empetitissin i és construïssin garatges. El barri no es va pensar per al cotxe, la gent després va tenir unes altres necessitats i van començar a habilitar part del jardí, va perdre verd per donar cabuda als garatges. Amb el projecte el que s'intenta és buscar alternatives. Una de les alternatives que es pensava a fer era un gran pàrquing subterrani.
Aquest barri fa uns seixanta anys que es va crear i és un barri on s’hi integra molta gent diversa, ha sigut un barri, fins fa poc, en el qual hi havia molta gent gran. Crec que seria un perjudici important que el barri perdés aquesta característica de comunitat.
És un barri on es pretenia que hi hagués gent diferent, i aquest barri, com tots els barris, ha anat evolucionant, ha anat perdent aquesta característica de barri escrit, de més o menys una determinada manera de pensar o una determinada ideologia. Ara és un barri totalment diferent, totalment divers.