Quantes vegades hem sentit a dir que no és bo endinsar-se en els aiguamolls

Una vegada u pare i un fill van anar de pesca en un riu que no era gens petit. Era un dels més grans. Primer van preparar la canya amb un cuc per pescar, és van ficar a l'aigua a explorar quina es la millor zona per pescar. Després van tirar la canya en mig del riu i van quedar-se dins l'aigua, intentant no se arrosegats per la corrent, de cop, van picar i el dos van treure el peix de l'aigua, el peix era una carpa gran i es van tirar una foto amb ella i després la van deixar lliure de nou en el riu.

Hi havia una vegada un nen petit que els estius sempre anava a un riu que es deia el riu Llobregat. Allà s'ho passava d'allò més bé fins que un dia inoportú aquell nen, que es burlaven d'ell perquè no es tirava per una pedra gran, finalment ho va fer .Va ser brutal el

salt! Des d'aquell dia ja no es van burlar ni deixar de costat més d'ell.

Era un matí a les 11:00, vam anar a pescar al riu tot el dia, vam llançar les canyes als millors llocs per pescar, després vam menjar a les 2:00 i vam esperar que piquessin , al cap de 4 hores van picar, i van pescar una carpa de 7 kg, però amb la mala de que ens van marxar 2 peixos però, amb la 1 captura ja ens vam quedar molt satisfets,

Un dia passejant per la vora del riu del seu poble , una noia que es deia Paula es va trobar una capsa al costat d'una roca. Ella va anar agafar-la ,tot seguit la va obrir i es va trobar unes ulleres. La Paula curiosa se les va emprovar i és va adonar que tenien superpoders i que podia veure la gent del seu passat i futur. És va quedar sense paraules.

N'era una vegada, a un poble amb muntanya i riu, una escola just a la vora d'aquest. El pati prenia un tros de la gran serp d'aigua, i els alumnes hi jugaven amb barques provinents del canyissar, les quals posaven a l'aigua i voltaven remant. Aquell grup, molt unit al riu, quan feia falta el netejaven i cuidaven. Quan van haver acabat els seus estudis, van entrar a la brigada i sempre que feia falta el deixaven transparent. Si el riu podia agrair-ho d'alguna manera, era proporcionant aigua al poble, i així també li donava vida. Quan va acabar el temps de treball dels membres de la brigada, el riu va morir, brut com el clavegueram, i el poble va desaparèixer amb ell.

Han passat alguns dies des de llavors, però ho recordo perfectament, per molt que ho voldria oblidar. Un dia normal va acabar en tragèdia. Quan ens vam despertar, tot era normal, el pare vigilava, la mare cuidava de la meva germana i jo vaig anar a buscar peixos. Quan tornava vaig veure als monstres de metall destrossant el canyam, i vaig veure al pare sortint amb els altres, però no a la mare. Tots van decidir marxar excepte jo, que em vaig quedar a buscar. També em vaig rendir i vaig marxar amb la resta. Què els hem fet als humans perquè ens treguin la casa?

El 14 de desembre vam anar al riu de Sallent, la Resclosa. Molts de la colla ens vam banyar. L'aigua estava molt freda i a un noi que es va banyar li va donar una hipotèrmia perquè es va quedar molta estona a l'aigua. Uns dies després va morir. Tota la colla estem molt tristos, per això t'he escrit aquest missatge, perquè vagis preparant el funeral. Gràcies

Hi havia un dia que amb els meus amics i jo vam voler anar al riu a passar el dia els meus amics portaven al seu gos .A la que vem arribar allà hi havia roques grans per estirar-se i prendre el sol , vem posar las tovalloles i vem dinar fins que va començar a venir gent nosaltres estàvem espantats perquè no ens feia bona sensació però vem estar parlant i tal

l'endemà vem tornar a anar-hi i els vem veure un altre cop i ens vem fer amics i vem passar l'estiu junts

