Un dia vaig anar al riu i vaig sentir una veu .La veu venia del riu i em deia molt fluixet, que hi havia un tresor amagat sot, dins del riu .

De seguida vaig tirar- m'hi de cap i vaig començar a buscar-lo .Després de bucegar molt vaig trobar el tresor.

Quina sorpresa ! Hi havia un skate molt bonic!!!!!

Em va agradar molt perquè jo sempre demanava un skate i no l' aconseguia .

Li vaig dir al riu adéu i moltes gràcies .

Molt contenta me'n vaig anar a casa amb el meu skate nou , lluent i de color blau, com a mi m'agrada!

Ara ja no deixo mai el meu skate !

Un dia en Marc, un nen de 11 anys se'n va anar a fer una volta pel Llobregat. Va sentir un soroll:

Marc- Qui és?, Que hi ha algú?

Soroll- Ah!

Marc- (tremolors, tremolors)

Soroll- Ajuda!

Marc- On ets?

Soroll- Aquí, entre les mates!

Marc- Ja vinc!

En Marc va anar a veure que passava, Però no veia res. Tot d'una es va tornar a sentir una veu que deia:

Soroll- Aquí! Aquí!

Al final en Marc va trobar el soroll i sabeu que era?... EL SEU GERMÀ!

El va espantar un munt, però a la vegada li va fer molta gràcia

CONTE CONTAT I AQUEST CONTE S'HA ACABAT.

Hi havia una vegada en un poble de la comarca del Bages un riu que no es trobava bé,tenia un color molt marronós i quasi no hi baixava aigua .

El van visitar molts especialistes però no hi havia manera,no es curava .

Un dia un equip d' agents rurals van investigar-lo .El cap dels agents va descobrir que hi havia algù que hi tirava verí .Així que davant tenien aigua enverinada.

Passaven els dies i el riu estava pitjor , fins que va venir en Pepito l'home mes llest del món.Va dir unes paraules i va tirar unes herbes i...

Al cap de dos dies el riu estava perfecte.

QUE HI DEVIA TIRAR?

Hi havia una vegada una nena que es deia Clàudia, li agradava molt la natura. Sempre anava a veure un riu que es diu El riu de colors. I un dia, el riu li va dir:

-Ajuda'm... Claudiaaa... ajuda'm...

La Clàudia va contestar:

-Que et passa? Per què necessites ajuda?

El riu ja no va contestar. El dia següent la nena va tornar i va veure el riu contaminat.

-No! El riu!

La nena va estar molt temps treient la brossa del riu fins que:

-Graciès!- va dir el riu content.

I des d'aquest moment el riu ja va ser feliç.

FI

Un dia calorós de l'estiu passat va passar això que explico:

- Hola qui ets? - Pregunta l'arbre,

-Hola jo em dic Naixença, i tu?

-Jo soc en Fulletes.

- Naixença per què et dius així? - Pregunta el Fulletes.

-Em dic així perquè he nascut aqui i nascut támbe es sembla a néixer.

-Saps què?, - diu el Naixença

-No, no se?, dic jo.

- T'agrada anar amb canoa? - pregunta el Naixença

-Si m'encanta, respon el Fulletes

- Així que a divertir-se . Puja va que anem a la desembocadura del riu som-hi criden els dos a la vegada.

- No se si arribarem a la desenbocadura - diu en Fulletes .

- I tant que si arriberem! Nosaltres podem -crida el Naixença

Quan van arribar van trobar un altre lloc per viure i buscar una nova vida.

Hi havia una vegada un riu que sempre estava trist, perquè sempre estava brut i un dia una nena va anar-hi i li va dir:

-Hola riu que et passa?

-Es que ningú em neteja!

-Donc ara et netejaréi quedaràs més net que mai

-Gracies noieta !

-Vinga que et començo a netejar!

La nena va començar a netajar el riu. Quan va acabar el riu estava ben net.

Van començar a sortir flors , ocells cantant ,herbes etc...

El riu va quedar ben net , i de cop van començar a sortir un arc de Sant Marti sobre el riu.

-Què bé ! Ja estic net!. L'arc ho esta celebrant.

-Donc adéu riu

-Adéu noieta

Ara es un riu net i feliç.

Hi havia una vegada un nen que li va preguntar a la seva mare:

-Puc anar de excursió amb la escola?van al riu?

-Clar que si,si eś del riu clar perquè tens que aprendre molt.

-D'acord mama .Ets la millor.

El dia de l'excursió la mare veia que el nen no tenia pressa i mirava la tele.

-Vinga,ràpid que et perds la excursió!

L'excursio era a Castellar de N'hug . Vam anar a l'excursió i vaig aprendre moltes del nostre Riu llobregat. A Castellar de n' Hug és n el riu que passa per Sallent neix.

Vaig passar un dia ben divertit!

Un dia passejant a la vora del riu,vaig escoltar una veu i no sabia de qui era.La veu estava cantant una cançó

Jo estava indignat perquè a la escola m' havia barallat amb la meva millor amiga i li vaig fer una cop de pedra al riu.

-Heee!!!!que m'has fet mal, es com si a tu et donen un cop. Els rius tenim vida!

-Perdó es que m'he barallat amb la meva millor amiga.

-Doncs jo una vegada em vaig barallar amb la meva germana.

-Perquè?

-Doncs perquè ella deia que jo soc un riu molt lleig i pitjor que ella.

-Aaah!!!! que dolenta!!!!!!

-Si,però ja ens hem perdonat i tindries que fer el mateix tu amb la teva millor amiga.

Vaig anar a l'escola i vam parlar.Tot es va arreglar.

A la tarda vaig anar a veure el riu hi ha donar-li les gràcies .

