Madei
Exhibitions
Embedded Files
October 1977
A GREAT PAINTING EXPERT, GREAT UNKNOWN
A GREAT PAINTING EXPERT, GREAT UNKNOWN
- How strange - I said to Oriol Balmes - that you have never exhibited! When so many apprentices, out of an audacity that is the product of unconsciousness and ignorance, do it after a few months of picking up a brush, you, who have been doing it for years, who have a complete preparation and who have come and gone along the way of all the plastic possibilities, you have not decided to make yourself known.
That's what I told him one fine day, which was Christmas Eve, and I remember it because it was a special day. We were in a farmhouse at the Ripollès, in the warmth of the fireplace; it was at the Barretó, we were drinking "Anís del Ter", a spirit creation of a family ancestor of his.
The painting of Oriol Balmes has an advantage, in front of the public, that those who hold a first exhibition do not have, and that is that he is a complete painter, who has gone through the different influences that contaminate all artists; less polluted as long as they are endowed with a more prominent personality. As if to say, he has already gone through all the fevers that correspond, and now, when someone discovers him, they will find him vaccinated and on his way back.
Observe, everyone who enters the world of the artist, who has a safe and expressive linear diction and, moreover, personal; who has a sensitivity for color and arranges it by intuition, without calculation, which is also how every painter should work and has worked, from Giotto to Mondrian, until reaching our days, who, despite it seeming that the world has changed , everything remains the same, with different dresses and that's it. He changes every season, too, but he's always who he is, just more mature.
Balmes has craft, awareness of the matter he deals with and a sense of creation, three premises without which there is no artist capable of overcoming the trauma that this means, overcoming himself, being on a higher level than himself and those who surround him in everyday life.
In the case of Balmes, although I would say without hesitation that this year is like this, and that next year will be another, with the same blood, however, we discover all the quality and all the significant weight to reach the peaks which by right correspond to him. And, if that doesn't happen today, I don't think I'm wrong if I say that it will happen tomorrow.
I have known Oriol Balmes for a long time. At school he got the highest grades in drawing. We couldn't compete with him. He was already an artist. His vocation was clearly defined: He had to go to the Llotja... It should be noted that Oriol Balmes did not improvise anything. He is a painter by definition. Since always.
Time has not been able to erase our relationship. That is why I have been able to follow and admire his pictorial process: One can discover in it two constants that give special quality to the trajectory of his plastic research: a chromatic, vibrant exaltation of spots that balance and constitute a striking expressive cosmos, forming - so to speak - the orgiastic and Dionysian aspect of his work, and on the other hand, a disciplined sensibility, oriented towards balance, towards a Mediterranean architecture... Even certain themes of his works correspond to the archetypes of a classical world, not so much as recollection or evocation, but as a happy convergence within the trajectory of a constant search for balance, for "plastic sanity", which we feel tempted to qualify as "expression of the Apollonian spirit".
Absolutely devoted to the search for new pictorial experiences, but faithful to certain constants of compositional harmony, Oriol Balmes combines free feeling and disciplined balance. His works offer us the visions of a peculiar sensibility that knows how to submit to the demands of a meditated structuring.
Joan García Font
UN GRAN EXPERTO DE LA PINTURA, GRAN INCONOCIDO
UN GRAN EXPERTO DE LA PINTURA, GRAN INCONOCIDO
-¡Que es raro -le decía a Oriol Balmes- que no hayas expuesto nunca! Cuando tantos aprendices, por una audacia producto de la inconsciencia y la ignorancia, lo hacen a los pocos meses de coger un pincel, tú, que hace años que lo haces, que tienes una preparación completa y que has ido y venido por el camino de todas las posibilidades plásticas, no has decidido darte a conocer.
Así se lo decía un buen día que era víspera de Navidad, y lo recuerdo porque era un día señalado. Nos encontrábamos en una masía del Ripollès, en el calor del hogar; era el Barretó, bebiendo “Anís del Ter”, una creación espirituosa de un ascendiente familiar suyo.
La pintura de Oriol Balmes tiene una ventaja, ante el público, que no poseen quienes celebran una primera exposición, y es que se trata de un pintor total, que ha pasado por las diferentes influencias que contaminan a todos los artistas; menos contaminados siempre que estén dotados de una personalidad más destacada. Como si dijéramos, ya ha pasado por todas las fiebres que corresponde, y ahora, cuando alguien lo descubra, ya lo encontrará vacunado y de regreso.
Observe, todo aquél que se introduzca en el mundo del artista, que tiene una dicción lineal segura y expresiva y, además, personal; que tiene una sensibilidad por el color y lo dispone por una intuición, sin cálculo, que es también cómo debe trabajar y ha trabajado todo pintor, de Giotto a Mondrian, hasta llegar a nuestros días, que, pese a parecer que el mundo haya cambiado, todo sigue igual, simplemente con trajes diferentes. Él también cambia cada temporada, pero siempre es quien es, sólo que con mayor madurez.
Balmes tiene oficio, conciencia de la materia que trata y sentido de creación, tres premisas sin las cuales no hay artista capaz de superar el trauma que significa esto, superarse a sí mismo, estar en un nivel más alto que lo que tiene él y quienes le rodeamos en el hábito de cada día.
En el caso de Balmes, aunque sin dudar diría que este año es así, y que el próximo será otro, con la misma sangre, sin embargo, descubrimos toda la calidad y todo el peso significativo para alcanzar las cumbres que de derecho le corresponden. Y, si esto no sucede hoy, no creo equivocarme si afirmo que ocurrirá mañana.
