Jo a l'espai - Biel Martinez Moreno Vedruna
Jo a l'espai - Biel Martinez Moreno Vedruna
Hola em dic Biel, i us explicaré una història que em va passar a mi i als meus companys de la escola.
Un dia pel matí la nostra professora la Magda, va veure una cosa molt estranya en el riu Llobregat.La Magda va dir que anèssim a veure el que passava, i quan ja érem allà vam començar a levitar. Vam mirar el cel, i hi havia una nau espacial!
Quan ja érem dalt de la nau… va començar a sonar un PI! PI! PI!, resultava que era el meu despertador i tot allò va ser només un somni.
Era un dia assoleiat quan de sobte,vaig trobar al meu germà amb l’americana del meu pare.L’havia deixat tota plena de xocolata i a sobre me la vaig carregar jo.
A l’estiu vam anar a un safari,a l'Àfrica,amb tota la família.
Vam estar en un riu amb poca aigua,però el que no m’esperava era un riu amb aigües blaves!!
El vaig anar a veure i quan em vaig girar:
No m’ho podia creure! El meu germà estava a sobre d'un elefant,
al mig de les aigües blaves!
Quan els meus pares ho van veure,van saltar a buscar-lo i ara el meu germà està castigat.
Ja ja ja!!! Per fi!
Han castigat al meu germà!!
Una tarda tres amics van quedar per anar al riu. Quan es van trobar es van saludar i van anar cap al riu.
Després de banyar-se es van asseure i van començar a explicar acudits:
...Que li diu una roca a l’altra?La vida és dura!
....Va un esquelet a un bar i li diu al cambrer: Posa’m una llimonada i la fregona siusplau.
Finalment en van explicar un altre:
...Com es diu pluja en japonés? ”Cauen-gotes”.
Tots van riure molt. Que bé que ho passaven al riu entre tantes rialles.
De sobte va començar a ploure, i tots van dir, quina casualitat!
Tots van córrer a casa i van tornar ben xops i contents del riu.
A la botiga d’en Miquel, unes persones compraven roba, bolsos i menjar.
De sobte l’estàtua del mig de la botiga, es va moure. Era un elefant!
Totes les persones es van acoquinar, però llavors es van fer els forts.
Les persones no van poder amb l’elefant i es van fer mal, però…
No s’havien com, però un riu va destruir la botiga i va entrar! L’elefant li va agafar por i se’n va anar.
Tots els de la botiga van dir: Visca!
Un dia una àvia estava asseguda en un silló,veient una telenovel·la a las sis de la tarda .
Aquell día plovia molt i va caure un llamp i es va sentir un tro gegant .
Es van apagar les llums; de cop es van tornar a encendre i l’àvia era a un altra univers.
Era a una habitació amb unes portes. Va entrar a la porta número 1 i es va convertir en un elefant. L’àvia es va sorprendre.Va intentar sortir de la porta però no hi cabia.
De sobte es va teletransportar fins al riu Llobregat de Sallent. Allà es va convertir en un peix i va sortir una veu que li va dir:
- si neteges tot el riu podràs tornar a la realitat.
Va sonar “la Macarena” i va poder tornar cap a casa.
Hi havia una vegada una nena que tenia un grup d’amics, que es deia els Investigadors.
Un dia els seus amics es van quedar a seva casa a dormir.
De cop algú va tocar el timbre. Va obrir la mare de l'Helena.
Era el carter que portava una carta, que era per la Helena i els seus amics.
La carta posava:
Hola,
Com esteu nens i nenes? Sou vosaltres eLs investigadors veritat? Per això us he fet que arribi aquesta carta.
Es van donar conte que hi havien lletres en majúscules. I les van ajuntar, i la paraula que va sortir va ser Help (qué significa ajuda).
Van passar dies i dies i van anar descobrint coses com per exemple van anar a visitar un hotel abandonat també a un hospital i un riu molt brut.
El dia següent....
Els hi va arribar un altre carta dient:
Hola, si us plau ajudeu-me, ahir us vaig veure, sóc el riu, siusplau.
Els nens van anar corrents a veure el riu que van visitar el dia abans. Estava ple de porqueria.
Els nens van pensar que podien fer una campanya per netejar el riu.
Molta gent es va apuntar a la campanya.
Després de dos o tres setmanes van poder netejar el riu.
El van deixar tan nèt que tots es van tirar a l'aigua
-Gràcies, gràcies ... deia el riu agraït.
Ell es deia Pau.
Un dia li van proposar fer un viatge a la Lluna amb una nau espacial molt especial que mai havia vist.
Va començar a despegar i quan estava a l’aire avançant cap a l’espai es va espatllar un motor i ens va estavellar.
Quan va despertar estava a la selva perdut.
Mentre caminava va trobar un riu. L’aigua estava contaminada i es va desmaiar.
Unes hores després es va despertar a una llitera de l'hospital. Va sortir corrent per anar a casa seva però no el van deixar.
Es va enfadar tant que va caure per les escales.
Mentre baixava es va donar un cop tant fort que es va despertar del somni.
Era un dia normal, com aquest. Hi havien tres nens que estaven a punt de jugar a un laberint que els hi havien regalat. Els molt incauts no sabien que faria aquell joc. El van obrir.
