El riu sec - Roc Monsó Prat Torres Amat
El riu sec - Roc Monsó Prat Torres Amat
Fa molt temps al meu poble, va passar una cosa que sempre s’ha recordat.
Resulta que una colla de nens i nenes jugaven al voltant del riu, es banyaven, donaven de menjar als ànecs ... i de cop el riu es va començar a assecar. Els nens es van quedar sorpresos però van tenir una idea: anar fins al pantà per veure què passava. Van arribar i no veien ningú. Van trucar als responsables del pantà i els hi van dir que s’havien despistat.
Ràpidament van arribar i van obrir les comportes. Quan van arribar al poble tothom els felicitava. L’aigua havia tornat al riu.
Un bon dia una família sallentina van apuntar-se a una cursa de canoes al riu LLobregat. Era mundialment coneguda perquè hi participava gent de tot arreu: japonesos,anglesos,africans...Era molt competitiva perquè s’hi jugaven 40.000 euros.Anaven 3 persones per canoa. Era una cursa molt intensa i van decidir anar a per totes. La cursa tenia 7 rescloses,arbres al mig del riu… Els japonesos guanyaven cada any, però la família sallentina ho va canviar tot. Just quan arribaven els van avançar els alemanys. Però van descobrir que havien fet trampe.
La família sallentina va guanyar!!!
Un dia les persones estaven tranquil·lament a l’hort i va començar a ploure i l’aigua del riu anava pujant. Va ploure 2 dies seguits.
Al cap d’uns dies l’aigua dels horts va anar desapareixent però tota aquella aigua s'havia quedat a algun lloc.
Van anunciar a la tele que hi hauria un tsunami a Sallent. Les persones estaven sorpreses perquè mai havien sentit algú així. Però així va ser.
Tots els horts van quedar sense res, barrejats, les persones no sabien quin era el seu, van tardar més d’un any a reconstruir-los. Va ser un bon ensurt! Per sort no va morir ningú.
Fa molt de temps al 1993, un nen que es deia Jacob patía bullying. Feia poc vivia allà prop del riu i uns nens es burlaven sempre d'ell.Tenia un amic que sabia molt de karate.Un dia es van trobar comprant. El nen comprava un medicament per la seva àvia malalta.Van aparèixer els que li feien bullying i li van tirar el medicament a l’aigua. Va decidir que aprendria a fer karate així que el seu amic li ensenyava cada dia prop de la resclosa. Van passarar mesos i quan ja en sabia, va poder plantar cara als nens dolents. Mai més el van molestar.
Hi havia una vegada una granota jugant amb els seus amics a cuc amagar i els hi va arribar una carta:
Hola!! Animals del riu!
Hi ha hagut una invasió de crancs americans.
Estan a punt d’arribar al poble.
PROTEGIU-SE BE!
SIGNAT: Ajuntament d’animals.
Es van quedar amb la boca oberta i ràpidament es van amagar.
Van arribar els crancs americans i llavors van trucar al senyor ARBRE que va arribar ràpidament i va fer fora tots els crancs americans de la zona.
Finalment la granota i els seus amics van seguir jugant i vivint tranquils.
Hi havia una vegada un ànec petit que estava investigant el riu on vivia. De sobte es va topar amb un arbre que li va dir:
-Vols ser amic meu? Estic trist, necessito companyia.
L'ànec no sabia que era un amic, perquè mai n'havia tingut cap, però li va dir que si.
L’aneguet se’n va anar a casa seva. Pel matí anà a l’hort amb l'arbre i li va dir que podia menjar-se tot el que volgués.
Quan volia tornar a casa, el riu es va congelar, i el petit ànec va haver de passar la nit a l’hort. Finalment l'ànec es va quedar a l’hort per sempre.
Fa molt de temps hi havia un peix que es deia Cesc. El Cesc vivia en un riu anomenat LLOBREGAT. El Cesc tenia un germà gran a qui li agradaven molt les bromes i un dia va fer una broma una mica massa greu que va ser provocar una terrible inundació.
Els humans es van enfadar tant que van decidir de secar el riu per sempre més. El Cesc i el seu germà van veure que sense l’aigua moririen i van demanar perdó. Les persones van acceptar i tot va tornar a la normalitat. Sense inundacions i sense sequeres.
