A l'ombra de la presó. Presò Panòptica de Mataró. (Arquitecte Elies Rogent 1863).

Nova seu de Mataró Art Contemporani. (M/A/C) (Foto AGJ 2022)

Visiteu sèrie fotogràfica La Presó de Mataró

Arquitectura


Sempre m’ha fascinat l’arquitectura com

a marc on es produeixen les relacions humanes; entorns totalment artificials esdevenen el context natural on tot ens passa. Des del principi dels temps, l’arquitectura és un intermediari entre l’ésser humà i l’entorn; l’aixopluga, el defensa, el representa, el simbolitza...


Pensadors com Mircea Eliade (1907-1986) observen que les formes que prenen les construccions (circulars o rectangulars, i ja en el neolític) simbolitzen i reflecteixen la percepció que té l’ésser humà de la seva relació amb el cosmos. Diguem doncs que, en general, l’estructura de les cases és molt més que una solució tècnica i/o estètica.


Fa temps que treballo en un projecte narratiu en el qual l’arquitectura i el paisatge hi tenen un paper preponderant. En aquest sentit vaig començar a fotografiar edificis que m’interessava veure “de prop”: temples, oficines, habitatges, museus...


Certament, en aquest cas, el primer valor que pretenc retenir és el fet estètic contemporani amb la idea de preguntar-me sobre si aquelles estructures que constitueixen el paisatge també determinen la nostra percepció del món.