Van prémer el botó que posava “començar”. Van sentir un soroll d’aigua que cada cop se sentia més a prop.
De cop, els tres nens es van trobar dintre del laberint. Dos dels tres nens van dir:
-Què ha passat? - van preguntar els dos alhora.
El nen gran els hi va dir:
-És el riu MANJIJU - va explicar.- Fa 200 anys, dos arqueòlegs van trobar aquest místic riu i ningú va saber res més d’ells.
I els tres nens van viure aventures al laberint del riu Manjiju.
En realitat, no eren dins del laberint, estaven fora jugant, perquè només ho estaven somiant.
En Marc i la Claudia estaven jugant al riu Llobregat a mirar els peixos, esquitxant-se sense parar…
De cop i volta el riu Llobregat va començar a omplir-se d’un líquid negre que per el que semblava era com: petroli !!!
Hi havia peixos ofegant-se. Fins que de sobte va desaparèixer el petroli. Els nens ho van explicar a tothom però ningú els va fer cas.
I aquest és el misteri del riu Llobregat.
Hi havia una noia asseguda en un banc al costat del riu i estava llegint un llibre que anava sobre un grup de cantants que cantaven en un pont a sobre el riu.
La noia tenia un grup on cantava i els va comentar fer el mateix que el llibre però al seu poble. Van passar els dies i ja tenien tot preparat per cantar.
Van arribar a sobre d’ elefants, i els músics vestits amb uns vestits de coloraines.
Quan van començar a cantar els micròfons no anaven. La noia va tibar d’un cable i va caure al riu, i va desaparèixer.
De sobte una onada va caure a sobre dels músics i la noia va tornar amb aquella onada. Va començar a sonar la música i van poder cantar.
El riu va tornar l'alegria als cantants i el poble.
Un noi era a la vora del riu. Un peix va saltar a sobre seu. El noi se’l va quedar a casa seva i el va posar en una peixera.
Al peix se’l veia molt content, però de sobte va vomitar. una pedra que brillava molt.
El peix fa signes perquè agafes la pedra, i l’agafa. I l’ home es converteix en el peix, i el peix en l’home.
L’home veía que era molt difícil fer la vida del peix amb el riu brut.
L’home va anar a veure el peix, a veure com estava. El peix li va dir que s’ intercanviessin la vida un altra vegada.
I ara l’home neteja el riu cada dia.
L' Amèlia era una nena que va a primer de l’ESO, i ja la deixaven quedar amb els amics.
Sempre, sempre quedaven al mateix lloc i avui per canviar han quedat al riu. Quan tots han arribat s’ han assegut en un banc que hi ha allà, i han començat a xerrar de les seves coses.
Quan van deixar de parlar es van apropar al riu i van ficar els peus dintre, però es van donar compte que quasi bé no els cobria els peus i també es van adonar que quasi tots els peixos estaven morts perquè faltava molta aigua! I com que ningú es fixava en com estava el riu no es donaven compte de que faltava aigua
L’ Amèlia i les seus amics van anar a veure l’ alcalde del poble i li van dir que faltava aigua al riu.
L’ alcalde va dir que no patissin que ell ho solucionaria. I així va ser. Al cap d'uns dies el riu ja estava ple d’ aigua i ple de peixos i la gent s’ hi fixava i es paraven a mirar-lo.
L’ Amèlia i els seus amics van decidir que a partir d’ ara quedarien al riu durant una temporada.
La Lidia era una nena que vivia en un poble molt petit. Li encantava la natura, i cada diumenge anava a visitar el riu. El que més li agradava d’anar al riu era que allà podia parlar amb l’Albert, un nen petit i molt simpàtic. L’Albert, sempre li explicava coses que li havien passat en el seu dia… Però res important. Un dia, la Lidia va anar a visitar l’Albert, i ell, molt preocupat, li va dir que el riu estava molt contaminat. Així que l’Albert i la Lidia van pensar en alguna cosa perquè el riu no estigués tan brut. I de sobte, sel’s va acodir crear una campanya perquè la gent ajudés a netejar el riu. Aquella campanya es diria “prou contaminació”!
Jo estava de camí a casa, anava pel passeig del riu Llobregat quan, de sobte vaig veure una cosa apropant-se a mi.
No sabia que era podrien ser un pilot de coses .En comptes de sortir corrent, no li vaig donar importància, i vaig seguir pel meu camí.
Estava intrigadíssim de poder saber que era,el que hi havia al riu.
Després de donar unes quantes passes més, en el riu vaig veure una cosa blanca que s'apropava a mi.
Un cop la tenia al davant vaig saber que no era una bestiola gegant era un peixet inofensiu enredat a una bossa de plàstic, i com que la bossa era molt gran em semblava que era una bestiola gegant.
Vaig treure la bossa de l’aigua i vaig deixar anar lliure al peixet.
El Miquel, vivia en un poble molt a prop de Solsona. A classe treia molt bones notes.
El divendres quan s’acabava el curs i venien les vacances d’estiu, el Miquel havia de creuar el bosc per arribar a casa.
Va sentir que algú li deia
-Ajuda! Ajuda! qui m’ha llençat aquesta porqueria?
En Miquel,decidit, va anar al lloc d’on provenia la veu, i no es va creure el que veia.
-Un riu que parla!