Un dia de sol, ja fa temps, en una resclosa hi havia un niu de llúdrigues. Aquestes menjaven molt i per aquesta raó es van mudar a una nova resclosa que tenia molts crancs Americans, i elles es conformaven amb qualsevol cosa. Varen començar a menjar crancs Americans i així van acabar amb ells.
Però llavors no sabien que menjar, i van anar marxar a una altre lloc on hi havia visons. Aquests visons es van dedicar a menjar llúdrigues. I d’aquesta manera va ser com dues espècies es van extingir i diverses rescloses van quedar despoblades.
Hi havia una vegada un riu amb peixos, crancs, ocells ... També hi havia plantes ,pedres com els còdols... Quan passaves pel pont del riu, que es diu Llobregat es veien les rescloses, l’hort del meu avi amb moltes verdures i fruites… Però un dia tot va canviar: caçaven animals, tallaven les plantes i tot això que passava perquè el riu va quedar sec i el poble de Sallent molt trist.
Però no sempre es va quedar així, un dia va tornar l’aigua i per tant va tornar l’alegria: les plantes, els peixos i el meu avi va estar molt content.
Cada cap de setmana, els dissabtes i els diumenges, sobretot quan fa sol, vaig amb el meu pare que es diu Bibi a donar menjar als ànecs del riu. Jo visc al costat del riu Llobregat. Guardem el pa sec, fem trossos petits i els hi tirem. A vegades també ve la meva tieta Nuena. Els ànecs són els meus animals preferits, per això he parlat dels ànecs. Tinc una curiositat: on s’amaguen els ànecs quan plou? Sempre penso això perquè desapareixen i tornen a sortir quan para de ploure. Són uns animals molt bonics.
Hi havia una vegada una família d'ànecs que havien tingut dos fills. Estaven passejant els quatre pel camí. Els petits es van espantar i es van capbussar tots al riu. Després van sortir, se’n van anar volant però un dels petits va caure. Quan van arribar els pares al niu van veure que faltava un ànec i estaven preocupats. El van buscar per tot arreu però no el trobaven.
L’ aneguet intentava volar però no podia perquè necessitava ajuda, així que es va quedar quiet sota el pont i així el van trobar.
Que contents de nou estar tots!
Fa 20 anys un jove estava caminant pel Riu Llobregat. Era una nit tranquil·la amb pluja i tormenta. El Marc estava al pont del Riu Llobregat. De sobte s’escolta un so des del riu. No dubtava de res,v a creure que seria qualsevol animal. Es va posar els auriculars i començà a escoltar música. Va asseure’s en un banc i va adormir- se profundament. Es despertà i s’estava ofegant, era un infern per a ell, estava a punt de morir-se però finalment es despertà.Tot era un somni!
Un peix vivia tranquil en un riu en el que l'aigua estava molt freda.
Un dia aquell riu es va començar a glaçar i en veure-ho el peix va posar-se a nedar molt i molt ràpid. Però no va poder escapar-se, tot el riu es va congelar i mai més s’ha sapigut res més d’aquell peix.
Hi havia una bactèria que vivia al riu. Un dia li va vindre gana.De tanta gana que tenia es va menjar una alga.Van passar els dies i cada vegada tenia més gana. Fins que es va menjar tots els éssers vius de riu.
Els peixos enlluernats per la llum del sol. Les plantes verdes i les canyes grogues tocant l’aigua. Dins el riu les pedres humides, i a mi m’encanta tocar-les. Com que tan m'agrada m'hi he banyat, i l’aigua estava tan freda que m’he acabat congelant, i ja no m’he pogut eixugar.
Tot passejant la caputxeta va caure al riu. lla no sabia nadar i l’aigua la va arrossegar a una cascada. l caure, el llop va voler menjar-se a la caputxeta, per va aparèixer el caçador va salvar a la caputxeta i va matar el llop.
-Ja és el dia, aquesta vegada estaré preparat.- va dir en Jaume-. En Jaume es va preparar per anar al riu. Com hi aniria? Va veure un tren petit i va pujar-hi.
-Ja queda un minut! Ja queda poc. - va dir-. Després de passejar tant al costat del riu va caure adormit i va somiar en unes plantes estranyes que se l'emportaven a dins del riu. De cop en Jaume es va despertar i va anar corrents al riu i les plantes eren allà.
-Uff quin descans!