Un dia un grup de 3 persones anaven a banyar-se al riu, l'aigua estava freda però ells es banyaven igual, un noi es va posar al mig del riu quan de sobte al terra va veure una cosa brillant. Ell ho volia investigar, però ja es feia tard i el companys volien marxar. El dia següent el noi va portar unes ulleres per veure sota l'aigua, ell es va posar a dalt de la cosa brillant, es va enfonsar i va treure totes les pedres que l'envoltaven, no s'ho podria creure era una placa d'or. Semblava de la cultura dels Aztecas. Va portar la placa a un home per que li digues quant valia aquella placa, l'home no s'ho podria creure , allò valia més de 50 milions d'euros

En Marcel era un nen molt curiós. Li encantava passejar per la muntanya, la platja i sobretot pel riu. Passava hores i hores jugant al riu que passava pel seu poble. Sempre que anava allà agafava tota la brossa que hi veia perquè li amoinava molt que la gent no fos responsable i tirés brutícia al terra.

Així que cansat d'aquella situació en Marcel va decidir fer cartells on expliquessin com de dolent és tirar brossa al riu i així fer pensar i recapacitar a la gent. Les semanes passaven i mica en mica la brutícia baixava. Aquell gest va fer molt feliç al Marcel.

Era un dijous, els meus amics i jo estàvem en el riu, en divertíem bastant, feia sol, però al cap d'una hora de cop va començar a ploure. El riu estava lluny del poble, per la nostra sort els arbres eren suficientment grans per poder cobrir-nos d'aquelles gotetes d'aigua que anaven a gran velocitat, cap mitja hora va parar de ploure i ens vam poder anar a les nostres cases.

Hola estimat diari, la vida al riu cada dia és pitjor. Encara recordo les històries de l'avi que explicaven un riu d'aigües transparents, amb més plantes i altres animals marins. En aquella època tot era millor, pero per desgracia jo vaig néixer en aquesta. Amb aigües marrons, plenes de plàstics i brossa, amb menys fauna marina i algues. Sense parlar de líquids contaminants que maten peixos cada dia. Cada dia em desperto pensant que aquest podria ser el meu últim dia, pero també penso que potser seria millor que viure en aquest món de tristesa diària. Sempre guardo esperança que això algun dia canvi.

Peix

Avui hem anat a passejar amb la família al riu i ens ho hem passat molt bé!!.Hem preparat un picnic i hem dinat allà i també hem passat la tarde tots junts. Ara ja és hora de marxar i la meva família i jo hem tret una conclusió: és divertit anar a passejar i passar el dia al riu, però sense contaminar, ja que hem trobat molta brutícia i aquesta brutícia acaba anant al riu i del riu als peixos i a l'any moren molts peixos perculpa de la brutícia que nosaltres tirem.

Així que siusplau siguem conscients del mal que estem fent i millorem-lo, per poder tenir un nou món millor.

Mentre una nena i els seus amics pescaven al riu, un dels peixos que van agafar estava ple de brossa, al coll tenia una mascareta que li tapava la boca i a la cua un tros de plàstic. Tots ells al veure-ho van proposar fer una campanya per anar un cop cada dues setmanes al riu i a la vorera a recollir brossa. Aquesta campanya va arribar a molta gent i van aconseguir netejar el 90% del riu.

Hi havia un noi que tenia una furgoneta transformada en casa per poder viatger pels costats de tots els rius i estava sempre viatjant hi ha l'hora de dormir sempre dormia al costat del riu perquè amb el soroll de l'aigua dormia millor. Un dia quan estava montans la furgoneta va apuntar amb un paper que el últim viatge de la furgoneta tenia que ser al Llobregat.

I va arribar el dia on ja no aguantava mes, la furgoneta va arribar on va néixer el riu Llobregat, va passar allà el dia i es va quedar allà el dia i es va quedar a dormir quan es va despertar va arribar el dia va tira la furgoneta per el riu i que arribes fins on puges.

Hi havia una vegada un home que no reciclava mai, i sempre que utilitzava alguna cosa de plàstic o algun residu aprofitava i ho llençava tot a l'aigua.

Un dia un pescador veï seu li va preguntar que si havia escoltat alguna cosa de la notícia impactant del seu poble, i es va adonar que havia sigut ell contaminant el riu.

