L'arbre de la ràbia - Víctor Aguado Montoya Vedruna
L'arbre de la ràbia - Víctor Aguado Montoya Vedruna
Hi havia una vegada un fantasma que es deia Opo i un zombi que es deia Ipo que vivien a Sallent. Viven a dins del Castell de Sant Sebastià, que estava ple de teranyines i era fosc i tenebrós.
A sota del Castell hi passava el riu Llobregat, on anaven a banyar-se moltes vegades.
Un dia mentre es banyaven al riu, de cop van fer un salt amb una onada gegant:
Opo! què és això?
No ho sé Ipo!
Un Terratrèmol! - Van dir tots dos alhora.
De cop va aparèixer una gran ombra que va tapar el cel, era el Déu dels fantasmes, l’Iopo, que amb un atac de ràbia va aturar el terratrèmol plantant un gran arbre al costat del castell.
Us hi heu fixat mai?
En un lloc molt bonic hi havien dos gossets: un es deia Rudolf i l’altre Bella. En aquell lloc hi havia un riu. El Rudolf i la Bella van caure al riu i van trobar una roca molt misteriosa, tenia com una forma d’una caixa d’un tresor. La roca se la van endur a casa seva amb un carretó.
A casa el Rudolf i la Bella estaven mirant la roca, després la roca va brillar i el Rudolf i la Bella es van espantar i es van amagar. Després d’una hora van anar a veure un altre cop la roca i la van amagar a un lloc perquè no la trobés ningú i la van tapar molt bé.
L'endemà van anar a veure la roca i van veure una mica d’or i plata, van netejar molt bé la roca amb aigua calenta i sabó, la van eixugar molt bé i van veure que era un tresor! El van obrir i van trobar diamants, perles, joies, pedres precioses, bitllets i molts diners i van anar a donar uns quants diners als pobres i així el Rudolf i la Bella van ser encara més feliços.
Fa un parell de mesos, uns herois estaven al riu Llobregat del poble de Sallent. Izuku, el del cor pur, va dir: - Vaig a pescar! i Cachan li va contestar: - Fes el que vulguis Deku! Izuku tenia el poder de la super força, que All Might li havia donat, i Cachan tenia el super poder de foc. Mentre pescaven es van trobar moltíssims monstres, i fins i tot el Mayo 97! Els millors youtubers Mikecrack, León Picarón i Elio DT van acudir al rescat. Però en veure al Mayo 97, Mikecrack es va petar de riure perquè era més GRAS que el Pare Noel i… per què si era de los COmPaS ara era dolent? això no importa! Quan van derrotar als monstres va aparèixer el Mataheroes, Cachan el va axitxarrar i Izuku li va fer un cop de puny i va sortir volant! Al final van pujar a un vaixell i se’n van anar a la proa (la part del darrere, que els mariners posen noms estranys a tot!) i Izuku i Cachan van preguntar alhora: - On eres All Might? - Estava menjant… va contestar. - Què?! i la feina per nosaltres? La pròxima vegada mengem nosaltres i t’encarregues tu de la feina!
Hi havia una vegada una nena que es deia Noa i vivia a Sallent. A la Noa li agradava anar a passejar a prop del riu. Un dia, quan estava mirant els peixos, el riu va parlar. La Noa es va espantar, però el riu li va dir que no marxés, que volia ser el seu amic. Van parlar molt i es van fer molt amics, però es va fer de nit i la Noa va marxar a casa. El riu estava molt trist i es va posar a cantar perquè la Noa tornés. La Noa el va sentir i va córrer cap al seu costat, i el riu, de tant content que va estar no va parar mai més de cantar. Segur que si t’hi acostes i escoltes bé el pots sentir.
Fa un any en un poble anomenat Sallent hi havia un nen que es deia Marc. Era un nen molt aventurer i s’acabava de traslladar a viure Sallent, igual que la seva amiga Berta, que tenia una germana petita que es deia Marta. La Marta tenia un mico. Un dia van anar al riu a fer una missió especial: havien d’atrapar el mico que s'havia escapat a l’altra banda del riu! Van trobar una barca i van travessar el riu, el mico saltava d'arbre en arbre però al final el van capturar. I de cop es van preguntar per què es devia haver escapat...Tots tres se'l van mirar fixament i l'endemà van emprendre un llarg viatge per tornar-lo a casa seva. Allà seria feliç de veritat!