El Marc i el Jan van decidir fer un pícnic amb la seva família al costat del riu. Quan van arribar-hi la seva tieta va encendre un foc tot i que els nens li van dir que no. El foc va anar creixent i creixent fins que la tieta va agafar el tronc encès. Amb uns guants gruixuts va intentar tirar-lo al riu,però ,amb tan mala punteria que va caure sobre uns arbres. Després es van incendiar moltes plantes i van haver de trucar al bombers.
Hi havia una vegada un riu que tenia pols màgica. Hi vivien molts animals i peixos que menjaven la pols un dia rere l’altre. Però darrera d’aquella pols s’hi amagava un secret, els animals que menjaven la pols es convertien en un animal diferent.
El Joan i la Lídia els van portar a un internat perquè es portaven molt i molt malament. Al cap de pocs dies ells van escapar-se però no va sortir gaire bé perquè al costat del internat hi havia un riu .On els hi van caure... Van quedar inconscients i al cap d’unes hores els van trobar i els van ingressar.
En un riu del meu poble hi vivia un peix que podia parlar. Va conèixer una peixeta i el peix es va enamorar però com que no s’entenien va decidir fer el seu camí. Un dia va conèixer un nen que passava per el riu i va acabar vivint en una peixera.
Fa molts anys, en un racó d'un bosc hi havia un riu molt bonic i molt llarg.
Estava ple de plantes, flors i animals.
Hi havia dues nenes. Una tenia poders de foc i l’altra tenia poders de gel , sempre s’estaven barallant.
Un dia la nena de poders de foc estava molt enfadada perquè la nena de poders de gel l'havia fet enfadar. Va planejar provocar un incendi al riu del bosc perquè li agradava molt a la nena de poders de gel . Va Cremar tot el bosc i tots els animals van fugir.
Un matí dos nens anaven passejant pel riu quan de cop i volta es van trobar un laberint amb fulles molt boniques . Van decidir entrar-hi. Després de força estona, no sortien d'allà dins, era impossible. Van tenir la idea de demanar ajuda però….. ningú els responia. Finalment van decidir quedar-se allà fins que algú els vingués a rescatar.
Havia una vegada unes nenes que estaven jugant al costat del riu. Una d’elles va apropar-se i de cop va sortir un llop . El llop es va emportar a la nena a un món on tots són dolents però ella tenia el poder de cantar i d’invocar els herois del riu. Ella va cantar una cançó i els herois van sortir i van convertir els dolents en bons.
Al poble de Sallent s’hi amaga un secret, hi ha un riu d'or que té un perill. La llegenda explica que quan alguna persona agafa aigua d’or té una maledicció per sempre. La maledicció es ser una figura de pedra.
En un lloc molt lluny hi havia un riu que no era igual que els altres, era molt especial ja que tenia poders màgics. Un dia la Martina, una nena d’onze anys que vivia a Sallent, que va anar a passejar i va trobar un riu. A partir d’aquell dia cada cop que estava trista anava al riu. Des de llavors els nens i nenes que estan tristos van al riu igual que feia la Martina.
Uns excursionistes volien veure un riu que els agradava molt perquè era molt net i es veien els peixos. Seien en una pedra mirant els peixos i pensaven que era extrany que aquest riu no tingués nom. Un home que vivia en una casa a prop d’allà els va dir que sí que tenia nom, que era el Riu de Colors. Van estar tota la tarda pensant fins que van descobrir que aquest nom era perquè el cel canviava de colors i com que el riu estava tan net, reflectia els colors del cel.
Hi havia una vegada un riu molt conegut per la seva aigua tan bona.
A l'època d’estiu hi va haver una onada de calor molt forta que li va fer perdre gairebé tota la seva aigua. La gent del poble necessitava l’aigua. Més tard va arribar una persona misteriosa amb una flauta. Va parlar amb l’alcalde del poble i li va dir:
- Si em doneu mil euros tocaré la meva flauta màgica i faré que plogui molt perquè el riu torni a tenir aigua.
Van fer el tracte i el riu va tornar a tenir aigua.
Hi havia una vegada una família que va anar a un lloc d'Andorra de vacances.
Quan es van instal·lar a l'hotel, es van adonar que hi havia un riu molt gran.Quan ho van veure, van anar a banyar-s'hi molt ràpidament perquè els hi encantava l'aigua. Quan s’hi van ficar es van fixar que la corrent anava molt forta, van caure i van quedar ben xops. Quan van tornar a l'hotel van veure que havien agafat un refredat. I no van poder gaudir de les vacances que tant desitjaven.