Ell sense saber-ho va causar que en tot el poble no quedés cap peix i si alguna vegada hi hagués algun fos com una guerra per aconseguir-lo

Tot comença al poble medieval de Vartil a la torre del Rei, construïda y abandonada feia ja temps, allí hi vivia en Ronan i la seva mare practicaven junts la bruixeria pacíficament i en pau amb el poble. L'aigua d'allí es venia com a miraculosa ja que era rica en minerals i mes fresca que el gel acabat de desfer. Passats dos anys uns bàrbars van envair el poble i al descobrir als bruixots els van perseguir fins que van atrapar a la mare d'en Ronan cremant-la a la foguera, en Ronan furiós dels assassins del poble i de la seva mare va maleir el riu d'on tots bevien matant a tors els bàrbars i quedant-se sol recloit a la torre. La llegenda diu que el seu cos segueix allí maleint a cada esser que s'apropa al riu.

Un dia de 1971, es va desbordar el riu Llobregat, va afectar a moltes persones .

Era un mes de setembre, com qualsevol altre, però aquell mes va ploure molt, i va haver el dia que es va desbordar, des del seu naixement del Berguedà ( Castellar de n’Hug) fins a Barcelona, però a un poblet del Bages anomenat Sallent de Llobregat, va afectar molt, va tombar cases, horts i van morir animals, i també molt mobiliari urbà i tot Sallent inundat.

Però entre tot el poble , Sallent va renéixer i tots els Sallentins i tot el poble va quedar impressionat de tot el treball que van fer.

Hi havia una vegada la Rosa i en Jordi que jugaven al bosc, quan es van adonar que des de lluny els miraven uns ulls. S’hi van acostar una mica espantats i... Oh! Què van trobar? Doncs un drac que estava plorant.

-Per què plores? -li van preguntar.

-Perquè no tinc amics i no puc jugar.

-Ah! Doncs per això no ploris, amb nosaltres sempre pots jugar, però amb cura, que ets molt gran.

Des d’aleshores cada dia tots tres es troben al bosc per jugar. I explica la llegenda que d'aquella amistat i amor tan gran, va créixer al

bosc un roser, el més bonic i olorós de tots.

Són les vuit del vespre i estic davant del riu mirant la posta de sol. He vingut sola, amb una llibreta i un bolígraf. La veritat és que no ho sé perquè he vingut a la vora del riu, no m’agrada, és lleig. He vingut a desconnectar una mica de tot. He deixat el mòbil a casa per no escoltar-lo més. Miro el sol desapareixent, és preciós. M’imagino que estic a una platja, mirant la posta de sol, amb una vida millor sense sentir-me pressionada , agobiada, decebuda… L’únic que vull és agafar una caravana i marxar d’aquí, començar de nou en un lloc desconegut.

Són les nou del vespre, agafo la mascareta i marxo cap a casa.

El pare va dir fill surt una estona de casa que m'estàs donant la tarda.El fill va anar al costat del riu sol, però de cop algú el va espentar a l'aigua. Quan va sortir de l'aigua va veure que era el seu amic va començar a jugar amb ell al riu.Quan l'amic li va preguntar que feia sol,ell va contestar el, meu pare m'ha dit que surti una estona de casa .Després van estar tota la tarda jugant.

El pare va dir que anés a comprar i de camí em vaig trobar l'àvia que venia del riu. Acabava de pescar un munt de peixos que havia guardat en una petita nevera, però en portava un d'enorme a la mà.

- És una carpa mossegada per un cocodril - em va dir

- I com ho saps ? - vaig preguntar

- Perquè ho he vist amb els meus propis ulls

Al principi no m'ho creia així que vaig anar a veure si era cert. Ho deia de veritat era allà, era enorme. Li vaig posar nom amb la meva àvia, Pablo com el meu avi. Més tard l'àvia em va acompanyar a deixar la compra a casa. Cada dia anava amb l'àvia a donar-li de menjar al cocodril fins que se'n va anar.