Fa molts i molts anys en un poble molt bonic anomenat Sallent hi vivia una nena que es deia Sara i tenia molts amics. La Sara era una nena molt forta i sempre tenia ganes de descobrir coses misterioses, i últimament estava molt intrigada per saber més coses sobre el riu que passava pel seu poble, el riu Llobregat.
La Sara estava jugant al pati amb la Valeria i l'Oriol quan de cop van sentir un soroll al riu i va anar ràpid a investigar. Van cridar també a l’Íngrid, una nena molt intrèpida i llesta. Quan van arribar al riu van veure una espècie de moc i l'Íngrid hi va ficar la mà i...misteri! es va transformar en una granota! La Valèria, l’Oriol i la Sara no van dubtar en posar-hi la mà també, i quatre granotes van raucar:
- Que divertit és això de fer la Metamorfosi!
Hi havia una vegada tres hàmsters que eren germans i un gat que era el seu millor amic.
Un dia, mentre passejaven uns gossos de la protectora van tenir una idea:
- Anem al riu a jugar! van dir tots quatre alhora.
Mentre anaven xino xano cap allà els va aparèixer una serp que els va dir:
- Voleu pujar a la meva barca?
I van pujar-hi, però la serp els va empènyer i… Baaaaaanggg! Van caure per un petit salt d’aigua i van tenir un ensurt terrible.
Per sort es van agafar a un arbre i van aconseguir sortir del riu. L’aventura va acabar bé, però van aprendre que no es pot fer mai cas dels desconeguts!
Hi havia una vegada un nen que li agradava molt jugar al seu joc preferit “Les aventures del Jack”. El joc consistia en intentar passar per un pont trencat però quan arribava al nivell 99 mai se’l passava.
Un dia, per sorpresa, els seus pares li van regalar un gos. Cada dia sortia a passejar el gos i passava a prop del riu. Justament per allà on passava hi havia un pont una mica trencat, i el seu gos li donava confiança per poder-lo passar.
De cop, un dia, tot jugant va aconseguir passar el nivell 99. Primer va pensar que el seu gos era màgic, però després de rumiar-hi, va arribar a la conclusió que potser la màgia era la seva confiança, no us sembla?
Hi havia una vegada, en un poble anomenat Sallent, hi vivien una nena que es deia Martina i un nen que es deia Lluc. La Martina era molt bona nena i el Lluc una mica entremaliat. Un dia van trobar una barca al garatge, la van pintar de tots colors i van decidir anar al riu! Però la barca es va tombar i van quedar ben molls i glaçats de fred perquè l'aigua estava congelada. I també van quedar glaçats quan van veure que els colors de la barca s'havien desfet a l`aigua del riu i formaven l`Arc de Sant Martí més bonic que havien vist mai!
El Max, la Julia, l’Emma i la Key els agrada viure aventures. El Max té 8 anys i és molt embalat i sempre es posa en problemes. La Julia té 9 anys i és molt intel·ligent i respectuosa. L’Emma té 8 anys i li agraden molt els animals, qualsevol tipus d’animal. La Key té 8 anys, és la germana del Max, tots dos són molt problemàtics.
Un dia havien de fer un treball de naturals per l’escola i van pensar que el riu Llobregat aniria molt bé per estudiar els peixos. De cop el Max va caure a l’aigua i la Key va decidir ajudar-lo, seguit de la Julia i l’Emma, i tots van caure el riu com fitxes. No podien sortir de l’aigua, però per sort van trobar un forat on no hi havia aigua. Van entrar-hi i era com un altre món, tot genial!!! Barrabum!!! La cova es va ensorrar…
La Julia es va despertar i va mira l’hora, arribava tard a l’escola!!
El Max, l’Emma i la Key també van arribar tard...havien vist tots el millor món?
L’Anna i l’Alicia vivien a Sallent, un poble petit on hi passava un riu molt bonic. Un dia les nenes van trobar una casa abandonada i els va aparèixer una bruixa. Però no era una bruixa dolenta, era una bruixa bona i es van fer amigues. Tots els desitjos que tenien les nenes, la bruixa els feia realitat. Un dia van tenir una idea molt dolça, que convertís totes les pedres del riu en llaminadures i dolços. I així ho va fer. Tota la vora del riu va quedar plena de caramels, donuts, piruletes, xiclets, galetes de xocolata...i la gent del poble es va tornar dolça i amable per sempre més.