Hi havia una vegada un nen que es deia Marc, li agradaven molt les aventures. Un dia amb el Lukas i el John van decidir que marxarien a fer una aventura. Van marxar a la sabana africana. Allà es van trobar uns indis que buscaven un diamant, així que el Marc, el Lukas i el John els van ajudar. Es van trobar uns lleons i un riu i van utilitzar el pont per passar-hi. Per últim van haver d’escalar una muntanya on van trobar el diamant. I així és com el Marc va tenir la seva millor aventura.
Hi havia una vegada un buscador de tresors que es deia Kilian. Tenia un fidel acompanyant que es deia Jack i era un gosset de poc més de 3 mesos. Un dia el Kilian i en Jack van anar d'aventures al bosc, on hi havia un riu. El Kilian va veure una cosa que brillava sota l’aigua, i sense pensar-s’ho, va anar a casa seva a canviar-se per posar-se el banyador. Després va anar al bosc i va agafar el tresor de dins el riu que era una estàtua d’or.
Era un riu molt important que portava l’aigua al poble. Un dia va caure una pedra molt gran de la muntanya i es va ficar al mig del riu. L’aigua no podia passar per la pedra, i ...en Josep va dir:
-Què farem si no tenim aigua?
- Doncs avisarem a tot el poble perquè ens ajudin a trencar la pedra -va dir la Maria.
Totes les persones van anar a destruir la pedra amb eines.
Un cop van destruir la pedra , el circuit del riu va tornar a funcionar.
Un dissabte al matí després d'haver esmorzat vaig anar al riu a pescar,caminant tranquil·lament vaig caure al terra;Quin mal!!per cert,després vaig recordar que no havia agafat els cucs pels peixos.
Anant cap a casa a buscar-los vaig xocar contra un arbre del meu jardí i ben brut vaig anar a la dutxa,un cop dutxat vaig agafar els cucs i vaig tornar al riu.
Intentant agafar un peix vaig caure de cap a l’aigua!!!
Tot xop i desanimat vaig tornar anar a casa.
Ja estava dutxat i quan ja m’anava a posar el pijama ...una senyora va obrir la porta!!!
_ M’he deixat la porta oberta!!!-vaig exclamar.
I la pobre senyora em va veure despullat.
QUÈ MÉS EM PODIA PASSAR???!?!!!!
Un dia anant al riu vaig trobar una cosa molt rara que mai havia vist.
Era com un slime de color gris, que es movia com una eruga jubilada.
Vaig marxar ràpidament del riu cap a l’ajuntament per dir-li a l'alcalde.
L'alcalde va manar que anessin a examinar el bitxo del riu.
Un cop examinat em van dir que gràcies a mi havien salvat a tots el peixos del riu perquè era un espècie invasora que podía matar a tots els animals del riu Llobregat.
Estic molt nerviosa: Anem de vacances!!
El papa m’ha dit que faríem moltes coses, com excursions, navegar i acampada.
Hem començat a caminar per rius, boscos i muntanyes. Quan em cansava paravem a descansar.
El riu m’ha agradat molt. Quan hem anat amb barca, tenia por perquè la barca és movia i pensava que em cauria, i tinc por dels peixos. Però la pròxima barca anirà millor.
Ara farem acampada. Comença a fer fred i ja no em sembla divertit. Aquesta nit demanarè als pares si podem tornar a casa.
El meu poble és Sallent i hi passa el riu Llobregat.
Sempre que passava pel costat del riu em preguntava si hi haurien peixos!!! un dia li vaig dir al meu pare, em va treure una canya de pescar i vam anar al riu a pescar.
Vaig comprovar que sí que n’hi havia.
Vam pescar un llobarro i un peix moooooolt gran !!! que tibava molt i ens va fer caure al riu i el peix es va escapar.
El nostre dia de pesca va acabar amb un peix i... una remullada!
Un gosset que sempre passava pel pont, un dia es va trobar que el pont no hi era, només hi havia el riu Llobregat i no va poder passar.
L'endemà va tornar i el pont i sí que hi era i ell es preguntava:
-Com és això possible? ahir no hi era pas!
Va tenir una idea, va posar una càmera prop del riu i va esperar.
Després d'un dia es va trobar que el pont no hi era, així que va agafar la càmera i se'n va adonar que no estava gravant!
Va tenir una altra idea.
