Esdeveniments rellevants

Titular: El "Pont" tiene un pasaje sin nombre

Data: 11 d'abril del 1959

Mitjà on s’ha publicat: Los Sitios de Gerona

Camil Geis, poeta català reconegut, nomenat Mestre en Gai Saber, i a més originari del barri de Pont Major aprofita un espai al diari Los Sitios per donar la seva opinió respecte a un possible nom d’un passatge al barri on va passar la seva infància.

Comença parlant de com, cada cop que torna a Pont Major, el reben a l’església on va ser batejat, la rectoria i un passatge sense nom. Un passatge que té el seu origen el 1915, relativament nou ―diu Geis―, ja que en el moment d’escriure aquesta crònica (1959) no tenia ni cinquanta anys. Tot i això, l’autor sembla que no vol que s’oblidi la història que es troba al darrere. D’aquesta manera, procedeix a descriure com era Pont Major durant la seva infància i adolescència, el campanar, el pont, casa seva i el riu Ter ―que tant ha inspirat les seves obres literàries.

Els inicis del “passatge sense nom” els trobem quan el sacerdot (“mestre” de Camil Geis), i més tard mossèn Pere Rabat, cedeix la meitat de la seva mansió de la rectoria als seus feligresos, creant així un nou passeig que donava directament al riu. És així com, tot explicant què l'uneix amb el sacerdot, el poeta trasllada la seva petició als ciutadans i a l’Ajuntament de Girona perquè el passatge del barri que aquell home havia creat portés el seu nom en un moment en què el barri es començava a expandir i s’iniciaven les construccions d’Escoles.

Com es veu en publicacions posteriors, el nomenament del passatge va generar algun debat, ja que poques setmanes després podem trobar al mateix diari la resposta de Geis a una crítica a la seva petició. Finalment, es va acceptar el nom del mossèn i encara avui es manté. Sempre és curiós conèixer les històries que s’amaguen darrere de carrers, monuments i en aquest cas, passatges. És una manera de conservar la memòria històrica del barri i de lloar qui el va crear, en aquest cas, Pere Rabat.

Titular: Resurge, con un importante programa de actuaciones, l’Associació de Veïns de Pont Major

Data: 24 de febrer del 1978

Mitjà on s’ha publicat: Los Sitios de Gerona

La Junta Directiva del barri de Pont Major de Girona, el 10 de febrer de 1978 aprova el ressorgiment de la nova associació de veïns amb el nom de Pont de l’Aigua.

Aquesta associació, que fou dissolta abans de l’estiu d’aquell mateix any a causa de discrepàncies amb l’antiga junta i amb els veïns, ara té noves oportunitats de fer reviure el barri. Així doncs, la Comissió Gestora de Pont Major, després de realitzar actes públics a l'assemblea del barri, proposa un nou programa d’actuacions per millorar el districte: fer renéixer l’equip de bàsquet del barri; fer instal·lacions de serveis públics al barri; posar-hi transport públic; reconvertir les antigues escoles per crear un centre cultural i una llar d’infants; millorar la comunicació del barri portant a terme una revista que serveixi de portaveu de possibles queixes dels veïns; estudiar la problemàtica industrial i urbanística de la zona; crear un espai d’oci per als jubilats; informar sobre la planta de transformació d’escombraries prevista; recuperar les festes del barri, destacant la festa major, entre molts altres canvis i millores.

A més, l’associació de veïns, a través de les vocalies de Joves i de Cultura, programa dos actes públics: en primer lloc, una exposició fotogràfica de Pont Major que se celebrà del 19 de març al 2 d’abril; en segon lloc, un homenatge popular al poeta i sacerdot mossèn Camil Geis, fill il·lustre del barri, donant lloc a un acte cultural amb un dinar de germanor, el mes d’abril d’aquell any.

Finalment, l’associació Pont de l’Aigua, aprofità l’ocasió per mostrar la seva voluntat de col·laborar amb l’Associació de Veïns de Sarrià de Ter en els actes que poguessin ser comuns ―sense oblidar que, malgrat ser dos barris diferents, els uneix un mateix pont, el de l’Aigua.