En un poble anomenat Sallent, hi havia molts animals i dos nens molt entremaliats que es deien Max i Martina. El Max era un nen súper entremaliat i era molt alt i la seva millor amiga era la Martina, que era baixeta i molt bona nena, i era molt simpàtica també. Els hi agradava molt jugar a pilota i eren molt bons jugant a futbol.
Un dia el Max i la Martina van anar a jugar a futbol i la pilota els va caure al riu: el Max no sabia que hi havia un riu en el poble i la Martina no s’ho podia ni creure! Es van apropar al riu per veure’l de més a prop i van caure a dins de l’aigua. La Martina va descobrir que tenia poders i que només funcionaven a sota l’aigua i sense voler va convertir el Max en un peix. - Oh! és molt divertit ser un peix Martina! quina bona idea que has tingut!
Es van passar el matí nedant al riu però per mala sort van anar a parar a la depuradora i d’aquí van sortir per la mànega del jardí de casa del Max. La mare els va agafar per fer un arròs, però just quan els anava a tirar a l’olla els poders van desaparèixer i la mare es va desmaiar.
Hi havia una vegada dues nenes que eren molt amigues, la Lulu i l’Ela. Vivien a Sallent al costat del riu Llobregat.
Un dia mentre jugaven a fer cabanes a prop del riu, la Lulu va caure a dins de l’aigua però per sort L’Ela la va ajudar i va poder sortir de l’aigua. De cop es van adonar que s’estava fent de nit, i van marxar corrent cap a les seves cases. Es van adormir i van tenir un somni molt extrany…
Van somiar que totes dues eren al mateix somni i que el riu els parlava. -Salteu a l’aigua! deia el riu amb una veu molt greu. Van saltar i van poder nedar i respirar a sota l’aigua. Va ser una aventura genial! llàstima que havia estat un somni…
Quan es van tornar a veure, el primer que van fer va ser banyar-se al riu!
Hi havia una vegada dues nenes que vivien a Sallent molt a prop del riu, en una casa molt bonica. A la casa hi havien moltes flors, arbres amb arrels molt grans, papallones i ocells.
Al tronc d’un arbre hi havia un forat que era l’entrada d’un túnel que anava a parar al riu. Les nenes van entrar pel forat i van baixar com si fos un tobogan fins al riu.
Va ser tan divertit que cada dia al matí per despertar-se entraven a l’arbre màgic i es feien una bona remullada!
Hi havia una vegada dos germans bessons que es deien Biel i Marina i sempre els passava el mateix. Vivien a Sallent, i un diumenge van voler anar al riu Llobregat a jugar.
Quan estaven a prop del riu, el Biel i la Marina van sentir un soroll i… Zas! eren piranyes que els miraven enfadades. Una piranya els va voler atacar, però ells se la van menjar!
El Biel, tot valent, va agafar un tronc i va fer que les altres piranyes71 marxessin, però el pal li va rebotar i… Pum!
El Biel i la Marina es van despertar de cop amb la oloreta que venia de la cuina...i endevineu què estava cuinant la seva mare…
Peix al forn!
Hi havia una vegada una nena que es deia Laura i un nen que es deia Marc. La Laura era la llesta i el Marc era el divertit. Vivien a Sallent, a prop del riu Llobregat.
Un dia van pensar que anirem a investigar el riu, però el riu era profund i baixava molt ple d'aigua i van anar a buscar una barca. Quan van trobar la barca se'n van anar cap el riu. Quan estaven al riu van veure alguna cosa que brillava a sota l'aigua. Van baixar de la barca per veure què era aquella cosa. La Laura va veure que era un tresor amagat entre les roques. Van agafar el tresor però no tenia clau, la van buscar i en Marc la va trobar, van obrir el tresor i hi havia una nota que deia:
Ja, ja, ja! ho heu fet molt bé, tot això era una prova.
Els nens es van quedar parats, i quan van aixecar el cap van veure la seva família! Quina sort de tenir uns pares tan divertits van pensar...