-Hola riu ja he parlat amb la meva millor amiga i ho hem arreglat.

-Me n'alegro molt.

Ara vaig cada dia a veure el riu

Hi havia una vegada una nena que li agradava anar sempre al riu. Li va demanar a la seva mare, si podia anar-hi.

La seva mare li va deixar. Quan hi va arribar va veure a un nen . Li va demanar que, què feia allà i ell em va respondre que baix el riu hi sentia unes veus molt estranyes.

Es va apropar al riu, a veure si era veritat.

Si que era veritat!! Va exclamar la nena.

El nen li va explicar que aquelles veus venien d'un cofre del tresor amagat. La nena va veure que era veritat aquella veu venia de dins de la terra. Van buscar el cofre i aviat el van trobar. El van obrir. Van trobar-hi una sorpresa molt gran!!

Hi havia monedetes de xocolata de tots colors.

Van menjar-se-les totes. Van tornar el cofre al seu lloc i van marxar.

Ara quan tornen al riu el cofre torna a estar ple.

Era un dia molt tranquil i assolellat a Brasil. Hi havia un nen que es deia Rais. Estava perdut i va dir:

-Tant de bo trobés un riu!!!

Va seguir caminant.

Dos Km després va trobar el riu Amazones, es va posar de genolls i va beure una mica d'aigua.

-Au! M'has tret aigua i m'ha fet mal perquè la meva aigua es com la teva sang.-Va dir el riu.

-Perdó riu Amazones. No ho sabia. Ara aniré per tot el meu poble dient (No traieu l'aigua del riu Amazones. Es com la nostre sang i a ell també li fa molt mal. Tampoc podeu tallar els arbres ni cremar-los perquè també li fa molt mal!!!)

Ell va fer el que va prometre i no van tornar a fer mal a la Terra.

Conte contat, conte acabat.

Un dia vaig anar al riu.

El riu té aigua.

A l'aigua hi ha peixos.

A mi m'agraden els peixos i el riu.

En un poble molt llunyà hi havia un pobre home que viviu en una cabana al bosc. tenia set i va anar a beure aigua quan ja era al riu va veure or dins l'aigua .

Volia tornar a casa per agafar una galleda l'aigua i l'or.

Va seguir i el riu el va guiar al seu origen i va veure un elefant plorant amb llàgrimes d'or atrapat en unes cadenes . Les llàgrimes eren l' or del riu.

El pobre home el va alliberar i l'elefant va marxar molt content.

Ara ja no hi ha or al riu.

Una vegada un nen que jugava a futbol va tindre un accident jugant i es va trencar una cama.

Els metges van dir que tindria d'anar en cadira de rodes tota la seva vida.

Els companys de primera divisió el van vindre a veure i es va posar molt content.

Ell volia tornar a caminar pero no tenia cura .

Va passar uns mesos i ja estava cansat de la cadira de rodes.

Tots els seus amics el cuidaven ,per quan tocava futbol a l'escola es posava nervios perquè veia com ells jugaven a futbol.

Un dia que estava molt enfadat li va dir a la seva mare si podien sortir.

La mare el va portar a un lloc on hi havia un salt d' aigua i un riu. Van arribar a la salt d'aigua i l' aigua era molt transparent.

El nen va voler beure aigua i el nen de cop es va posar a tremolar,, tot seguit el nen s' aixecava i caminava.

El riu havia fet màgia. Màgia de la bona!

GRÀCIES RIU

Hi havia una vegada una casa molt, molt lluny d'un poble molt petit.

En el poble va aparèixer un arbre de 100 metres i jo el podia escalar .

Vaig escalar l'arbre i vaig trobar un botó dalt de tot.

El vaig pitjar i va aparèixer un riu .

Em vaig banyar al riu per refrescar-me però el riu va fer com una bola d'aigua i em vaig quedar a dins lliscant.

Lliscant per l'aigua vaig anar a parar al poble i abans d'arribar li vaig demanar al riu si això he podria fer més cops.

ARA AQUELL RIU ÉS EL MEU MILLOR AMIC!!!

Hi havia una vegada un grup d'amics que investiguen coses noves si si coses noves!

El grup estava format per nens i nenes.

un dia un dels nens va veure un riu molt brut.Estava molt brut i va dir als seus amics:

veniu el riu es molt brut! No se que li passa!.Correu no us encanteu!

Els altres del grup van arribar i van dir:

- Com podem recollir tota aquesta brutícia?

Però ràpidament es van posar a netejar i en una estona, de treball intens, el riu va quedar molt net, brillant i feia goig de veure.

En veure'l li van posar un nou nom:

Un riu descobert.

I la gent van començar visiten i estaven alusinants.

Hi havia una vegada una nena que anava per un cami amb el seu germà petit.

Els dos nens anaven al riu, però s'havian perdut i no sabien trobar-lo.

Es van parar a descansar perque estaven cansats de caminar per trobar el riu.

Aviat es van aixecar i van seguir.El germà petit va dir:

-Podem parar? Estic cansat! Necessito aigua!

Van parar, van seure i es disposaven a descansar quan el germà va preguntar:

-Vols jugar alguna cosa mentres descansem?

La seva germana li va contestar que si, que volia jugar a amagar.

El germà comptava i la nena es va amagar. Buscant-la va sentir un soroll d' aigua, ja que tot era en silenci.

Va mirar i va exclamar:

-Mira el riu! Estem jugant prop seu.

Quan van trobar el riu ja van saber tornar a casa.

Quina sort!

Conte contat i acabat!