Hi havia una vegada un noi molt solitari, no tenia gaires amics i no li agradava gaire socialitzar amb altres persones.

Però un dia qualsevol va decidir anar al riu del poble on viu.

No hi va molt sovint, però alguns cops li agrada anar a tranquil·litzar-se i allunyar-se dels demès. En arribar no va notar rés estrany, així que va seure en una pedra que donar cara al riu.

Passats uns 5 minuts va notar alguna cosa suau tocar-li la cama, al baixar la vista va veure una petita boleta banca, era un gos, feia pinta de tenir molta gana i estava abandonat. Al noi, li va semblar tan bonic que va decidir adoptar-lo.

Avui en dia no es penedeix d'haver-lo adoptat, i des d'aquell dia va néixer una amistat molt bonica.

Una vegada, una noia va anar a un riu, amb una rosa, de costum sempre anava allà amb una rosa, sempre que se sentia malament emocionalment.

Quan va arribar allà, es va esseure en un moll, i va ficar-se a plorar.

Les llàgrimes anaven caient a la rosa, cada cop anava apretant més les mans, fins que es va tallar, deixant anar una gota de sang a l'aigua.

La sang anava extenet-se per l'aigua...

I de sobte, van començar a sortir bombolles, la noia es va espantar i es va aixecar. Al aixecar-se, es va marejar i va caure al riu.

Van pasar els dies, i un peixater va trobar el cadàver amb mossegades i amb una rosa a la boca.

La carpa és un tipus de peix que habita en aigües dolces, els rius.

En aquest cas, la carpa del riu Llobregat a Sallent està en perill d'extinció, els pescadors les pesquen de manera il·legal sense informar a l'Ajuntament. Seria bona idea de penjar cartells i pancartes a tots els llocs del poble, d'aquesta manera, les persones i habitants del poble es preocuparen més per elles.

No només les carpes s'estan extingint, més tipus de peixos i aus també, se que menjar peix és bo, però de manera il·legal i poc sostenible no ho és.

Preocupeu-vos més pels peixos!

Explica una llegenda la història d'una bruixa, una bruixa molt vella.

Ella havia sentit rumors sobre l'aigua d'un riu, el riu Llobregat, aquella aigua era màgica, ja que si bevies d'ella et tornaves jove. Això és el que ella volia, així que va agafar les coses i va marxar. En arribar li va preguntar a un habitant del poble si sabia la ubicació del lloc, li va dir què si que ho sabia, però que no s'apropés. La bruixa no li va fer cas i es va apropar igualment, en tirar-se a l'aigua es va quedar atrapada i es va quedar tanta estona que va arribar a la joventut màxima i es va tornar un fetus.

D'aquella bruixa no en va saber res més ningú i no va tornar mai.

Hi havia una vegada un nen petit que l’hi agradava molt l’aigua i sempre que arribava a casa anava cap a la dutxa.

I un dia anava amb la família a donar una volta amb el seu gos també i llavors van passar per davant d’un riu i el nen li va preguntar a la mare i al pare: Com es diu aquest riu?

I els pares es van quedar sorpresos i li van preguntar al fill perquè vols saber això? I el nen va dir: No se perquè m'agrada molt l'aigua que ja ho sabeu i tinc curiositat. Els pares una mica estranyats li van dir que es diu riu Llobregat.

El nen quan va fer 10 anys va pensar, els pares em deixen sortir al carrer sol, doncs m'aniré a banyar-me al riu amb el meu amic Pep.

Com cada dia treia a passejar la meva gossa que esperava impacient removent la cua.Anava fins l'aiguabarreig de la Gavarresa i el Llobregat. Vaig veure una ombra, que em va semblar estranya. Era un noi, des de lluny vaig veure com s'endinsava dins l'aigua i desapareixia.

Durant dies, cada cop que hi anava, el veia. Sense dir res, entrava al riu i desapareixia. Fins que un dia em va agafar de la mà i em va portar amb ell.

Des de llavors, aquest és el meu secret, que fins ara només sabíem jo, ell, i ara, es clar que tu també.