Titular: Emotiva despedida al fallecido dirigente socialista gerundense, Just Manuel Casero

Data: 3 de febrer del 1981

Mitjà on s’ha publicat: Los Sitios de Gerona

La mort de l’il·lustre Just Manuel Casero va suposar un impacte important en el barri gironí de Pont Major. Amb només 34 anys, va ser diagnosticat d’un càncer de fetge que va acabar amb la seva vida un 31 de gener de 1981.

Fills d'immigrants extremenys es va instal·lar a Girona, concretament, al barri de Pont Major. Membre del PSC, va ser regidor de Girona, diputat provincial i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter; a més a més, un dels fundadors del diari El Punt, en el qual escrivia una columna.

Un gran personatge que perdia la ciutat de Girona fa 38 anys, i al qual feu un gran i emotiu acomiadament, que es podria descriure com a multitudinari. I és que milers i milers de persones s’apropaven per dir l’últim adéu al gran Manuel Casero, tant veïns com polítics. Entre cares conegudes arribava el fèretre del polític, cobert d'una senyera i contundents rams de flors de diferents associacions, fins al temple on es va portar a terme la cerimònia. Un acte massiu que no només colpia per ser el comiat a un personatge important, sinó també per la seva prematura mort. Desgraciadament, el món no està preparat per guardar dins d’un calaix tancat amb clau les notícies tristes, encara que Just M. Casero sapigués que allò que patia no tenia solució. És per això que va decidir com es duria a terme tot el que envoltés l’acte, qui portaria el fèretre o la decisió d’una missa cristiana. Es va preparar mentalment, mai sense abandonar la seva creença religiosa, segons narra el reverent Modest Prats, sabent que havia dedicat la seva curta vida a rebre i donar, a ajudar els altres i, per això, podia marxar molt orgullós.

La vida és imprevisible, les persones anem i venim, amb més o menys freqüència. La mort del militant gironí, com la de qualsevol altre, suposava en aquella època un cop dur, sense solució i ràpid. Una mort acompanyada de dol, una família i uns fills.

Cada barri de la ciutat de Girona pot destacar per diverses coses. En el cas de Pont Major i les seves riuades, es pot destacar l’estima a Just Manuel Casero; tant és així, que es pot trobar, al barri, un monument en el seu honor.

Titular: Tres ferrocarriles de vía estrecha funcionaron en Girona

Data: 13 de maig del 1995

Mitjà on s’ha publicat: Vía libre: La revista del ferrocarril

El ferrocarril “el Pinxo”, va ser el primer tren que va facilitar el desplaçament de les persones des de Girona fins a Palamós, passant per Flaçà i Banyoles. Inicialment, tenia 34 quilòmetres, però més tard se’n van afegir 15,5 més fins a Pont Major, un barri perifèric i marginat de Girona.

A causa dels diversos problemes econòmics que van anar sorgint, l’empresa fundadora, Tranvías del Bajo Ampurdán, es va veure obligada a cedir-lo a l’Estat. Tanmateix, en vista del gran èxit que estava tenint, l’Estat va decidir habilitar-lo per al trasllat de mercaderies, per facilitar l’agilitat i la rapidesa del transport de grans càrregues.

Més tard, davant del triomf del ferrocarril “el Pinxo”, els ciutadans del poble veí de Sant Feliu de Guíxols van començar a moure fils per tal d’adherir-se al conegut projecte d’aquell ferrocarril. L’any 1885 es va construir la Societat Anònima del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona, per tal d’adaptar-se, per subscripció popular, sense ninguna ajuda pública, als tres milions de pessetes que es necessitaven per construir aquest carrilet entre una població i l’altra.

Malgrat això, el recorregut no oferia cap dificultat en el seu trajecte, ja que no es van veure obligats a construir cap túnel; així doncs, van decidir aprofitar el pont que passava per sobre del riu Onyar, tot reforçant-lo amb suports metàl·lics, i el viaducte de Salenys amb els seus tres arcs de pedra que van ser necessaris per mantenir l’estructura ferma.

Els materials, tant de la locomotora com el remolcament, eren de procedència alemanya i van estar en servei fins que l’any 1969 es va decidir clausurar el ferrocarril.