El Miquel ràpidament va treure la brutícia del riu.
-Moltes gràcies, hi ha uns nens que sempre llencen la seva brossa al meu riu...
Per cert, em dic Xurtrat, el riu màgic.
El Miquel li va respondre:
-Jo em dic Miquel-
-Encantat de coneixe’t Miquel.-Va respondre educadament el riu.
-Vaja, vaja si és el Miquel. Que fas tu en aquest riu fastigós?-Van dir uns nens estranys.
-Oh no, Miquel, aquells són els nens que llencen la seva brossa. Ara veuran…
El Xurtrat els va llençar aigua fins que van quedar ben xops.
Els nens van fugir corrents mentre el Miquel i el Xurtrat reien sense parar.
Era un dia assolellat i amb la meva família vam decidir anar a caminar prop del riu.
Així va ser. Vam agafar les motxilles i cap a caminar.
Havíem de fer un camí de dotze quilòmetres i jo vaig prevenir amb una mica de xocolata.
Quan vam arribar al riu ens vam quedar bocabadats amb la mà de plàstics i papers que hi havia.
I com que pel medi ambient no era gaire bo vam decidir recollir-ho tot.
Quan vam acabar estava tot tant net.
Siusplau, ajudeu als rius i no tireu papers ni plàstics ni vidre.
Hi havia una vegada un país que es deia Blixania on hi havia moltes ciutats i una capital. Dins de la capital hi havia un laboratori en el qual hi vivia un científic, que es deia KraoESP el Krao tenía el laboratori al costat del riu.
Ell volia fer que el riu fabriqués suricates d’aigua per ajudar a la gent amb una discapacitat, per això cada dia hi tirava pocions.
De cop i volta, un dia del riu en van començar a sortir suricates vermelles dolentes. Però el guardia home-conill del país va sortir del fons d’un volcà i els hi va tirar elixir perquè fessin la seva funció.
Us explicaré una història que ens va passar a mi i a la meva cosina Vera.
Era un diumenge d'estiu i vam anar al riu, estàvem donant menjar als ànecs i de cop la Vera va relliscar de la roca on érem i va caure al riu. El corrent se la va començar a emportanr i jo la volia salvar. Em vaig tirar a l'aigua i la vaig agafar, però a mi també se m'emportava la corren, així que es van haver de posar les nostres mares a l'aigua, agafar-nos de la mà i poder sortir del riu.
Després d'aquesta moguda vam poder fer el pícnic en pau.
Hi havia una vegada, una persona que es deia Joan. Anava a banyar-se cada dia al riu de Sallent (el riu Llobregat). S'hi estava calent però a vegades fred, molt fred.
Li deien el riu Midas, perquè diu una llegenda que el Midas era un rei que tot el que tocava es convertia en or, en canvi el riu tot el que tocava es curava. Un dia el Joan es va caure d'un penya-segat, però per sort el riu estava a baix i es va salvar.
Hi havia una vegada, un riu que es deia Llobregat, en ell hi vivien uns éssers vius molt curiosos.
Tenien unes cases molt boniques. Totes eren fetes de pedres de colors molt diferents i els arbres eren les algues. Era un petit però bonic poble sota el riu.
Els habitants es deien Llobregatens i eren éssers molt petits.
Un dels problemes d’aquesta civilització és que han de tenir les portes sempre tancades, ja que passa molt corrent d’aigua. El riu Llobregat és un riu amb molt cabal. Els encarregats de tancar les comportes són els éssers defensors. Ells defensen a la població dels grans peixos que neden pel riu i volen atacar-los.
Hi havia una vegada, un cavaller i un drac que vivien al riu de Llobregat.
El cavaller i el drac eren molt enemics, cada dia anaven a aquell riu per veure qui guanyaria.
Però un dia es van posar d’acord de no barallar-se i fer una obra de teatre. La idea va ser del cavaller i el drac la va acceptar, però va dir que haurien d’assajar de valent.
L'endemà, el cavaller i el drac van estar assajant fins les dues del migdia. A la tarda, a les quatre, va començar a arribar el públic, van anar-hi moltes persones.
Ara el cavaller i el drac són amics.
I així va acabar la història.
El riu
Una vegada, hi havia una serp que es deia Martí i vivia al riu.
Vivia amb altres animals, com la granota Ona, el llangardaix Pau, el peix Pol, el pica soques Clàudia i la llúdriga Gisela.
Estaven jugant tots al pilla pilla quan van venir uns pescadors que van pescar al peix Pol.
Immediatament els animals i la serp Martí van anar a salvar al Pol.
Després de perseguir als pescadors, els van atrapar i els van fer caure. Van agafar al Pol mentre la serp Martí i la pica soques Clàudia entretenien als pescadors.
Al cap d’una estona els animals es van trobar i van continuar jugant feliços.
Diuen que fa segles al riu Llobregat hi havia un tresor, però ningú no sap que contenia.
Un dia, vaig decidir anar a buscar-lo. Em vaig preparar i agafar una bossa amb aigua, pales per excavar, una gorra i moltes coses més.
Vaig anar corrents al riu, però havia de passar per una muntanya amb molts animals salvatges. Quan vaig arribar a la muntanya em vaig cobrir de fulles per amagar-me.
