Educar en l'autonomia
Educar en l'autonomia
L'objectiu de la metodologia del treball per propostes Ă©s el de transferir la mĂ xima autonomia a l'alumnat, que sigui protagonista del seu propi aprenentatge, que pugui avançar al seu propi ritme i a partir dels seus interessos.Â
El treball per propostes d’aprenentatge tal com el plantegem ajuda a:
Fomentar l’autonomia pròpia davant l'aprenentatge.
Plantejar-se objectius personals i reptes davant la tasca a realitzar.
Prendre consciència del punt en què em trobo respecte a un aprenentatge.
Escollir el propi ritme d’aprenentatge i les tasques a realitzar en un moment determinat.
Organitzar-se les tasques en el temps.
Gestionar-se en l’espai.
Prendre cura del material tot organitzant-lo i recollint-lo pel seu propi Ăşs.
Ser conscient de les errades i encerts davant d’una tasca determinada.
Autoavaluar-se el seu aprenentatge.
Generar mobilitat interna i externa.
Establir relacions amb altres companys per realitzar accions conjuntes.
El treball per propostes
Partim del plantejament d’una sèrie de tasques o activitats que permeten treballar i desenvolupar en l’alumnat diversos continguts i habilitats. El nombre de propostes que es plantegen varia en funciĂł del trimestre i del cicle educatiu a qui ens dirigim. Amb l’objectiu de donar resposta a la diversitat de l’alumnat, algunes de les propostes que es plantegen estan gradades en diferents colors que determinen un nivell de dificultat. Els nivells de dificultat estan seqĂĽenciats de manera lògica i progressiva amb la finalitat que l’alumne pugui tenir una evoluciĂł natural i esglaonada de l’aprenentatge del contingut en qĂĽestiĂł. Presentem doncs, activitats de “terra baix i sostre alt”, de manera que el nivell mĂ©s baix pot ser realitzat per qualsevol dels alumnes de l’aula i el mĂ©s alt pot correspondre a cursos superiors.Â
Propostes i materials autònoms
Les propostes que presentem parteixen d’un material determinat a partir del qual acabem generant una proposta. (Per exemple, amb el material multibase es poden crear mĂşltiples propostes que poden aparèixer en un pla de treball). Un material autònom, doncs, tindrĂ aquests tres condicionants:Â
Progressiu i seqĂĽenciat: cada proposta tindrĂ una gradaciĂł (fins a 7 colors) on anirĂ augmentant la dificultat de manera progressiva.
Autocorrectiu: el material permetrà a l’alumne autoavaluar-se en la tasca realitzada, essent conscient prèviament dels criteris d’èxit i d’allò que se li demanava per a la seva realització.
Manipulatiu: el material ha de ser tangible en la seva estructura i, en la mesura del possible, variableÂ
El pla de treball
El pla de treball Ă©s una eina d’autogestiĂł i seguiment del procĂ©s d'aprenentatge. TĂ© com a objectiu final fer conscient a l’alumne de les tasques a fer, la seva temporitzaciĂł i el grau d'assoliment en aquell precĂs moment.
Aquesta eina Ă©s un document on els i les estudiants han d’anar marcant o anotant el tĂtol d’aquelles propostes que han finalitzat. El seu disseny pot variar en funciĂł del nivell o cicle educatiu de l’alumnat, com es mostrarĂ en els segĂĽents apartats corresponents a cada cicle.
L’ús del pla de treball Ă©s un element que permet que cada estudiant pugui avançar al seu ritme, a mĂ©s d’adquirir estratègies i habilitats d’organitzaciĂł i gestiĂł del temps de manera autònoma. TambĂ© facilita el control i seguiment per part del mateix alumne i el docent sobre les tasques que ha fet i les que li queden per fer. Per altra banda, quan una proposta estĂ gradada en diferents colors segons el nivell de dificultat, l’estudiant ha d’indicar en el pla de treball el color que ha utilitzat, de manera que docent i estudiant poden ser coneixedors del nivell en què es troba i valorar el progrĂ©s que va mostrant.Â