Embedded Files
1. L'ÈPICA MEDIEVAL
Destaquem en aquest apartat les cançons de gesta. Aquests són poemes narratius medievals en llengua romànica, centrats en fets històrics amb gran profusió d'elements llegendaris, els quals, en alguns casos, arriben a dominar.
Els cantars de gesta són hereus dels poemes èpics de la literatura clàssica, però, evidentment, estan adaptats a les característiques socials i culturals de l'edat mitjana.
Divulgació:
- Aquesta funció la feien els joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de les corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions.
Temàtica:
- Dedicat a herois i les seves conquestes. Hi trobem moments gloriosos o personatges famosos del passat d'un país i, així, s'esdevenia el que es podria anomenar història del poble, en el qual té cabuda la fantasía, la imaginació i, fins i tot, la deformació de la realitat, normalment producte de la llegenda.
Pretenien informar una gran massa emotivament sobre aquest passat. Com és natural, tota cançó de gesta té un autor primer, bé que una característica del gènere és la seva evolució d'acord amb els canvis de gustos del públic. Però la personalitat de l'autor resta sempre amagada. Això justifica el caràcter popular de les cançons de gesta primitives i algunes peculiaritats del seu estil: l'acció lineal, les volgudes repeticions de versos o sèries de versos, la interpel·lació joglaresca al públic, la manca d'artificis retòrics, etc.
En el pas del segle XII al XIII aparegueren escriptors de formació literària culta. El gènere anà convertint-se en un tipus de literatura destinat a la lectura.
En llengua francesa destaquem Chanson de Roland. És la més important i potser la més antiga. En castellà s'ha conservat el Cantar de Mio Cid.
A Catalunya no resta cap rastre en forma original, però s'ha pogut reconstruir mínimament gràcies a haver estat prosificada en les cròniques de Jaume I, de Bernat Desclot i de Ramon Muntaner.
- L'autoria dels cantars de gesta. La major part dels textos són anònims. A partir del moment en què es va escriure sobre paper, va poder seguir escoltant-se en boca de joglars que podien instroduir modificacions, perquè ningú no en reclamava l'exclusivitat en l'autoria.
És important diferenciar la cançó de gesta de la novel·la de cavalleries.
2. EL CICLE ARTÚRIC
El cicle artúric o matèria de Bretanya és com es coneix a les narracions d'aventures cavalleresques i amoroses les quals tenen lloc en la cort del rei Artur.
Són narracions en vers protagonitzades per un cavaller i ambientades a la Gran Bretanya o a l'anomenada Petita Bretanya (actual Bretanya Francesa).
Els personatges són de caràcter fantàstic i tenen com a element fonamental la màgia.
- Conceptes clau:
- Camelot
- Taula Rodona
- Sant Grial
- Rei Artur
- Ginebra (esposa del rei Artur; s'enamora de Lancelot)
- Lancelot (cavaller d'Artur)
- Merlí (mag)
- Morgana (fetillera)
- Perceval (conegut per anar a buscar el Sant Grial)
- La dama del llac (Nimue, va empresonar Merlí)
- OBRES:
- EL ROMANÇ DE TRISTANY I ISOLDA, JOSEPH BÉDIER
- El cavaller de la carreta, Chrétien de Troyes
- Perceval i el conte del Grial, Chrétien de Troyes
- El cavaller de Lleó, Chrétien de Troyes
- Història dels reis de Bretanya, Geoffrey Monmuth
- La mort del rei Artur (anònim)
- Sir Wargain i el cavaller verd (anònim)
3. DELS TROBADORS A LA DOLCE STIL NOVO
(Esquema a la pissarra)
4. DANT: LA DIVINA COMÈDIA
Dante Alighieri
- Florència, 1265 – Rávena, 1321
- Als 9 anys s’enamora d’una noia: Beatriu. Ella serà la inspiració de les seves rimes i de la Divina Comèdia.
- Cultivà també Il Dolce stil novo.
- Políticament va pertànyer als GÜELFOS. Aquets lluitaven contra els GIBELINS. Per qüestions polítiques, és desterrat de Florencia i morirà en Ràvena.
- Obres:
- En toscà:
- Vita Nuova: escrita en prosa i vers; relata el seu gran amor per Beatriu. Caràcter autobiogràfic.
- Il convivio: tractat de tipologia filosòfica-moral.
- Divina Comèdia.
- En llatí:
- De monarquia: sustenta la defensa del poder temporal de l’emperador.
- De lingua vulgari: defensa i admira el toscà (l’italià antic) com a llengua literària.
- En toscà:
- Dante tardarà 15 anys en escriure l'obra a la qual posarà per títol Comèdia. Anys més tard, serà Boccaccio qui li afegirà l’adjectiu “divina”.
- “Comèdia” perquè té un final feliç.
- “Divina”, ja que tracta temes no terrenals.
- Obra mestra de la literatura italiana.
- Escrita en 1a persona, Dante ens conta que està perdut en la selva obscura. Aquest farà un recorregut per l’infern i el purgatori fins arribar al paradís, visitant així els regnes d’ultratomba.
- Pertany al gènere èpic i és una epopeia al·legòrica (perquè els personatges representen una idea. Per exemple: Dante = a l’home perdut; Beatriu = la fe, la teologia, la revelació; Virgili = la saviesa humana; les feres = les passions humanes).
- Exalta la teologia cristiana (didàctica i moralitzadora).
- Crítica als representants de l’Església (bisbes, papes corruptes).
- Dividida en 3 parts:
- Infern
- Purgatori
- Paradís
- ESTRUCTURA: Té un total de 100 cants, tots ells estructurats amb la mateixa regla mètrica, tercets endecasíl·labs. D'aquets 100, 33 corresponen al paradís, 33 al purgatori i 33 a l'infern, a més d'un cant introductori. La composició del poema s'ordena segons el simbolisme del número 3, vinculat a la Trinitat.
Vídeo resum de l'obra: https://www.youtube.com/watch?v=GzEpj9jqAmY
5. LECTURA: JOSEPH BÉDIER, EL ROMANÇ DE TRISTANY I ISOLDA
Els alumnes realitzaran un dossier d'activitats que serà avaluat per la professora.
Google Sites
Report abuse