Un cop creuada tota la muntanya, vaig arribar al riu. El tresor es veia molt clarament. El vaig agafar i el vaig obrir, hi havia monedes i les vaig repartir per tot el món.
Una nena un dia va anar a jugar a un riu d'aigua cristal·lina. A ella li encantava anar-hi totes les tardes a banyar-s’hi i passar-so bé.
Aquell riu sempre estava buit o sigui no i hi havia ningú, a la nena li agradava estar sola.
Cada dia pel matí, se n’anava al riu amb una llibreta i començava a dibuixar.
Un dia un grup d'homes van anar aquell riu, van menjar patates i beure cerveses, quan van marxar o van deixa tot ple de porqueria. La nena ho va veure tan brut que va agafa una bossa i ho va recollir tot. També va ficar un cartell on si podia llegir: “Si us plau, no tireu deixalles a terra”.
Em vaig despertar a l’hospital i no recordava res, vaig pregunta a un metge que hi feia en aquell lloc. Els metges m'havien dit que m'havia donat un cop molt fort al cap i que tenia una commoció cerebral.
Un terapeuta em va dir que anava amb cotxe amb tres persones més i que era l'únic supervivent. Al cotxe hi portàvem un quilo de droga i aquest havia caigut al riu Llobregat.
Els metges no sabien si confiar amb mi, ja que podia ser una delinqüent. Ells van penjar fotos meves per tot Europa, per veure si algú em reconeixia. Només van rebre un correu que deia:
“Cherly hec busca”.
Hi havia una vegada una nena que es deia Marta, tenia 11 anys i li encantava anar a l’escola.
A medi, a la seva classe estaven estudiant els rius d’Espanya, ja els portaven un temps estudiant.
Aquell dia, tenia una exposició oral davant de la classe, havia de dir de memòria els rius de més gran a més petit, ella s’ho havia estudiat tot molt bé.
Quan li va tocar sortir a ella estava nerviosa per si s’equivocava.
“Va començar”
Primer Tajo,
després Ebre,
Duero,
Guadiana,
Guadalquivir,
Júcar,
Miño,
Segura,
i Llobregat
La mestra de nota li va posar un 10 per saber 9 rius de memòria, i va ser la nota més alta de la classe.
Els caps de setmana, sempre vaig amb la meva mare al riu a donar menjar als ànecs. Quan els ànecs ens veuen, es posen molt contents i ens treuen el pa de les mans.
Un dia, que vam anar a donar menjar als ànecs, la meva mare va relliscar amb les grans roques que estaven mullades, i va caure a l’aigua, espantant a tots els ànecs i empapant tota la bossa plena de pa.
En caure, va aixafar a un que es va trencar un ala. Com li vam fer mal, el vam portar a casa per curar-lo, i ara viu a la nostra banyera.
Hi havia una vegada un riu. En ell hi vivien molts animals que es discutien per tot.
Un dia que feia molt sol, en ple estiu, un conill va anar a refrescar-se al riu i pel camí es va trobar uns amics seus.
Els amics li van dir que per aquesta zona caçaven els caçadors. De cop i volta van sentir un soroll, eren els caçadors.
Van disparar al conill i el van portar a una caseta que hi havia al bosc. En aquella casa hi havia de tot i el van poder curar.
El grup d’amics es va enamorar de la casa i si van quedar a viure.
Un dia, vaig anar amb els meus pares, una amiga meva, el meu germà, i uns amics dels meus pares i els seus fills, a fer un pícnic al parc.
Allà hi havia una tirolina molt llarga, i no vàrem parar de pujar fins que va arribar l’hora de dinar. Després de dinar vam anar a pescar a un riu petit, que hi havia a la vora.
Vàrem pescar uns quants peixos, però just a l’hora de marxar vaig caure al riu. Vaig quedar ben mullada, sort que la meva mare tenia roba de recanvi per canviar-me.
A l’edat mitjana hi havia una princesa que es deia Elena. L’Elena volia ser exploradora però no podia perquè el seu poble la necessitava. Un dia va anar al riu i va sentir una noia que plorava i li va preguntar:
-Què et passa?
La noia va explicar-li que l’havien fet fora de casa seva i no tenia on viure. A l’Elena se li va ocórrer una idea: podria fer que aquesta noia fos princesa per així ella poder ser exploradora, intercanviant-se el rol.
La noia va acceptar i així van poder ser felices totes dues.
Hi havia una vegada un riu que feia 6.650 Km, que passava per molts països i era el més gran del món. Era un riu tan antic que feia 40.000 anys que existia. Pel riu hi havia passat molt d’or, els miners estaven explotant el riu per trobar l'or, fins que va sortir el reglament de la pàgina 15 on diu que no es podran explotar els rius. En aquest riu, fa 1.200 anys van trobar l’esquelet d'un dinosaure d’or i ara està al museu més gran del mon.
Un dia vaig anar al riu Llobregat, i em vaig trobar una cosa al terra, la vaig agafar, i de sobte, no sé que va passar que va aparèixer un monstre que era molt gran i em vaig espantar molt. Vaig fugir!!!
Al dia següent, vaig anar de nou al riu a veure si encara hi havia el monstre. Com que vaig veure que no hi havia ningú, vaig decidir quedar-me a fer un picnic. El dia següent hi vaig tornar i vaig trobar un cartell que deia:
“NO TORNIS A VENIR MÉS!!!”