Hi havia una vegada una nena que es deia Clàudia, li agradava molt la natura. Sempre anava a veure un riu que es diu El riu de colors. I un dia, el riu li va dir:

-Ajuda'm... Claudiaaa... ajuda'm...

La Clàudia va contestar:

-Que et passa? Per què necessites ajuda?

El riu ja no va contestar. El dia següent la nena va tornar i va veure el riu contaminat.

-No! El riu!

La nena va estar molt temps treient la brossa del riu fins que:

-Graciès!- va dir el riu content.

I des d'aquest moment el riu ja va ser feliç

FI

A la provincia de Burgos hi ha un riu que es diu Nela. Comença a Traspaderne i acaba a San Martin de las Ollas. Un dia uns turistes van passar per la vora del riu, van veure el cartell del riu i resulta que el riu es deia Nela. En aquell moment un dels turistes va recordar el nom de la seva filla i va tirar una foto al cartell. Va anar corrents cap a casa seva i li va ensenyar la foto a la seva filla Nela. Ella es va sorprendre molt i li va preguntar al seu pare que si algun dia hi anirà.

Al meu poble hi ha un riu que et canvia la cara. Ho van descobrir l'any passat, un noi, segons ell molt lleig, després de que es banyes al riu va passar de ser lleig a que li donessin el premi a la persona més guapa del mon sencer. Després de que això sortis a les noticies tothom va venir a banyar-s'hi. Un bon dia em vaig llevar i vaig anar al riu, però no hi havia aigua al riu!! L'alcalde va decidir que ningú més s'hi podria banyar.

CONTE CONTAT S'HA ACABAT.

Hi havia una vegada una nena que es deia Sara i era molt pobra. Un dia estava caminant i es va trobar un riu de diamant. La Sara va agafar uns quants diamants, pero hi va haver un problema: el riu havia perdut el seu color. La Sara es va espantar i va sortir corrents. Al segon dia va tornar un altre cop al riu i va posar-hi els diamants perque ella veia que era una mica estrany veure el riu sense color. Llavors va dir que ja no tornaria al riu i aixi ja no perderia el seu color bonic.

Hi havia una vegada un riu que es deia CADAVER. El deien aixi perque feia mes de mil anys tots els homes i les dones que anaven a rentar la rova i a doxar-se les persones desaparexie.

Uns nens que ja savien que si algu es ficava alla es moria. els nens volien investiguar que hi havia alla . El que van encontrar son unes sorres movedisses, per aixo moria la gent. perque com que aquesta epoca no sabien que era una rentadora, els nens volien treure aquella arena movedissa .Van pedir un desig que era

VULL QUE AQUESTA TERRA ES TREGUI PER SEMPRE MES.

El dia seguent va ocorir el que avien desitgat i tots els abitants estaven rentant la roba i dutxan-se.

FI

Fa molts i molts anys hi havia una nena que es deia Marta. Un dia ella va anar a dibuixar i va decidir dibuixar un riu. La Marta va començar a dibuixar i de sobte... Va aparèixer a un riu. El riu estava molt brut i la Marta no podia suportar el riu tan brut i ella desitjava que estigués net, i de sobte el riu es va netejar. La Marta no s'ho va poder creure i va marxar perquè a ella creia que era impossible. Aquell riu si tu li deies el que volies ell ho feia. Aquell riu era molt estrany, la Marta hi va anar un altre cop i li va preguntar que si podia venir la seva Youtuber preferida va vindre i la Marta va ser molt feliç.

Hi havia una vegada una nena molt bonica. Caminava pel parc, al costat del riu dels enamorats. Però ella estava trista, perque aquell dia, era el dia dels enamorats, i no tenia novio. Havia anat al parc, i a la plaça, per trobar el seu enamorat, pero no el trobava. Estava plorant, en un banc, sola i pensant com seria el seu novio ideal: ros, amb els ulls blaus i moreno de pell. De sobte va entrar al parc el seu novio ideal!! Estava molt feliç, es va eixugar les llagrimes i va anar a parlar amb ell. Després d'una estona, quan van acabar de parlar li va dir ell:

-Estic enamorat.

-Jo també.

Es van fer un peto i van ser novios durant tota la vida.

FI

Hi havia una vegada un nen que es deia Aleix. Al costat de casa seva hi havia un riu.Un dia es va acostar al riu ,i va dir :ojala tenir une foto de la meva iaia.De sobte li va caure algo del cel, i es va preguntar:auuuuu quin mal!, que a sigut?? ,quuuuuue!!!Una foto de la meva iaia???El Aleix va estar dies estudiant per saber d'on havia caigut.Al final es va cansar d'estudiar va pensar que era el riu ,pero no tenia logica!!Despres d'un rato va anar a el riu:i li va preguntar:riu riuet portem una pilota,no se perque estic fent aixo, es una estupides!!!

-Clar que no, soc el riu i una vegada al any em poso de colors, i ,alla em pots dir cent dessitjos a la vegada ,pero hi ha hagut gent que a mort perque li ha caigut tot al cap.

-Bueno t'anire visitant...

Hi havia una vegada un riu de la comarca del Bages que servia per fer electricitat i es deia el Llobregat. La gent no sabia que per la nit dins l'aigua era pols d'estrelles. Un dia el riu es va parar, per tanta pols d'estrelles i si no corre el riu no hi ha electricitat. Les llums i els objectes electronics es van parar.

Van anar totes les persones del Bages a veure que passava, van estar dia i nit. A la nit van veure molta pols d'estrelles ho van recollir entre tots i va seguir corrent el riu. Va tornar l'electricitat i tota la gent del Bages van ser feliços.