Estava a la vora del riu quan vaig veure un vaixell. Ben curiosa vaig pujar-hi. El vaixell em va conduir per les aigües fins a una cova. S'escoltava una veu perfecte, era una sirena:

- Hola! - Va saludar.

Em sonava molt familiar, com si ja l'hagués vist.

- Ja ens vam trobar de petites. Et donaria avui l'anell connectat amb el nostre món, recordes?

Em va donar un anell brillant preciós que em va fer tancar els ulls.

A l'obrir-los tornava a estar al riu. Pensava que ho havia somiat, però l'anell el tenia posat.

Amb això vaig dubtar. Era possible?

Una nena amb els cabells rossos i ondulats, els ulls blaus com el cel i la pell d'un to blanquinós. Li agradava molt estar sola, escoltar música mentres llegia els seus llibres preferits. Sobretot el que més li agradava fer era anar a caminar pel costat de riu Llobregat escoltant la seva "playlist" de música preferida. A ella li agradava estar sola, ningú l'entenia, tothom la tractava com si fos rara per no voler estar amb l'altre gent. Però el que ningú sabia era que potser aquella nena sabia coses que ningú més podia entendre.

Hi havia una vegada el riu Llobregat de Sallent en el que hi havia una mena de poció que matava a la gent que s'hi posava dins. Aquesta poció la va posar una bruixa que odiava a tothom. Ho va fer perquè no quedes ningú viu.

Un dia uns nens volien anar a banyar-se per la tarda, quan estaven a punt de posar-se dins un home, d'uns vuitanta i algo anys que els hi va dir que no s'hi posessin i els hi va explicar la història de la bruixa. Els hi va dir que perquè desapareixes la poció del riu, havien de llençar la bruixa al riu. Els nens junt a l'home i més gent del poble van anar per la nit a agafar a la bruixa per llençar-la al riu. La van llençar i s'hi van poder banyar tots.

Hi havia una vegada dos germans que van a pescar al riu, passen hores i hores i no pesquen res.

Un germà decideix anar-se a casa i l’altre es queda, passa una estona i veu que la canya tiba i li va sortir un peix petit. De cop i volta es tira a l’aigua perquè fa molta calor, es submergeix i veu que una cosa li està tibant el peu. Ell estava intentat escapar pero no podia i es va sentir com un peix atrapat, però al final es desperta, s’havia quedat dormit al costat del riu, va agafar les seves coses i es va marxar perquè va veure que el peixos també tenen dret de viure.

Arriba a casa i li explica al seu germà que havia somiat, i el seu germà va dir que no anessin mai més a pescar i des d'aquell dia anaven cada dia al riu a donar menjar als peixos.

Un dia estava a l’escola hi van dir que demà hi havia una excursió per conèixer el poble i el riu de Sallent. Jo vaig dir-li la notícia als meus pares per comprar tot lo necessari per l’excursió: Aigua, menja, etc. Quan ja tenia tot preparat me'n vaig anar cap l’escola i vaig acostar-me amb les meves amigues Romaisa, Farners. Elles estavem nervioses per l’excurció. Ens van cridar per puja al bus i vam anar cap a sallent de llobregat. Al vam anar a buscar llocs per visitar al poble com l’escola, institut, tendes, bars, places, etc. Vem donar voltes fins arribar al riu. Era molt gran I estrany perquè tenia coses molt rares però per tot lo demés era molt bonic. Em va agradar molt Sallent mai enat però m’agradaria tornar anar-hi amb els meus pares. Vem estar mirant i visitant fins que va ser l’hora de marxar cap a casa .

Hi havia una vegada un senyor que estava caminant per la vora del riu i estava plovent molt i cada cop el riu s’estava omplint d’aigua. De repent el riu es va desbordar. L’home estava intentava sobreviure però el riu se l’emportava i ell estava intentant agafar-se a l’arbre. Pero com que es no podía es va ofegar i va morir.

Però al final es va despertar i donà compte de que tot era una somni i que tot allò que l’havia passat no era veritat, hi li va explicar a la seva família però no el van creure i al final va morir una persona ofegada en el riu.