Un dia que va ploure molt i van obrir les comportes del pantà. El riu Llobregat va doblar el seu cabal pel seu pas per Sallent. El riu es va desbordar, inundant molts horts, el camí de Cabrianes, … fins i tot la protectora d'animals, on gent voluntaria va haver de salvar als animals perquè la força de l'aigua arrossegava troncs i tot el que trobava. Tot i així,molts animals van morir. Després d'uns dies quan l'aigua va tornar al seu cabal normal, tots els marges del riu estaven plens de fang i brossa.
A l’any 1985 un grup d’amics va trobar un riu que ningú sabia que existia, aquell riu estava sense contaminació i l’aigua era neta.
Va passar que, un dia uns nois i noies van anar a donar una volta per un poble fins que van trobar un riu molt petit, van fer una foto al riu i ho van a anar a ensenyar a l'Ajuntament. L'Ajuntament no es podia creure el que estaven veient, i va anar a comprovar si era veritat.
Uns dies després l'Ajuntament va avisar a tot el poble de la troballa i la gent es va quedar amb la boca oberta. Quan tothom va saber d’aquell riu, el van batejar amb el nom de “El Llobregat”.
Al riu...
Els grans si banyen, els nens hi creixen
i flors i arbres en ell floreixen.
La riquesa del riu és inimaginable
perquè l'amor de la gent és incalculable.
Qui viuria sense el riu, un ecosistema en moviment,
que no careix pas de vida en aquest moment.
Tampoc és pas una cosa estranya
com la seva aigua lluent,
comparteix aigua a tothom també al seu afluent.
Recorre un gran viatge per donar alegria a tota la gent,
per acabar en un mar d'aigua on descansi lentament.
Per remuntar en cels i muntanyes per acabar el seu sofriment,
que torni a ser cristal·lí, que torni a ser valent.
Que comenci el seu viatge que torni amb la seva gent.
Animals, arbres, muntanyes que torni amb els seus nens.
Un dia el Marcel va anar a donar una volta pel poble de Sallent. Mentre passejava es va trobar al Marc i el Gorka, que eren els seus millors amics i van anar a passejar pel riu Llobregat, l'únic riu que passa per Sallent.
Van veure que feien una jornada de recollida de deixalles perquè la vora del riu estava molt bruta i s’hi van apuntar. Un cop acabat els van deixar banyar al riu per refrescar-se. Van agafar una mascareta d’aigua i es van submergir i van trobar molts peixos i des d’aquell dia el riu Llobregat els va semblar molt interessant.
En un planeta molt llunyà hi havia un riu molt llarg i ample. Totes les criatures que hi vivien es banyaven, treien aigua per les feines de casa… Els últims anys havien sigut els anys que hi havia hagut més cabal, però un dia es van llevar i no van trobar aigua, van estar molts dies sense beure aigua, dutxar-se, sense tenir aigua per casa,...
La gent del planeta va anar a parlar amb el seu emperador per proposar-li d’anar a un altre planeta a buscar aigua, a ell li va semblar una bona idea. Amb els millors exploradors van anar per tot l'univers buscant aigua, i quan ja portaven temps buscant van trobar un planeta on hi havia molta aigua.
Van tornar al seu planeta, i van decidir anar tots i totes a viure al nou planeta perquè tothom pogués viure en bones condicions.
Hi havia una vegada un poble on hi havia un riu tòxic. Aquell riu era de color vermell,és d'aquest color perquè hi ha un volcà a prop d'una presa i quan obren les comportes surt una aigua vermella amb microorganismes tòxics.La gent no es poden banyar aquí perquè si no et comences a vomitar i a cridar al terra com si fossis un zombi i et mors.En aquest poble hi havia un científic molt important i feia anys que estudia la cura per aquesta aigua.Quan un dia la va trobar,pero,només tenia una petita dosi i tenia que fabricar-ne més,va anar als USA.
Alla perfil trobaria una fàbrica per poder fer més dosis,però,els de la fábrica de Sciences de USA no se’l van creure,ell va intentar que se’l creguessin, deia que era veritat però no el van creure.Al final ell va posar una substancia a la cura i de cop va fer que amb una petita dosi poguesi arreglar un volcà toxic,va torna al poble va tirar la petita dosi i cada vegada més l’aigua anava cambian de color.Tothom estava molt content perquè ja poden banyar se al riu,tot el poble va muntar una festa al riu i van disfrutar del nou riu.
Una vegada l’Adam va anar amb la seva família al riu quan van arribar van menjar ,quan van acabar es van banyar al riu,ells no sabían que allà hi havien piranyes,van entrar i al cap d’un minut li ve un grup de piranyes, a l’ Adam,se’l van emporten al fons.De cop van marxar totes perquè va venir el seu amic que era un cocodril que es deia Gerard i gràcies al cocodril Gerard l’ Adam va sorti viu.
Hi havia una vegada una nena que es deia Maria tenia 12 anys.
La nena tenia una cosa que era molt important per ella, era una joguina que li van regalar els seus pares.
Un dia va sortir de l'escola i com sempre va trobar un riu enmig del camí cap a casa, era un riu molt gran però no li va agradar el que li va passar a la nena.