Hi havia una vegada dues nenes que es deien Hylena i Guiomar que els hi agradava molt anar al riu del poble. Un dia quan van arribar a allà es van trobar que el riu parlava i va dir que es sentia molt sol i a la Hylena i a la Guiomar els hi va saber molt greu. La Hylena li va dir al riu:

- No et preucupis riuet del meu cor nosaltres et cuidarem.

-En quin sentit?-Va preguntar el riu.

- Doncs en el sentit de trure't la brossa i aquestes coses.

-Moltes gràcies us ho agraeixo molt.

I així van seguir cuidant-lo.

Hi havia una vegada un poble molt trist que es deia Sallent. Aquell poble estava molt trist perquè no havien descobert què era la felicitat. Un dia es van girar contra el rei i el van tirar a un volcà. Així que van anar al bosc i van dimitir perquè no els hi agradava treballar tot el dia. Al bosc van trobar un riu. A l'arribar al riu ell els hi va dir :

- Que us puc concedir???

I ells van dir :

- Volem una vida de colors.

Els hi va concedir i van viure feliços.

FI

Hi havia una vegada, un riu que tu et posaves dins i, et teletransportaves al lloc que tu vulgessis!!

Un dia uns nens i nenes de l'escola van voler anar-se a un riu d'excursio. Un nena que es deia "Celeste" i el seu germa "Gorge"volien anar a casa pero no podien perque havien d'acabar l'excurcio. Van anar a cargar més aigua pero a la Celeste se li va caure lampolla d'aigua al riu, la Celeste va voler agafar la seva ampolla d'aigua i va anar a agafar-la i va arrivar a casa i el Gorge i la Celeste van tornar a casa i van ser feliços per sempre.

Hi havia una vegada en una "base" amb un transportador de rius.En John va fer servir el transportador i va dir :- Vull anar a riu canvia colors. El transportador el va enviar cap al riu canvia colors però el que no sabia en John és que el riu canvia colors te una maledicció la maledicció era segons quina "bestia" canvia el color del riu.El color del riu era vermell i la "bestia" era un dinosaure aquàtic amb dents de mes de 50m era impressionant. La "bestia va saltar i en John es va anar corrent com un boig cap a la base i va agafar la seva "arma" dita Lanzadents que quant "disparas" surtant dents.Va anar cap al riu i va anar a matar a la "bestia" i o va aconseguir i de sobte van sortir "coets".FI adeu!!!!!!!!!!!!

Fa molts i molts anys, en l'edat moderna, havia crescut un riu màgic que avui en dia encara hi és. Quan van passar 100 anys, els humans van voler construir un poble i, a part, una caseta al costat del riu. La família Baucells, s'hi van voler mudar per tenir suficient pati perquè hi juguessin el Bernat i la Carlota.

Un dia, els dos nens van anar a jugar al pati i la Carlota va dir:

- Bernat! Mira, el riu canvia de color cada dos minuts!!

- Que dius! Ets boja?!- va dir el Bernat

Van agafar una mostra d'aigua i quan van passar dos minuts va canviar de blau a rosa!!! Els dos nens estaven flipant, van entrar a casa perquè era hora de dinar i sempre més ho han recordat.

Hi havia una vegada un riu que es deia Riu Llobregat. Era molt bonic però un dia va haver-hi una tempesta terrible. Aquella tempesta ho va arrasar tot. Un dia una nena molt amable que es deia Gemma li va preguntar al riu si estava brut per la tempesta, i el riu, va respondre que sí. Li va dir que l’ajudaria a estar net i així va ser.

Després de ajudar-lo va passar una cosa molt estranya… El riu s’estava il·luminant!!!

El riu li va dir que l’ajudaria en tot!I van ser amics per sempre més

Conte contat conte acabat.

Hi havia una vegada en un planeta llunyà un riu anomenat L’ARC DE SANT MARTÍ. Era de molts colors i màgic.

Un cop un noi, que es deia Joan, va voler anar-hi, i quan va arribar, va caminar cap a una muntanya per veure el riu. Quan hi va ser, el va veure. El va perseguir fins on s’acabava. Va anar caminant i va caure dins del riu. L’aigua era molt freda, no sabia com sortir-ne. De sobte, i per art de màgia, va arribar a un altre planeta.

Es va trobar un extraterrestre, el va ajudar i es van fer molt amics. Parlaven i jugaven molt.

Conte, contat, conte acabat.

Hi havia una vegada un petit poble anomenat Sallent. Hi havia un riu que es deia Llobregat.

Per la vora del riu passejava un ànec petit. L’ànec era mare i passejava amb els seus aneguets. De sobte, va trobar un tros de plàstic i se'l van menjar. Un dels aneguets, es

va posar malalt. Al final es va recuperar però el riu estava ple de peixos morts. Un dia

l’ànec va veure uns nens que estaven tirant llaunes de plàstic i vidre.

La Policia ho va veure. Per avisar van ficar una senyal que NO ES PODIA TIRAR ESCOMBRARIES.

Conte contat, conte acabat.

Fa molts i molts anys en un poble de poca pena, hi vivien dos nens, en Gimi i la Claudia.

Un dia en Gimi i la Claudia jugaven a la vora del riu i de sobte, van escoltar una noia que cantava però no hi havia ningú. Tenien molta por, fins que van escoltar aquella veu un altre cop que deia: “no tingueu por”. Es van adonar que aquella veu venia del riu. Van preguntar si era el riu, però ningú va respondre. Van tornar a preguntar i sí, era el riu.

Quan ho van saber es van fer molt amics per sempre més.

Conte contat, conte acabat.

En un país llunyà, hi havia un riu misteriós que passava per un poblet que es deia Sallent. Aquest fet va passar quan la Clàudia i la seva família anaven al riu a caminar.