Conozco a Oriol Balmes desde hace mucho tiempo. En la escuela conseguía las notas más altas en lo que se refiere al dibujo. No podíamos rivalizar con él. Ya era un artista. Su vocación se manifestaba claramente definida: Tenía que ir a Llotja Cabe señalar que Oriol Balmes no ha improvisado nada. Es pintor por definición. Desde siempre.
El tiempo no pudo borrar nuestra relación. Por eso he podido seguir y admirar su proceso pictórico: Se puede descubrir en este dos constantes que otorgan especial calidad a la trayectoria de sus investigaciones plásticas: una exaltación cromática, vibrante, de manchas que se equilibran y constituyen un impresionante cosmos expresivo , formando -por decirlo así- el aspecto orgiástico y dinonisíaco de su obra, y por otra parte, una sensibilidad disciplinada, orientada hacia el equilibrio, hacia una arquitectónica mediterránea… Incluso, ciertos temas de sus obras corresponden a los arquetipos de un mundo clásico, no tanto como rememoración o evocación, sino como una feliz convergencia dentro de la trayectoria de una constante búsqueda de equilibrio, de “cordura plástica”, que nos sentimos tentados a calificar “expresión del espíritu apolíneo”.
Absolutamente entregado en busca de nuevas experiencias pictóricas, pero fiel a unas constantes de armonía compositiva, Oriol Balmes aúna el sentimiento libre y el equilibrio disciplinado. Sus obras ofrecen las visiones de una sensibilidad peculiar que sabe someterse a las exigencias de una meditada estructuración.
Joan García Font
UN GRAN EXPERT DE LA PINTURA, GRAN INCONEGUT
UN GRAN EXPERT DE LA PINTURA, GRAN INCONEGUT
-Que és estrany -li deia a l’Oriol Balmes- que no hagis exposat mai! Quan tants aprenents, per una audàcia producte de la inconsciència i la ignorància, ho fan al cap de pocs mesos d’agafar un pinzell, tu, que fa anys que ho fas, que tens una preparació completa i que has anat i vingut pel camí de totes les possibilitats plàstiques, no has decidit donar-te a conèixer.
Així li ho deia un bon dia que era vigília de Nadal, i ho recordo perquè era un jorn assenyalat. Ens trobàvem en una masia del Ripollès, a l’escalf de la llar; era el Barretó, tot bevent “Anís del Ter”, una creació espirituosa d’un ascendent familiar seu.
La pintura de l’Oriol Balmes té un avantatge, davant el públic, que no poseeixen els qui celebren una primera exposició, i és que es tracta d’un pintor total, que ha passat per les diferents influències que contaminen tots els artistes; menys contaminats sempre que estan dotats d’una personalitat més destacada. Com si diguéssim, ja ha passat per totes les febrades que correspon, i ara, quan algú el descobreixi, ja el trobarà vacunat i de retorn.
Observi, tot aquell que s’introdueixi en el món de l’artista, que té una dicció lineal segura i expressiva i, demés, personal; que té una sensibilitat pel color i el disposa per una intuïció, sense càlcul, que és també com ha de treballar i ha treballat tot pintor, de Giotto a Mondrian, fins a arribar als nostres dies, que, malgrat semblar que el món hagi canviat, tot continua igual, amb vestits diferents i prou. Ell també canvia cada temporada, però sempre és qui és, només amb més maturitat.
En Balmes té ofici, consciència de la matèria que tracta i sentit de creació, tres premisses sense les quals no hi ha artista capaç de superar el trauma que significa això, superar-se a si mateix, estar en un nivell més alt que el queté ell i els qui el rodegem en l’habitud de cada dia.
En el cas d’en Balmes, tot i que sense dubtar diria que aquest any és així, i que el vinent serà un altre, amb la mateixa sang, però, hi descobrim tota la qualitat i tot el pes significatiu per a assolir els cims que de dret li corresponen. I, si això no succeeix avui, no crec equivocar-me si afirmo que s’esdevindrà demà.
Conec l’Oriol Balmes des de fa molt temps. A l’escola aconseguia les notes més altes pel que fa el dibuix. No podíem rivalitzar amb ell. Ja era un artista. La seva vocació es manifestava clarament definida: Havia d’anar a Llotja… Cal assenyalar que Oriol Balmes no ha improvisat res. És pintor per definició. Des de sempre.
El temps no ha pogut esborrar la nostra relació. Per això he pogut seguir i admirar el seu procés pictòric: Hom pot descobrir en aquest dues constants que atorguen especial qualitat a la trajectòria de les seves recerques plàstiques: una exaltació cromàtica, vibrant, de taques que s’equilibren i constitueixen un colpidor cosmos expressiu, formant -per dir-ho així- l’aspecte orgiàstic i dinonisíac de la seva obra, i d’altra banda, una sensibilitat disciplinada, orientada cap a l’equilibri, cap a una arquitectònica mediterrània… Fins i tot, uns certs temes de les seves obres corresponen als arquetips d’un mon clàssic, no tant com a rememoració o evocació, sinó com a una feliç convergència dins la trajectòria d’una constant recerca d’equilibri, de “seny plàstic”, que ens sentim temptats a qualificar “expressió de l’esperit apol·lini”.
Absolutament lliurat a la recerca de noves experiències pictòriques, però fidel a unes constants d’harmonia compositiva, Oriol Balmes conjumina el sentiment lliure i l’equilibri disciplinat. Les seves obres ens ofereixen les visions d’una sensibilitat peculiar que sap sotmetre’s a les exigències d’una meditada estructuració.
Joan García Font
Page updated
Google Sites
Report abuse