La nena es va trobar el riu i li va caure la joguina al riu,es va posar a plorar i plorar no parava de plorar.
Fins que va passar una cosa molt extranya... El riu va parlar al fons d’ ella i li va dir: “si vols que et doni la joguina has que dir : dona'm la joguina si us plau !”.
La nena ho va dir, i el riu la vi dir que se'n vagi a casa i la trobarà. Ella li va fer cas se'n va anar a casa i finalment va trobar la joguina!!!!
Hi havia una vegada una nena, que es creia que era un superheroi, però el que tothom no sabien és que en part era un d'ells.
Tot comença un dia, que diuen pels anuncis que treurien el riu en que la nena va passar la seva infància per contaminació.
La nena que es deia Laia es va posar molt enfadada i va reunir a tota la ciutat per convèncer i recollir tota la brutícia del riu perquè no el tanquin, tot el poble va anar a netejar el riu.
Després d’això no van tancar el riu i la nena va estar molt feliç.
I amb tot això ara ja sabem que per ser un superheroi no es necessita poders, es necessita empatia.
Hi havia una vegada una nena que es deia Emily.
Un dia va a anar al riu amb al seu amic Aleix, van fer un picnic. La Emily quan va acabar de menjar va anar a donar una volta pel bosc. Allà va trobar un altre riu amb més sol i de cop, l'aigua pujava més i més, fins que l’ Emily va cridar… ¡Aleeeix! l’Aleix va anar corrents a veure que passava i quan va arribar… L’Emily ja no estava!
Buscant i buscant l’Aleix a l’Emily… Ell va estar fins la nit i no la va trobar… Tornava a casa seva i va veure una casa molt fosca i tenia tanta gana que va entrar… Allà estava la Emily ! Ell va agafar a l’Emily i van marxar junts cap a casa.
Havia una vegada una una nena que es deia Ayana, era una superheroïna del riu.
Ella vivia a la resclosa d’un poble molt bonic que es deia Sallent de Llobregat.
A l’estiu sempre anava molta gent a casa seva però sempre ho deixaven brut,amb ampolles i moltes coses pel aigua.
Una vegada van anar un grup de nens i nenes i ho van tirar a l'aigua,l’ Ayana no ho va permetre i va sortir amb un vestit daurat amb una diadema blava amb flors i va dir
-Jo sempre us deixo la meva casa però no permetre que la deixeu plena de porqueria!
Els nens de la por van demanar disculpes i van marxar
Hi havia una vegada una nena que es deia Paula.
Ella anava a l’institut, a la Paula li feien bullying i quant estava trista anava al riu. Des de que tenia 4 anys anava el riu a banyar-se, a mullar- se els peus i sobretot a relaxar-se quan li feien bullying.
La Paula no estava sola tenia una amiga que es deia Judit, ella li donava consells perquè no li fecin mal.
Un dia la Paula havia quedat amb la Judit al riu a jugar i banyar-se, la Paula volia fer nous amics així que va fer una festa al riu va convidar a amics que tenia la Judit, la Paula s'havia enfadat amb la Judit perquè havia convidat a les persones que li feien bullying. La Paula va dir que aquelles persones que no embruten el riu, però quan es va acabar la festa la Paula va mirar el riu i estava com un femer. Però la Paula va agafar aquelles persones que van embrutar el riu, i el van haver de netejar com estava abans. Els que li feien bullying li va demanar disculpes així que gràcies al riu van ser amics.
Hola, em dic RogerPro ara estic ocupat lluitant contra la mafia que vol robar tota l'aigua del riu per transformarla amb àcid per tirar li a la ciutat amb una màquina gegant i tirar-li als edificis per destruir-los i matar a molta gent.
Ara al sargent elite li va disparar amb un bazoca i a la vegada als dis- parar amb un fusil, RogerPro ataca amb la teva espasa legendaria de foc diu élite ara salto i li clavo a un membre de la mafia i començo clavar a mes membres de la mafia i jo i elite shadou polete ens donem conta que al líder de la mafia i dos membres més agafen aigua. Elite li dispara a un amb un fusil, jo li tiro la meva espasa de foc al líder de la mafia i shadou polete li dispara a un membre de la mafia i els vam matar i vam salvar l'aigua del riu.
Hi havia una vegada una nena que vivia al bosc a un poblet,amb la seva mare,el seu pare,els seus dos germans i les seves dues germanes. Aquella família no vivia en una casa normal, vivia en una casa construida per ells mateixos,feta amb pedres,pals i fang.En el poblet que vivien, hi havia molts animals, però a part d'això hi havia una riu, que tenia un aigua molt cristalina. L’aigua del riu era preciosa,però tenia una cosa que cap riu tenia,que era el poder de transportar-se a un món màgic.
Un dia la nena volia anar a el riu,però els seus pares no la volien acompanyar, així que va decidir anar sola. Aquell dia feia molta calor així que va decidir llançar-se a l'aigua,i de cop va aparèixer al món màgic. Va descubrir un món on tot era aigua,i podies respirar per sota l’aigua.La nena estava espantada no sabia què fer,on anar o amb qui parlar però es va trobar amb el guardia de la comunicació,que li va posar una antena al cap,d’aquella manera podia comunicar-se amb tothom.Va trobar-se amb l’Àgata,que era un unicorn marí amb les aletas de colors,i un gran corn amb forma rodona,de color blau,que li permet comunicar-se amb el éssers marins.A el cap d’una estona la nena va poder parlar amb l’Àgata,i va poder transmetre la por que tenia,i va demanar ajuda per tornar a casa,l’Àgata va dir que podia aconseguir ho,però tenía una condició,que era que tenía que venir a visitar-los cada dia.La nena va acceptar,i l’Àgata la va portar la fins a casa seva.La nena explicava tot això els seus pares però no la creien. D’aquesta manera la nena tenia un secret etern guardat.