Al cap d’una estona la Clàudia jugant es va fer mal.No podia aguantar i li van ficar l’aigua del riu.Va passar una cosa que no ens esperàvem.Va desaparèixer.

Va passar mitja hora en què la Clàudia estava desapareguda fins que pel camí, la família de la Clàudia van trobar un senyor que va dir:”Feu cas al riu, us guiarà, la trobareu”.La van trobar i se’n van anar a casa corrents i contents.

Fa molt de temps, quasibé a l'any 1899, hi havia una cabana enmig d´un bosc. En aquella cabana hi vivien dos amics de camp. Ells es deien Franck i David. Ells dos eren molt pobres, però almenys tenien un riu davant la cabana i bevien una aigua molt bona.

De sobte, una nit es van adonar que el riu també donava or. D'un dia per l'altre es van fer mega rics.

Van viure una vida plena de riqueses i al mateix temps van ser molt feliços. I aquest diners també el van donar a molta gent pobre com eren ells abans.

Conte contat, conte acabat.

Fa molt de temps, hi havia un petit poblat al bosc. En aquell poblat hi passava un riu que l’aigua era daurada, tan daurada que qualsevol cosa del món que toqués l’aigua es convertiria en or.

Els caçadors del poblat van veure que la part del riu estava tota daurada, i van descobrir que allò no era bo. Els peixos es morien, les flors també es morien i el bosc estava destrossat.

A continuació hi va haver un terratrèmol al poblat, el poblat es va enfonsar a dins del riu. Es va quedar allà per sempre.

Conte contat aquest conte s'ha acabat.

En un riu molt profund sota les pedres hi havia una vila que es deia Riula i allà hi vivien les Triks. Les quatre millors amigues que es dedicaven a salvar Riula de les deixalles. Elles es deien: Musa, Flora, Layla i Estela.

Però un dia va aparèixer la Deina, la reina de les deixalles. Van combatre en un combat molt gran i totes van acabar ferides però això no va impedir que deixessin de lluitar. Al cap d’una estona la Deina ho va deixar córrer i de cansament se’n va anar a un altre món. Elles esgotades van anar a comunicar-ho a la vila i per fi van descansar feliços.

Hi havia un nen que va anar al bosc. Va escoltar un ànec i es va preguntar que feia un ànec allà. Va trobar un riu molt bonic on hi anaven molts animals a beure aigua. Més tard va tornar a casa per sopar i dormir.

L'endemà va tornar i va veure que hi havia molta gent. Estaven fent barbacoes, s’estaven banyant, tiraven coses al riu i atrapaven animals. El nen es va esperar que la gent marxessin i va ana a salvar els animals. Va posar cartells que deien: ‘’Prohibit tirar coses ni atrapar animals ‘’ Així el nen va salvar el riu.

Fa molts de temps una nena que es deia Alexandra va anar al bosc a passar el dia. Al mig del bosc hi havia un riu.

El riu era de color blau i l’aigua estava molt calenta. L'Alexandra es va tirar a l’aigua i estava molt calenta. Després es va tornar a tirar. Però va venir un científic que volia treure l'aigua perquè deia que estava massa calenta. L’Alexandra va intenta impedir-ho però el va buidar. Només van quedar les pedres i els peixos mig morts. Ella el va seguir fins al seu laboratori per buscar l’aigua i tornar-la al riu.

Finalment el riu va tornar a tenir aigua per sempre.

Fa molt de temps existia un riu màgic .Els animals bevien d’aquell riu. Un dia els humans el van descobrir i van començar a fer-lo servir per rentar els plats, per dutxar- se… Un dia els animals van voler beure del riu però estava sec. Els pobres animals van demanar una mica d'aigua als humans. Els hi van dir que sí que podien compartir-la.

El riu va tornar a fluir amb l'aigua i es van fer molt amics.

Vet aquí un gat vet aquí un gos aquest conte ja sa fos

FI

Hi havia una nena que volia ser astronauta. Al cap d’uns anys va ser astronauta. Va voler anar a la lluna. Es va preparar per fer la nau i volar.

Els motors de la nau van fallar i va anar a parar a Júpiter. Va anar a explorar per allà i va trobar un riu de color or. Va veure si l’aigua estava calenta. N’estava i s’hi va ficar. A dins de l’aigua va veure fades, follets, princeses, etc...

Al cap d'una estona va anar a veure que li passava a la nau i la va arreglar. Va tornar cap a la terra i va ser la primera noia que va anar a Júpiter i banyar-se en un riu d’or.

Hi havia una vegada un riu que es deia riu Llobregat. Aquest riu passava per Sallent i la història va passar un divendres.

Un dia el riu Llobregat es va congelar ja que feia molt fred. Els animals del riu també es van congelar. L’aigua del riu estava congelada, bruta de sorra i de color marró. Però un dia va venir el bon temps i el riu es va descongelar i els animals van poder nedar una altra vegada. Tot va tornar a la normalitat.

Hi havia una vegada en un poble un riu que era cristal·lí. Però a la nit va canviar de color, de cristal·lí a daurat. Els habitants del poble es van espantar. Una nena i el seu germà es van apropar per veure'l ben a prop. Era espectacular! El germà va ficar el dit i es va convertir en or. La nena ho va anar a explicar als seus pares i els pares es van quedar sorpresos. La veritat és que van quedar molt espantats.

Els pares van demanar al riu que tornés el dit normal al seu germà. El riu els va contestar que si netejaven la vora del riu, el dit tornaria a ser normal. La família ho va fer i el germà va recuperar el dit.