Va anar amb el president Guau-Guau i li va demanar:
-President, com és que el pont apareix i desapareix?
-No ho ha sentit a les notícies? hem fet que el pont es pugui plegar! - va respondre el president-
i des d'aquell dia, sempre que vol passar pel pont li demana al president.
Vaig passar per un pont i quan vaig mirar el riu ... no hi havia aigua!.
Vaig veure els peixos nedant, un calamar ballant claqué , uns peixos espasa que estaven lluitant , ànecs tocant música clàssica al piano ... però sense aigua, fins que vaig arribar a la conclusió que els peixos també tenen pulmons !!!
Vaig anar a comprar una peixera, la vaig omplir d'aigua i vaig tornar al riu ,vaig agafar un peix i el vaig posar a la peixera...el peix es va morir , el vaig treure i el vaig tornar a deixar al riu .
De cop i volta piiii ... l’alarma havia sonat i era hora d'anar al cole.
Hi havia una vegada una família pobre,no tenien menjar ni aigua.
Un bon dia el pare va dir que se n'anava agafar aigua del riu,va començar a caminar fins que va arribar a un riu desconegut,l’home va preguntar en alt.
-Com et dius riu-
-Em dic riu Llobregat-
El home es va quedar sorpres .
Senyor riu podria agafar aigua?
Ho sento molt però jo sóc apreciat.
L’home tot sorprès li va preguntar
-Saps algun altre riu?
Perquè estas tan interessat amb la nostre aigua-va preguntar el riu-
-Esque la meva família és pobre -
El riu li va concedir la seva aigua al senyor-
El senyor es va veure l’aigua.
El dia següent estaven en una altra casa més maca i tenien menjar i aigua l’home va dir gracies el riu, i van viure feliços
FI!!
En un poble hi havia un riuet que volia jugar a pàdel pero no podia agafar la raqueta perquè no tenia mans ni peus.
un dia va veure uns nens que jugaven a pàdel i els i va dir
- Hola, puc jugar?-
-És que no tens mans ni peus ... ni raqueta
El riuet estava trist pero llavors va veure un peix i va dir…
- Vull ser nedador!
Fa temps un nen anava passejant, va arribar a la vora d’un riu i es va adonar que hi havia un peix que al coll tenia una bossa de plàstic
Nooo !- va dir.
El nen va anar a l’ajuntament a veure l’alcalde i li va explicar , però també li va dir…
- I si féssim bosses de paper? és més ecològic si cauen al riu es desfan
- Està bé - va dir l’alcalde-.
Es van fer bosses de paper i van poder ajudar a la natura una miqueta més.
L’Aida volia navegar en un vaixell, i com que tenia un llibre de màgia,va tenir una idea.
Va agafar una sabata, la va netejar i va agafar una escala i menjar.
L’Aïda va anar a la vora del riu Llobregat, va fer que la sabata que havia agafat es fes gran amb un encanteri…i ja tenia vaixell !
Amb una mà va pujar l’escala, amb l’altre va posar el menjar a dins i després es va instal·lar a dins la sabata i a navegar pel riu Llobregat.
Jo estava a la muntanya amb el meu gos, el Pum, fent la ruta de cada dia amb aquell paisatge del riu i un munt d’ arbres.
Com cada dia vam fer la cursa de tocar la casa i tornar. Sempre em guanyava, però per poc. Acalorat vaig pensar d'anar al riu a refrescar-me una mica.
Després vam anar tornant cap a casa, però al cap d’una estona en Pum ja no hi era. Vaig decidir tornar enrere per trobar-lo i ...efectivament, estava dins el riu jugant amb un ànec. I quan em va veure, va venir corrents!!!
Ai quin Pum més entremaliat!!!
Un dia vaig veure un vídeo, era d’uns ossos polars, però pobrets, estaven prims i era molt estrany
No vaig deixar de pensar-hi dia darrera dia.
-Trucaré a les meves amigues no ho suporto mes-
-Noies, prepareu bosses, guants i tovalloles, que anem a netejar el riu.
Vam quedar a la cantonada del carrer Pop!. Totes juntes vam entrar al riu i… a netejar!!!
Al principi feia una mica de fàstic però ens vam haver d'aguantar.
Maria que ja son les 8 i 10 i avui vas a l'escola, corre!!!
-Què ?.-Vaig preguntar-
Tant de bo el meu somni fos real!Espera, i si ho és??!!
