Estava molt content: marxàvem de viatge!La mama em va dir que faríem excursions,acampada i aniríem a un riu màgic.Un somni per a mi.

Vam començar a caminar passant per boscos ,rius i muntanyes.Quan em cansava,el papa em portava a collibè.

Al riu va se fantàstic!Hi havien peixos de tots els colors, del més normal,al més estrany que podies veure.

Ara fa setmanes que estem en tendes de campanya.Comença a fer fred per les nits i ja no em sembla divertit perquè fem sempre el mateix.Avui demanre als pares de tornar a casa.

Respiraré fons, agafaré valentia, i des d’aquest pont em llençaré al riu, lliure de preocupacions. Pensant només en el contacte de la meva pell amb l’aigua. Serà un viatge curt però serà inoblidable. Trobaré la felicitat estant lligada a l’aigua. La força d’aquest riu s’emportarà totes les meves penes. Ho faré, em llençaré, és la meva oportunitat per a sentir-me lliure.

No vaig poder aguantar més les ganes i em vaig treure les sabates a la velocitat de la llum. Quan ja no tenia res de gran valor a sobre, vaig entrar a l’aigua d’un gran salt. Sort que el riu era profund i amb poques pedres! Ja portava una estona nedant pel fons del riu quan vaig veure el que buscava: una petita porta brillant, decorada amb flors aquàtiques i algues. No vaig dubtar gens i la vaig obrir. No em podia creure el que els meus ulls veien; per fi havia trobat el que tant anhelava, la meva salvació...

Hi havia una vegada a la desembocadura d’un riu un ànec pescant peixos tan tranquil, fins que de sobte va aparèixer una llúdriga amb molta gana.

L’ànec es va posar a córrer sense parar per por que la llúdriga l’ataqués, la llúdriga el seguia de molt a prop i a l'ànec no li quedava una altra que alternativa que dialogar amb ella per intentar-se salvar, ja que a la llarga l’acabaria atrapant.

Van estar parlant una estona per intentar arribar a un acord, però no s'entenien molt bé, només li quedava emprar el seu pla secret, en quan es va distreure la llúdriga, l'ànec va obrir les ales i va començar a volar, per sort, es va poder escapar, però l’alegria no li duraria molt...

Al principi només n’hi havia dos: ell i la seva presa, El caçador va mirar la seva pròxima víctima.Va llençar la seva arma contra el peix indefens, va açertar i el peix va morir al riu on va créixer, el caçador va disfrutar d’un bon sopar.Una estona després va escoltar passos dins del bosc.En aquell moment va comprendre que les tornes és giraven.

Un dia en un riu hi havia un banc de peixos en el que dues parelles eren germans i dues altres eren cosins. Van anar a jugar al fet i amagar en un lloc on hi havia molta corrent, els dos peixos que eren germans es van amagar sota d’una pedra i els dos peixos que eren cosins se’ls va ocórrer amagar-se entre unes herbes del riu. Seguidament, van anar a menjar a casa d’un dels peixos, van menjar truita. Quan es va fer de nit se’ls va ocórrer anar a veure les estrelles per sota de la profunditat del riu. Quan ja es van avorrir de veure les estrelles van tornar cap a casa i mentre estaven tornant cap a casa uns peixos més grans que ells els van seguir amb la finalitat de menjar-se’ls. Els peixos petits van començar a nadar el més ràpidament cap a casa. Com els peixos petits pesaven menys anaven més ràpid i van tenir la gran sort d’arribar a casa abans que els peixos grans se’ls mengéssin. A l’arribar a casa es van posar a dormir, l’endemà els peixos van tornar cap a les seves cases ja que trobaven a faltar a les seves famílies.

Tot va començar un dia en que l’home del temps va dir que a la nit hi hauria pluja d’estels. En aquell moment vaig pensar que podia invitar a la meva “amiga”. La vaig trucar i li vaig dir que a la nit ens veuriem al riu per trobar un lloc on veure la pluja. Va passar el dia i per fi va arribar l’hora de sortir. Un cop vaig arribar al riu la vaig veure. Vaig arribar fins a ella i ens vam estirar. Vam passar tota la nit junts fins que vaig decidir dir-li, “m’agrades” i va contestar “ i tu a mi”. Aquell dia va ser el millor dia de la meva vida.

Tothom coneix la història de Sant Jordi, però és veritat tot el que ens han explicat? El cert és que no. La famosa llegenda va ser creada per uns nens xics a la vora del riu Llobregat. Era un matí calorós d’estiu quan la Jordina i en Jordi van anar a banyar-se al riu del seu poble. Després d’una llarga estona de bany, van anar a prendre el sol a la vora del riu. Amb el castell dalt de la muntanya de davant seu, la Jordina es va inventar una història preciosa d’un cavaller, una princesa i un drac. Al príncep el va anomenar Jordi en honor al seu amic, i la història va ser tan bonica que es va popularitzar arreu del país.