Hi havia una vegada el rei Martí i la reina Maria. Vivien en un castell al costat del riu. Tenien molts diners però un dia van veure que al pis de baix, que es on hi guardaven tots els seus diners, s’anava buidant, però no sabien com passava. Al cap de tres mesos ja gairebé no tenien diners. Però tots els habitants del poble sí que en tenien, s’havien adonat que el riu era ple de monedes d’or. Ja tot el poble va ser ric i el riu continuava portant monedes d’or.

Hi havia una vegada un grup d’amics a l’Amazones. El Mariano, el Cesc, la Tuixent i el Manolo estaven al riu. El Cesc es va tirar al riu i no va tornar. Van suposar que s’havia perdut, es va tirar la Tuixent per anar-lo a buscar i també va desaparèixer.

El Manolo va trucar al seu pare perquè el vingués a buscar i el Mariano va tirar una pedra al riu. VA SORTIR UN MONSTRE!!!!!! Tenia tots els amics a la seva boca, però el monstre es va ofegar amb els nens i va desaparèixer per sempre.

Hi havia un nen que es deia Marc. Vivia amb la seva família, la seva germana que es deia Alexa, el pare Jordi i la mare Laia. Van anar de pícnic i Marc es va endur un quadern per dibuixar. Va veure un riu i el va dibuixar. El dibuix li va quedar molt bé. Després van anar a menjar i el dibuix se’n va anar volant. Un home el va agafar i aquell home era un treballador del museu, el dibuix li va agradar i el va posar exposat al museu.

Hi havia una vegada una classe que va anar d’excursió a un riu, i van fer una presa. Primer van pensar fer-la de les pedres que els envoltaven. Però hi quedaven forats. Així que van fer-la de totxos. Però els totxos tenien forats. Així que van triar ciment. Però el ciment es desfà amb aigua. Així que van utilitzar fusta com farien els castors. Però no va funcionar del tot. Havien vist un tros de de ferro i van pensar bloquejar el riu amb ferro! Estaven una mica tristos pel riu i, van fer un forat perquè pogués passar l’aigua.

Un dia una marieta va caure al riu que la va portar fins al mar. La marieta s’anava enfonsant a poc a poc quan va venir una nena que estava bussejant.

Tota decidida va agafar la marieta i la va deixar a unes herbes que hi havien fora de l’aigua. La pobre marieta portava uns dos dies sense moure's de lloc, va intentar volar una mica fins que ho va aconseguir.

Volant, volant va parar al riu a veure aigua i no sabeu el que va passar!!!… va tornar a caure!

La marieta tota decidida va sortir sola de l’aigua, però estava molt cansada i es va quedar dormida.

I allà, dormida un ocell que passava per allà, la va veure: -Descansa en pau marieta.

I se la va menjar.

Tant d’esforç per res.

Una vegada hi havia una formiga molt espavilada que anava cada dia al riu. Per un pont petit per on hi passaven tantes formigues, tot i que la Formiga no tenia família.

Un dia es va trobar una marieta que tampoc tenia família, li va demanar si volia jugar amb ella i li va contestar que sí i de seguida van jugar.

Feien una carrera però amb tanta mala sort que la formiga es va equivocar de camí i estava badant mirant la marieta que va caure al riu i es va ofegar.

La marieta la va trair perquè no la va ajudar quan la formiga va caure riu avall.

I la formiga cridava. Marieta, Marieta!! cada cop més fluix, més fluix, més fluix… No se sent res, ara...

Hi havia una vegada una pedra que estaba al costat del riu.

La pedra volia estar a l’ aigua del riu porque si no es cremava!!! Era una pedra molt especial perquè era de lava!! I sempre estava calenta!!

I com que estava trista, va començar a plorar i plorar...

Va plorar tant que el riu es va desbordar i va arribar al nivell on estava la pedra.

Però el corrent va anar tan ràpid per la pedra que la va apartar d’allà.

I per això, la pedra es va posar trista però es va adonar que va caure en una part del riu amb una aigua especial i que podia fer una mena d’ encanteri!!!

Podria estar a la superfície sense escalfar-se!.

I quan va sortir, d’aquella aigua la pedra no sentia res i va ser feliç per sempre.

Un gat volia banyar-se al riu pero no podia perquè l’aigua estava molt freda i perquè el corrent de l’aigua se'l portaria.

Cada dia esperava l'estiu per banyar-se al riu però abans calia pensar alguna idea per no ofegar-se.

A l’estiu observaba a persones amb banyador i ulleres d’aigua dirigint-se cap a una piscina plena de gent amb gats a l'herba estirats.

Però per entrar es necessitava una targeta que el gat no tenia. El gatet estava impacient perquè hi havia una piscina per gats.

Després va veure una cosa a terra i era una tarjeta pero caducada. De cop es va recordar que era estiu i podia anar al riu a banyar-se i com era estiu l’aigua baixava i havia menys corrent. Així, va passar l’estiu ben fresquet.

Un dia en la vida d’en Diego. Ell vivía al riu i era com una sirena però en noi, que també existeixen.

El Diego i el Max (que era un peix) no es porten massa bé però resulta que, per aquesta mala relació, van sortir del riu, perquè els va expulsar i per això mateix, es van convertir en persones, amb les seves cames i braços!!!

Es van trobar una càmera i van anar a una casa. Allà una noia els va dir - nens i vosaltres perquè esteu aquí? No hauríeu d’estar a casa?

Va contestar en Max - és que no tenim casa - i la noia els va deixar estar a casa.

Per això mateix, el riu es va penedir però el Diego i en Max van ser feliços.

Era un dia en la vida de Diego que vivía en una casa a prop del riu i cada dia pescava alguns salmons . Encenia el foc cada nit perquè era molt fosc

Un dia va invitar als seus amics a trobar un tresor i quedarse tot el que hi havia dins d’ell.

