Observeu si el vostre fill o filla:

• Es concentra en excés a les activitats de la xarxa i no respon a estímuls externs (per exemple, quan el crideu repetidament per anar a sopar).

• Presenta molta tensió muscular o excitació mentre realitza l’activitat i no perd de vista la pantalla en cap moment.

• Necessita connectar-se quan arriba a casa, o no és capaç d’estar en un lloc sense cobertura, sense mòbil o sense l’ordinador.

• Presenta inquietud, angoixa, depressió o irritabilitat si no pot realitzar l’activitat.

• Discuteix amb familiars per l’ús que fa de l’ordinador, el mòbil o la consola.

• Dorm menys del que és necessari amb la finalitat de jugar o connectar-se a la nit.

• Perd l’interès per altres activitats lúdiques o socials, i deixa de banda inclús els amics habituals (només té amics a la xarxa).

• Perd la noció del temps i no respecta els horaris pactats (àpats, hora de dormir, tasques escolars, etc.).

• Té despeses excessives en aplicacions o accessoris.

• Disminueix el rendiment acadèmic o en altres obligacions de la vida quotidiana.

Davant d'aquests signes d'alarma o de qualsevol problemàtica associada als dispositius digitals que sobrepassa les vostres capacitats, consulteu amb un especialista.

D'una banda, l’excés de temps de pantalles amb finalitat d’oci pot comportar una sèrie de conseqüències físiques, psicològiques i socials, com ara: 

• Miopia i fatiga visual.

• Un estil de vida sedentari que pot generar diferents problemes de salut, entre els quals hi ha l'obesitat i la diabetis.

• Alteracions de l’estat d’ànim.

• Alteracions del ritme de son i vigília. 

• Excés d’estimulació, distractibilitat o incapacitat de mantenir l’atenció.

• Reducció del temps dedicat a l’estudi o a altres responsabilitats.

• Absència d’alternatives de lleure variades i saludables.

• Manca del tipus d’interacció social necessària per construir una adequada identitat a la nostra societat.

D'altra banda, alguns continguts que circulen per la xarxa poden ser perjudicials per a tothom, però la immaduresa d'infants i adolescents fa aquest col·lectiu més vulnerable als seus efectes. Aquest tipus de continguts es relacionen amb:

Els hàbits de vida. 

Tots els consells i recomanacions sobre hàbits saludables: aportacions dels aliments, begudes, drogues, medicaments,  rutines esportives, hàbits sexuals, relacionals... poden tenir molt impacte (especialment en els adolescents) com a conseqüència de comportament gregari o de la comunitat d’interès que s’organitza en les xarxes socials o apps específiques. És el cas de continguts que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia o d’autolesió del cos i d'aquells que promouen reptes (challenge) virals que poden arribar a ser suïcides. 

La violència. 

Missatges d’odi, escenes de violència extrema, crims i tot allò que posa en qüestió la bondat de l’ésser humà, són continguts que existeixen a la xarxa. També cal posar atenció en els personatges dels videojocs, que sovint exhibeixen idees del món adult, actituds racistes o sexistes, o comportaments clarament delictius com ara assassinats, violència de gènere, robatoris, etc. 

Els valors. 

Les conegudes tècniques de trols (trolls) o enemics/odiadors/seguidors hostils (haters) que usen perfils “cridaners” agreguen molts seguidors que repliquen els continguts o ajuden a la disseminació de campanyes d’odi molt ben orquestrades. De forma més perillosa, existeixen grups d’ideologies polítiques i/o religioses, que usen les xarxes socials per reclutar seguidors amb propaganda, i també les sectes coercitives, que fan servir tècniques de manipulació psicològica per aprofitar-se d’una situació de vulnerabilitat, i així captar les seves víctimes.

El sexe. 

Sovint la pornografia promou models de relacions sexuals androcèntriques poc respectuoses cap a les dones, i representa dones complaents, poc connectades amb el seu propi plaer. Aquest tipus de continguts poden condicionar les actituds respecte a la sexualitat en els pròxims anys de vida, ja que generen una alta exigència en ells i fomenten la infantilització i la cosificació en elles.

El comerç. 

La publicitat és present a la majoria dels jocs gratuïts que utilitzen infants i adolescents, a les pàgines que visiten, a les aplicacions que fan servir de manera massiva... Aquesta publicitat, sovint enganyosa o abusiva, és pensada específicament per a aquest tipus de públic, i pot generar situacions de frau difícilment detectables en segons quines edats (per exemple, compres per internet o la participació en jocs d’atzar amb ús no autoritzat de la targeta de crèdit dels pares o mares).