Un dia vaig anar a una font de desitjos, vaig tirar una moneda i vaig dir:
- Vull un peix que salti.
Dit i fet, vaig aparèixer al riu i vaig trobar un peix que no parava de saltar.
I el vaig ajudar, el vaig agafar i el vaig tirar al riu, després em vaig adonar que era el meu desig que marxava nedant.
-Guillem, moriras!!!
-Espera qui ets tu per matar-me, eh? eh?
-Qui sóc…qui sóc… espera, a tu què t’importa qui sóc la qüestió és que morirás!!
-M’hauré escapar, ja ho sé! m’escapare pel riu
-on creus que vas?
-m’escapo, què faré sinó?
-no se, mirar on va a parar el riu?
-nooo …. això es… la depuradora!! ajudaaaaaa
Avui he bussejat al riu, no em pregunteu per què perquè no ho sé.
He vist uns quants ànecs bevent aigua i pocs peixos, però he vist moltes coses terrorifiques com ... plàstic!!! ( bosses, ampolles …) també llaunes i vidres.
També he vist més criatures que mai havia vist … tot plegat semblava el passatge del terror.
Hem de salvar el nostre riu !!!
El divendres passat van trobar un cadàver amb una bala al pulmó, el van trobar al riu. Avui hem enxampat al culpable.
Ens ha dit que ell i el mort tenien una casa a un arbre i el mort estava distret a la finestra i v li va disparar un tret … va caure cap el riu.
Quan el va anar a veure era mort i es va empanadir molt. L’ han capturat i quan els agents l’han arrestat ha provat de fugir .
Al culpable no l’han sentenciat i al pobre mort li han caigut 20 anys a Azkaban.
Són les 10 del matí del dissabte, tinc ganes d’anar al riu Llobregat.
Mama vull anar al riu Llobregat a donar pa als ànecs.
D'acord Èlia però has estudiat per l'examen de Socials?
<<No, l’examen de Socials! Perdó aneguets, un altre dia serà>>
Tranquil·la Èlia estudia una mica i després sortim i desconnectem.
D'acord mama- vaig contestar- i vaig començar a repassar Socials.
I la meva nota final un 10 va ser i sempre serà.
Un dia em vaig trobar un bosc secret i vaig veure una coseta petita. No sabia que estava a punt de descobrir, fins que… els meus pares em van cridar per anar a sopar.
Al dia següent estava contentíssima perquè sabia que aniria a descobrir què hi havia darrere d’aquells arbres. Quan va acabar el el col·legi vaig anar corrents com si algú m’estigués perseguint.
Estava impacient per descobrir el gran misteri. Per fi vaig arribar i vaig veure els arbres.
Sense ni pensar-m’ho els vaig travessar… el meu bosc màgic era un parc aquàtic!
La Berta va passar pel riu i va sentir una veu però no hi havia ningú.
- Que hi ha algú?-Va preguntar la Berta
-Aqui aqui !!!!!!!!- va exclamar el riu
La Berta va al·lucinar, perquè el riu parlava!!!!!!
Es va quedar fins tard parlant amb el riu.
Al dia següent hi va tornar i així cada dia.
El riu i la Berta es van fer BFF ( Best Friends Forever)
Jo anava al parc a jugar amb els meus amics i amigues.
Vam passar per un riu i vam veure un peix molt curiós i estrany que semblava una vaca...
- QUÈ? NO M’HO PUC CREURE! aquest peix pot parlar amb les persones i també fa muuuuuuu!
Un nen que es deia Jaume estava passejant per el riu llobregat amb el seu pare , el Jaume va ficar els peus a l’aigua , i va beure un cranc que era molt estrany, crec que era un cranc AMERICÀ!!!!!! I ràpidament vaig cridar al meu pare que em va explicar qui eren i d’on venien , i que estaven matant els nostres crancs .
Un dia em vaig reunir amb els meus amics el , Marc el Pep la Clara i la Marta. Ens vam preparar per anar a explorar las profunditats del riu llobregat i sí, la meva opinió era certa ,els crancs americans estan acabant amb la vida dels nostres crancs.
Hola sóc l’Ona i us explicaré el què va passar a la meva ciutat,Vic ( m'ho va explicar la meva mare perquè jo encara no havia nascut )
Comencem amb la història.
Al 1983 va néixer la meva mare que es diu Rosa, ella era molt petita quan va ploure moltíssim i es va inundar tota la ciutat.