Així que a la nit següent van entrar en una cova molt fosca i tenien molt fred i por, però van aconseguir trobar el tresor: gemmes, diamants, or i molt més.

Van agafar una barca i van travessar tot l'Oceà Pacífic i van trobar una sirena amb un dofí que els van ajudar a travessar-lo.

Com agraïments, els van donar una part del tresor, i la sirena i el dofí, els van ensenyar el camí cap a casa…

Un dia un Peixet d’aigua dolça que vivia al riu estava jugant a pilota.

De sobte va veure un cranc que feia molta por. Va sortir disparat a amagar-se darrere les algues.

El peixet el va estar observant i va descobrir que el cranc era molt amable amb tothom i que en realitat no feia tanta por com semblava.

L'endemà va anar a coneixe'l millor i els dos es van fer amics inseparables. Cada tarda quedaven per a jugar a jocs molt divertits.

Al final no hi havia dos amics com ells al riu.

Un dia d’estiu en un poble petit, el cel es va posar molt marró i va començar a ploure piranyes als rius,als mars i als llacs, a tot arreu.

I el pescador que hi havia al riu va sortir ferit, i també un nen que estava fent surf al mar.

Tots dos van a l'hospital amb helicòpter, per què estaven perdent molta sang, fins que van arribar a l'hospital i amb una bossa li van tornar la sang al pescador i al nen.

El nen va dir: -no et rendeixis tu pots treballar fins al final, et desitjo tota la sort del mon!!

El pescador li va contestar que ll també li desitjava i li va dir:

-jo també espero que tu també arribis a ser el que sempre has volgut ser de gran. Sort!

Al final tots dos se’n van sortir sans i estalvis.

HI havia una vegada un nen que passejava el seu gos pel carrer

Després de passejar el gos, va anar amb bicicleta a fer una volta pel costat del riu, amb mala sort perquè va caure i es va fer sang.

Va anar al metge i es va quedar molts dies.

El gos estava trist perquè no el veia. Després de molts dies, va tornar a casa i es va quedar ben feliç.

Tots dos van poder jugar de nou, però ara a casa, fins que es va fer de nit.

Tots dos, com bon amics, estaven ben contents, ara!!!

En un riu hi havia sis nois: Joan, Hector, Miquel, Leo, Eloi i Pere. Anaven d'excursió a un riu de Tarragona, que és molt llarg i gran. Anava de Tarragona fins a Salou. El riu es diu Escolato, i es riu desde fa 6 anys.

Allà, els sis es van trobar un altre noi de l'any 1873 que volia tot el riu per ell sol i els sis a l'hora van dir -no!!, i es van barallar pel riu.

Els sis volien el riu per tothom i el noi es negava.. Al final van discutir i discutir i van arribar a la conclusió que calia compartir-ho, el riu va esta salvat i tothom va està molt content.

Al final va ser un recordatori de la història de Tarragona i Salou.

Un home es va perdre al desert pero un dia va trobar un riu.

Ell estava deshidratat i va veure tota l'aigua.

Just quan va acabar va sortir un monstre gegant. I veient que aquell

home es va veure tota l’aigua, el monstre es va enfadar molt perquè feia molta calor i l'home no sabia que l’aigua era d’un monstre. Li va demanar perdó, però ni cas.

El monstre volia l'aigua i si havia de fer treballar l'home, ho faria.

Així que el monstre va fer que l’home anés a per aigua d’un riu

molt gran, el monstre era molt pesat i el home no podia descansar pero el home va quedar ben fart i es va escapar a la seva cova del desert a descansar.

L’home, doncs, per fi tenia tota l’aigua per ell.

La planta marina vivia al fons del riu Llobregat.

Allà tenia una família: els avis, dos cosins, els seus 3 germans i els pares.

Un dia de primavera els cosins i els fills estaven jugant a pilota.

Mentrestant els pares parlaven i jo recollia la taula.i va començar a fer molt vent. El pobre riu va començar a fer moltes onades i fins que es va desbordar i es va quedar sense aigua.

Tot el poble va quedar destruït i tothom molt tristt perquè es van haver de marxar per buscar un altre poble.

Quin dia al riu!!!

El riu Llenta estava ple de peixos….fins que va arribar un pescador molt dolent que vessava tinta al riu per caçar peixos. Pobres peixos….

Fins que un dia va aparèixer un peix especial, estrany, que no es moria i a més a més...parlava!.

Li va demanar que no matés als peixos o el convertiria a ell mateix en un peix.

Però el pescador, naturalment, no va fer cas i va seguir pescant, pensava que era una imaginació seva Volia més i més peixos.

Aleshores, el peix especial va aparèixer de cop i, tal com va

prometre, el va convertir! com estava a terra s'estava afogan va saltar fins al riu llenta i va seguir el recorregut fins arribar al mar va passar la resta de la seva vida arrepentit.

Hi havia una vegada una noia que caminava a la vora del riu . Va veure un anunci sobre una marató.Llavors va tenir una idea :i si li digues a les amigues i la fessin?

Però….on és la Lola?

-A veure, -diu la Isabelle- no pot haver desaparegut sola, oi?

-I si està de vacances?

-Estic bé noies estic de vacances al desert

-D'acord doncs haurem de fer la marató sense tú

I l’endemà…

-Bon dia-diu la isabelle

-Bon dia -dic jo

A la línia de sortida, si us plau- diu la senyora.

-3, 2,1 jaaaaaaaa!

-auuu! m’he torçat el peu -diu la Isabelle-. Continua sense mi .

-No continuaré sense tú. Té pren-te això, va, et deixarà de fer mal

-Ja no em fa mal quan arribem a casa t’ho faré be!!!