Fi………..
Fa molts i molts anys, en un poble molt petit anomenat Sant Feliu de Llobregat, vivia una nena que es deia Kira, que vivia amb el seu germà que es deia Miquel. Un dia, van anar al costat del riu però van veure que brillava molt;
-Té un color molt estrany i brillant - va dir el Miquel .
- Sí, és veritat! - va dir la seva germana
Quan van anar a casa van explicar tot als seus pares però no s’ho creien.
- Com vols que brilli un riu, Miquel ? - va dir el pare sorprès.
- És impossible, segurament ho haureu somiat - va dir la mare.
- Però mama és veritat!! - va dir la Kira.
- Bé, demà ja anirem a veure-ho - va dir la mare, i el Miquel i la Kira van anar a dormir.
Al dia següent, la Kira i el Miquel es van despertar i van anar a veure un altre cop el riu perquè els pares vinguessin a veure que el riu brillava.
Quan van anar, els pares van veure que era veritat que el riu brillava.
- No pot ser!! - va dir el pare
- És impossible!! - va dir la mare.
Després va aparèixer una granota que també brillava.
-Vaig ser jo qui va fer que el riu brillés - va dir la granota
-Però per què ho vas fer ?- va dir la Kira
-Perquè abans era molt avorrit - va dir la granota
-L’has de deixar com abans- va dir el Miquel
-No!- va dir la granota
-Arribarem a un acord -va dir la Kira
-D’acord, desfaré l'encantament però, quan estigui jo, el riu brillarà - va dir la granota.
-D’acord, fet- va dir el Miquel.
I van marxar a casa contents perquè així podrien veure el riu brillant quan anessin a visitar a la granota.
Hi havia una vegada un nen que es deia Aleix. A ell li encantava anar al riu, si per ell fos viuria allà.
Un dia quan ja hi era allà va veure una cosa estranya que el va impactar molt,es va trobar un peix que li demanava ajuda. L’Aleix es va acostar al peix i li va preguntar:.
-Hola peixet ! Que et passa alguna cosa?
-Hola... el que em passa és que estic trist perquè uns nens estan destrossant el riu i l’embruten !
L’Aleix va pensar que podia fer perquè tots els nens i nenes no embrotessin el riu.
Va passar una setmana i l’Aleix va tornar a anar al riu, va veure el peixet i van començar a parlar.
-Hola peixet,sóc jo l’Aleix.Com estàs avui?
-Hola Aleix! Ja fa uns dies que no hi ha porqueria per aquí,i estic molt content!
L’Aleix quan va sentir això es va alegrar molt ja que va avisar a a tots el nens i nenes del seu poble perquè no embrotessin el riu.
Hi havia una vegada un nen que cada dia anava amb la seva família a passejar al riu. Un dia va veure que hi havia molta brossa, la va intentar agafar però marxava i no podia agafar- la. Al pròxim dia va tornar anar-hi i va veure que la brossa va desaparèixer i va pensar a on estarà? Li va preguntar el nen a la mare La mare li va dir per que els peixos se la mengen! el nen li va preguntar però per que es mengen la brossa? estan bojos! i la mare va dir al nen i per això no queden tants peixos i va dir el nen no tiraré mes escombraries a la natura perquè si no es fa malbé!
Hi havia una vegada en un poblet molt pobre una nena que es deia Kiara . Ella sempre havia desitjat anar al mar. Des de que havia nascut no havia tocat el mar. I era el seu somni.
Quan va fer divuit anys se'n va anar a viure a Sant Antoni de Calonge en un bloc de pisos molt alt. El primer que va fer en acabar d'instal·lar-se va ser anar al mar.
Allà va trobar una platja rocosa i amb l´aigua ben freda però havia complert el seu somni.
Al cap d’uns anys va tenir una filla a la que li va posar Àstrid. A la qual li agradava el riu. Com que al pis s'estaven quedant sense lloc es van mudar a Sallent un poblet semblant a on vivia abans la Kiara però sallent tenia un riu molt maco.
l´ Àstrid amb deu anys va construir una barqueta perquè la seva mare pogués visitar el mar.
Hi havia una vegada un poble molt gran, una vegada va ploure tant fort que va crear una riuada grandiosa.
Després d'unes quantes hores la riuada va començar a créixer fins que es va convertir en un riu gegant molt bonic.
L'endemà un nen pobre es va apropar al riu per mirarlo i recollir aigua per la seva família, i quan va recollir l’aigua va veure algo grandios...Va trobar or!
Després d’uns mesos aquella família va ser feliça tota la seva vida i tot gràcies al riu.
Aquell dia el riu es va convertir com un tresor i el van dir:
EL RIU MÀGIC
- Ei, tu que mires? -va dir una nena tot llençant gasoil al riu.