Va causar molts problemes ,per sort la majoria de les famílies es van poder refugiar a l’ hotel Colon que en aquells moments era el top 1 en hotels .
El riu va acabar amb mal estat, els peixos no van poder sobreviure.
Els horts estaven al costat del riu i es van inundar ,els pagesos pensaven que no tenen solució.I van estar traient aigua durant tot l’any, tots els habitants van col·laborar amb els pagesos fins que tot va tornar a ser igual que abans de la inundació … tot no ! perquè gràcies a la inundació van ser tots molt més amics !
Un dia tranquil,els meus pares i jo vam anar al riu, vam veure un ànec que venia cap a nosaltres.
Em vaig banyar al riu, l’aigua estava fresqueta i em van perseguir uns peixos grisos. Després vaig anar a caminar al bosc, quina sort, vaig veure un cérvol!
També vaig caure quan estava sobre una pedra. Estava sent un dia divertit però, quan vaig anar a agafar el berenar...
-AHH!!! un ànec s’ha menjat el berenar!!!
L’Estelí era un ocell molt cantarí.
Cada matí ell i la seva germana jugaven a cuca amagar. Un dia, mentre jugaven, van començar a caure llamps , i va ploure molt. l’Estelí i la seva germana van anar volant ràpidament al niu,on hi havia la seva família.
Uns minuts després l’arbre va fer crecccc, el llamp va trencar el seu niu i tots van caure al riu.
S’estaven ofegant, tots a punt de morir ...però per allà voltava un corb amic de l' Estelí i els va salvar.
Qui té un amic té un tresor!
Aquest riu pensava…
Tant de bo que pugui volar com els ànecs, els núvols i el vent!
Quan ho va escoltar, el vent li va donar un cop de mà i el riu va començar a volar pel damunt del poble, els nens es van quedar bocabadats de la sorpresa.
I des d’aquell dia, quan veuen el riu volador el saluden amb les mans i li tiren petons.
Hi havia una vegada una nena a la qual tots els dies li feien "bullying". A tota l’escola només tenia 1 amiga, eren inseparables, es coneixien des de ben petites. Però un dia, a aquella amiga li van dir una mentida molt gran sobre ella, ho van fer per separar-les. Els altres només es ficaven amb ella perquè jugava amb coses de nens petits. A la tarda, quan va sortir del col·legi, es va trobar un riu que brillava tant que semblava màgic. La nena va tocar l’aigua i no li van fer "bullying" mai més.
Em feia molta il·lusió perquè havia d’anar al riu Nil. Allà hi ha molts animals macos, com per exemple: cobres, escorpions, etc. No sé si allà hi ha arbres al costat del riu. També em fa il·lusió perquè és el riu més gran del món. Allà al desert a la nit fa molt fred i durant el dia fa moltíssima calor. Em pregunto si l'aigua està freda o calenta. Bé, avui és el dia d'anar al riu Nil, serà bonic o no?
A Sallent hi havia una nena a la qual li agrada molt el riu. Sempre anava a passejar allà amb el seu amic, un dia van trobar un peix màgic. El peix tenia poders, qui toqués el peix podria volar i tenir molta força per agafar coses que pesaven molt. Quan els nens van tocar-lo, van tenir poders i van volar per tot el poble.
És clar que li agradava el riu i els seus animals. Li encantava anar alriu per jugar i estar tranquil·la. Un dia va anar al seu lloc preferit del riu i el va trobar ple de brossa. Va decidir netejar-lo i després va marxar. No va tornar a aquell lloc durant uns anys. Un dia, el riu va cobrar vida i va anar a buscar a la noia per donar-li les gràcies. Justament la noia passava per allà amb els seus amics, el riu la va saludar i ella es va posar a plorar d'alegria.
Hi havia una senyora molt amable i molt pobre que sempre anava al riu per buscar aigua. Una vegada es va posar malalta i el riu va estar molts dies esperant que la senyora tornés. Com no apareixia, el riu es va preocupar i va fer sortir un peix de colors que es va convertir en persona i li va portar menjar, roba i moltes més coses. La senyora es va posar molt contenta i el peix va tornar a viure al riu.
Sempre estava feliç, es passava el dia somrient. Era amable amb tothom i per això a tothom li queia bé, menys a una persona que es deia tristesa. Quan la veia es posava a plorar i es formava un riu de llàgrimes enorme. Va arribar el dia que es van acabar fent millors amigues per sempre més.