-Ostres ara per on hem d’anar? provem sort! Ai!!!!!!! que caic!!!!!!!! - -Genial ara he caigut al riu...Tinc molt fred.

- Vine surt ara , tornem a casa un moment

-Ep!! sembla que per allà hi ha corredors. Estem a punt d’acabar!!

Visca, visca, ja hem arribat!!!

Uns nens es van banyar al riu Llobregat, i no es va tornar a veure. Diuen que les sirenes els van agafar i encara estan allà.

No sembla molt fons el riu excepte una zona. Allà, quan es banya algú es fa un remolí que, diuen, s’empassa la gent.

Aquells nens van anar a veure el riu i es van adonar que estava molt contaminat. El van netejar, tot preocupats.

Quan es van tornar a ficar dins l’aigua es van adonar que eren sirenes de veritat!! Van pensar que era de estar tanta estona a l’aigua però no era així.

Els ho van preguntar a les sirenes i els van contestar que era per netejar el riu.

La preocupació es va tornar en alegria!

El pirata de la barba vermella navegava pel riu tan tranquil com sempre.

Un dia va trobar un gran tresor enmig del riu que es movia lentament i es va tirar per ell.

I vés per on… l’aigua va començar a anar més ràpid, i el tresor també, perquè es movia al ritme de l’aigua.

Quan el va atrapar, de cop i volta, allà al darrere va aparèixer el seu vaixell a tota velocitat.

Com que l’aigua es movia molt ràpid van intentar sortir pero el tresor se li escapava de les seves mans i li queia al fons del riu.

Com que no pot anar-lo a buscar, es va quedar sense!!

Quina pena. La barba es va tornar negra!!

Un estiu uns nois van anar al riu a mullar-se una mica els peus, un dels nois va desaparèixer, ningú va veure res. Però en realitat va ser una balena. Una balena especial perquè podia pujar pels rius.

Ningú al va veure més des d'aquell dia. Aquella balena no li va fer res, només volia fer amics però ell va tenir una mica de por i va intentar escapar. La balena se’n va adonar i sense voler li va donar molt fort amb la cua i el noi va estar en coma uns 6 mesos.

Quan va despertar del coma el noi estava a l’hospital amb la seva família i els seus amics. Es va adonar que faltava algú: la seva iaia va morir.

Es va posar trist però ell va seguir amb la seva vida feliç amb la gent que tenia el seu costat.

Pobre lleó que es troba dins un riu sense amics.

Pero no es un lleó normal perquè pot nedar dins l’aigua, no és com els altres.

I com que era un fet molt poc normal, espantava a tots els peixos! Pobre!!!

Així que, per fer amics es va disfressar de peix PALLASSO.

Per fí ja tenia més amics, però.. ai quan va arribar la hora de explicar-los que era un lleó de debó.. s’ho van prender bé!!!

-Per ser un lleó, ets molt bon company!!!

A partir d'aquell dia ja van ser amics sense disfresses

I llavors es va despertar!!! Aquell lleó disfressat de peix, era en realitat un PEIX PALLASSO disfressat de lleó!!

Quin somni va tenir!!!!

Un dia d'estiu, una gota d'aigua estava ben tranquila al mar, mirant la gent, els peixos, descansant...

Però..oh!! el sol va evaporar aquella gota i va anar a un núvol!

De sobte va començar a plorar i plorar, i la gota va caure fins una muntanya i a continuació, va anar al riu, llarg però tranquil i molt net!

Al final va tornar a casa seva, al mar.

Al dia següent va fer el mateix recorregut però no va arribar a la muntanya, sinó sota terra! I un altre dia a un llac!!. Així, va visitar a molts llocs que no havia anat.

I la seva famìlia també el va acompanyar i, tots junts molt feliços perquè van poder veure món.

Hi havia un peixet al riu Llobregat, estava molt trist: el riu estava brut i no s’hi podia nedar:(

Un dia el peixet es va queixar a la seva mare:

-Mama el riu està brut-, i la seva mare li va respondre

-Hem de protegir-lo fillet meu-li va susurrar .

Un dia a la vora del riu, hi havia un senyor que vessava oli. El peixet, trist i preocupat, li va escarrisar:

-Escolti senyor està vessant oli, està matant tots els meus amics, no ho torni a fer!-li va manar. El senyor li va respondre:

-Sí d'acord no ho tornaré a fer.

NO EMBRUTEM EL RIU! :(

Hi havia una vegada un senyor que no tenia diners però en un riu va trobar or. Va decidir fer-se un castell. Al cap de poc, va veure una senyora, que cada dia anava al riu i se’n va enamorar. Un mes més tard, es van casar. Van tenir dos fills, un nen i una nena. Un dia els van atacar, es van emportar 789.000$, i els seus fills. El castell va quedar completament destruït i van matar al rei i la reina. Al s.XXI, van reconstruir el castell i van fer una estàtua en honor a la família.

Hi havia una vegada un riu màgic que curava persones. Dins d’aquell riu hi vivien uns peixos màgics que amb la seva respiració deixaven una substància curativa per a les persones i els animals. En Joan era un noi que vivia a la ciutat de Barcelona, sempre estava malalt, li costava respirar, sempre tenia febre i no podia anar enlloc. Estava molt cansat de tot. Un dia, escoltant la ràdio, va sentir la història, i el lloc on estava aquest riu màgic. Va parlar amb els seus pares perquè li portessin. Quan van arribar, en Joan va córrer cap al riu, es va banyar i va beure aigua, de cop es va trobar bé i molt fort. El seu cos s’havia curat, la història del riu màgic era certa.