- Doncs miro i veig a una colla de nens i nenes, que no saben valorar el que els envolta,
- Oi tant que ho sabem! -va dir un altre.
- Ah sí? i què hi veieu, que hi ha al nostre voltant?
Tots es van quedar pensatius…
- DONCS…
- Jo sí que ho sé!- va dir el nostre protagonista- Hi veig vida, amor, fauna, flora…
- Sí i primavera.
- Un conjunt d’emocions que t’aillen i et transformen en ella mateixa.
I TU QUE HI SENTS A LA NATURA??
Un dia vam anar a passejar amb uns amics i quan ja havia passat una bona estona ens vam perdre i no sabíem com tornar a casa.
Ens vam espantar molt i de sobte, al nostre costat, vam veure que teniem un riu ple de peixos. Era molt bonic.
El que no sabíem llavors era que allà, a dins del riu, hi havia uns animals dolents, que es menjaven als animals que eren bons. Quan investigant el lloc ho vam descobrir vam decidir fer fora als dolents. Va ser molt difícil però ho vam aconseguir.
Més tard, davant nostre va aparèixer el rei dels peixos i ens va donar les gràcies per ajudar-lo.
Un dia vaig anar a pescar al riu que hi ha al bosc. Aquest riu es diu Llobregat, és el riu més preciós que he vist mai.
El primer dia que hi vaig anar, mentre pescava vaig pensar: “ Aquí hi deuen haver molts peixos de colors?”, i just en aquell moment vaig començar a veure peixos de tots colors, vermell, blau, lila i molts colors més. Després d’estar una bona estona mirant els peixos tant magnifics del riu Llobregat em va fer pena pescar-los i vaig decidir anar cap a casa meva.
Quan vaig arribar a casa me’n vaig anar a dormir i vaig somiar tota la nit amb el riu Llobregat. El dia després no em vaig poder resistir i vaig tornar al riu per veure´l a ell i als seus magnífics peixos.
El riu Llobregat era un riu molt maco d’un poble que es diu Sallent, on la gent sempre anava a banyar-se i a jugar i fins i tot, hi anava gent d’altres pobles a passar el dia.
Hi anava tanta gent que el riu va començar a estar cada vegada més brut i ja ningú s’hi podia banyar ni jugar.
S’acostava Sant Jordi, i a l’escola del poble havien pensat celebrar-ho al costat del riu però estava tan brut que van veure que allà no es podia celebrar res. Van decidir anar-lo a netejar. Així van aconseguir que el dia de Sant Jordi tornés a estar net i maco. Va ser una gran festa i hi va anar molta gent a comprar llibres i roses. A tothom li va agradar molt.
Fa molts de temps hi havia un riu que es deia Llobregat, per la vora del qual, a l'alçada del poble de Sallent, cada dia passejava un drac que sempre que passava volia aigua.
Però un dia, el drac no va aparèixer i el riu es va preocupar però va haver de seguir la seva ruta com sempre. Van passar molt dies però el drac no va tornar. Fins que un dia, quan el riu tornava a passar per Sallent es va trobar al drac amb una pancarta on deia: “MOLTES GRÀCIES PER TOT L’ AIGUA”.
El riu es va quedar impactat perquè mai ningú li havia donat les gràcies encara que tothom agafava aigua cada dia. I és per això, que el drac i el riu van ser amics per sempre.
Un dia que estava caminant em vaig trobar al meu millor amic, el Ferran, que s’estava banyant en un riu amb un munt de peixos. Jo també volia entrar a banyar-me, però de sobte, em va semblar veure una piranya. Vaig avisar ràpidament al meu amic perquè sortís de l'aigua perquè la piranya el podia mossegar. Vam marxar corrents i vam anar al riu Llobregat a banyar-nos tranquil·lament perquè allà no hi havia piranyes.
Una vegada vam fer una excursió amb l’escola a Castellar de n’Hug per veure el començament del riu Llobregat.
Vam donar una volta pel poble, i després vam començar el nostre viatge.
Vam passar per una espècie de “jungla” (estava ple de plantes), també vam passar per ponts, fins arribar al començament del riu Llobregat.
D’allà vam seguir caminant fins a un punt on vam dinar. Aleshores el meu grup va fer de guia mentre les altres classes ens seguien.
Vam caminar tota la volta fins tornar al poble, on l'autobús ens estava esperant.
El riu Llobregat és un riu que neix a Castellar de n’Hug (a la comarca del Berguedà). El riu es forma a partir de la pluja i la neu, a 1259 m d’altitud i desemboca al mar Mediterrani (Al Prat del Llobregat).
Fa molt de temps ens van explicar la història d’un riu al qual li va passar una cosa molt sorprenent.
Era un riu molt llarg, que naixia a les muntanyes i la seva aigua sortia d’una font. El riu feia un llarg viatge i passava per molts pobles abans de desembocar al mar. Quan plovia el riu anava més ple d’aigua i els peixos que hi vivien nedaven molt més contents.
El riu de sobte un dia es va tornar blanc, l’aigua s’havia convertit en llet. La gent estava molt contenta perquè estaven passant una època de molta gana i la llet els servia d’aliment però quan van passar uns quants anys la gent ja n’estava cansada i trobava a faltar l’aigua, i els peixos també.