El meu amic i jo vam quedar al parc per veure al tigre que va adoptar, vam anar al riu dels Castors. Estàvem jugant tranquil·lament amb el seu tigre, però de cop ens va entrar molta gana i vam agafar un pal i un fil que teníem a la butxaca. Vam fer una canya per pescar un peix i cuinar-lo després a casa, però el tigre del meu amic que encara era petit es va tirar a l'aigua per pescar. Com no sabia nedar, quasi s'ofega, per sort el vaig agafar.
Em vaig adonar que estava en un somni i per això em vaig despertar i vaig anar a la cuina a esmorzar llet amb galetes.Després vaig sortir una estona amb els col·legues i la pilota va caure al riu. Vam tirar-nos i vam veure moltes espècies de peixos, crancs i tortugues. Vam tornar per la pilota, però el que no sabíem era que la pilota s'havia perdut.
En un poble que es deia Sallent, hi havia un riu que era màgic. Aquell riu donava sort a les persones que toquessin les seves aigües. Un dia una nena va tocar molts cops l'aigua del riu. A sota de l'aigua de riu hi havia una persona atrapada. Gràcies a la nena que havia tocat l'aigua màgica, la persona va poder sortir i des d'aquell dia van ser molt amics.
La Carme és una noia molt bona, ajuda a tothom i també als animals. Un dia la Carme va anar al bosc per recol·lectar mores i es va trobar un riu que brillava molt. Es va apropar al riu i va sentir un soroll que deia: "demana un desig". La Carme va demanar un desig i després va anar a casa seva. Quan va arribar tot era fosc, va encendre les llums i es va sorprendre molt. Li havien preparat una festa sorpresa per ser molt bona persona.
Quan el Ramon es va perdre pel bosc es va posar a córrer i a sobre va començar a ploure. El Ramon va trobar un paraigua i el va fer servir. Després d'una estona va parar de ploure i es va trobar un riu molt bonic on es va banyar i divertir. Al final una persona el va trobar i el va portar amb la seva família.
Un gran monstre viu a Sallent, es menja cases i persones. Tots els habitants saben on viu, viu en un gran riu que es diu Llobregat. Un dia es va començar a comportar molt malament i es va tornar boig, va destrossar el riu! Tots els habitants es van posar molt tristos. Al poble hi havia cinc habitants que eren guerrers i van pensar a derrotar el monstre d'una vegada. Van anar a agafar ganivets i van poder matar-lo, mentre els guerrers estaven matant al monstre, uns constructors van arreglar el riu. Al final tots els habitants van acabar feliços.
L'any 2025 els científics han deduït que només quedarà una persona al món perquè els robots el dominaran. També trauran tota l'aigua dels rius, dels llacs, de les botigues, etc. Ho faran perquè no es puden mullar, si no no funcionen. A més a més, trauran tot el menjar, així l'única persona que quedi no podrà sobreviure i només ells estaran al món. Així podran fer el que vulguin i ser lliures.
- D'on ve l'aigua que bevem?
-Del riu, és clar!
- Però com es forma el riu?
- El riu es forma així: En unes muntanyes altes hi ha un forat per on surt l'aigua o una cascada petita, així és com es forma. Però aquesta aigua abans de ser part d'un riu era aigua subterrània.
-Gràcies per explicar-me com es forma un riu i afegir el que era l'aigua del riu abans, ara ja sé més coses del riu!
És l’estiu. Al riu hi ha molts peixos de colors i animals com papallones i marietes.
Fa sol i molta calor.
El riu s'està assecant i cada dia hi ha menys aigua. Només queden pedres i peixos morts.
Els animals tenen set i gana però, com que el bosc està brut, han de menjar peixos morts.
Per això, als animals els fa mal la panxa.
Ara fa tres dies que plou molt. I els animals estan contents. Agafen ampolles i les omplen d’aigua.
Hi havia un riu a Cabrianes que es deia Llobregat i un nen vivia el costat.
El nen es deia Miquel i sempre anava a jugar al riu amb els seus amics al pilla pilla. Un dia es van anar a banyar. I van veure una granota i van anar a perseguir-la i a final la van caçar amb una xarxa. La van ficar en un got i la van cuidar i li van donar menjar. Li van portar a la seva mare i la mare va dir:
No vull aquesta granota!
I el nen la va convèncer.