Literatura grega

Lectura: Èdip Rei

1. Origen del teatre grec

https://www.youtube.com/watch?v=xyKKjBXjG0Q

El drama o teatre és un dels gèneres literaris sorgits en el món grec. Hi trobem tragèdia i comèdia.

TRAGÈDIA: S'escenifiquen episodis mitològics de conflictes, dolor i patiment.

COMÈDIA: Satiritza situacions reals caricaturitzant-les, i tracta de provocar la rialla dels espectadors.

La tragèdia va nàixer del ditiramb, l'himne dedicat al déu Dionís (déu del vi, de la fertilitat). "Les grans dionísies" eren les festes més importants en honor al déu a partir del segle V a.C. Hi assistia molta gent i duraven 6 dies. En elles es feia un concurs on els dramaturgs havien de presentar tres tragèdies i un drama satíric per poder participar.

Dos elements bàsics, que ja es troben en la fase primitiva de la tragèdia, han conferit sempre a la tragèdia grega el seu caràcter essencial: Dionís i el mite.

1.1. LA TRAGÈDIA

És el gènere més conegut.

Temes: Recolzats en la mitologia, se centren en el destí, la culpa, el càstig diví, el conflicte entre l’individu i la seua llibertat.

Acció dramàtica: Es basa en el patiment per un conflicte i s’acaba amb la pèrdua de la vida de l’heroi o algun familiar o amic. És la lluita de la persona contra el seu destí.

Personatges: Herois i déus que interpreten problemes de l’existència.

Heroi: Personifica valors humans i s’ha d’enfrontar a conflictes de difícil resolució.

Identificació amb l’heroi: La identificació amb l’heroi provoca en l’espectador una catarsi o purificació, que l’allibera dels seus propis patiments.

Llenguatge: Culte i elevat.

Parts:

• Pròleg: diàleg introductori pronunciat per dos actors o monòleg d'un actor.
• Pàrode: entrada del cor cantant, es situa a l'orquestra.
• Episodis: diàlegs entre actors o entre actors i el corifeu (és qui parla directament amb el personatge). També hi apareixen els cants del cor des de l'Orquestra.
• Estàsim: les diferents intervencions dels personatges.
• Èxode: última escena, cant de sortida del cor.

Autors:

• Èsquil: introdueix el diàleg. Se conserven 7 obres. Destaquen pel seu predomini del sentiment religiós. En les seues tragèdies defensa una justícia equitativa.
• Sòfocles: va aportar: el tercer actor (més dinamisme i dramatisme), diàlegs més vius (més interés en l’espectador) i un increment del protagonisme dels actors (que lleven al cor). Obres més conegudes: Èdip rei i Antígona.
• Eurípides: obra centrada en problemes morals. Gran esperit crític. Incorpora el pròleg i disminueix la presència del cor. Algunes obres: Medea, Les troianes, Electra, etc.

1.2. L'EDIFICI DEL TEATRE

L'espai on es representaven aquestes tragèdies era el Teatre de Dionís, construït en un vessant del turó de l'Acròpolis. Les representacions prenien la forma de competicions. El caràcter religiós del teatre es mostrava sacrificant a Dionís un garrí a l'altar de l'orquestra i donant al sacerdot de Dionís el lloc d'honor.

Al començament els teatres eren de fusta. Però a partir del s. IV a. C. van començar a construir els teatres de pedra, que, tanmateix, van continuar sent a l'aire lliure. Així el Teatre de Dionís d'Atenes, amb una capacitat d'uns 14.000 espectadors, va ser edificat vers el 330 a. C. en el mateix lloc on durant dos-cents anys ja s'havien estat fent representacions dramàtiques. Es trobava situat en el vessant sud de l'Acròpolis dins el santuari de Dionís. Al costat del teatre s'hi alçava un senzill temple dedicat al déu.

El teatre grec es divideix en tres parts ben diferenciades:

• les construccions de l'escenari: el prosceni, la plataforma on els actors representaven el seu paper, i al darrera l'escena 4 (skene), un edifici que podia representar un palau, una cabana o una tenda, segons els decorats de la part davantera, i que també servia de vestidors per als actors i de magatzem.
• l'orquestra 3 (orchestra), un espai circular on cantava i ballava el cor, amb l'altar de Dionís al mig;
• el koilon o graderia 2, on seien els espectadors: les grades, en forma d'un cercle truncat que envoltava l'orquestra excepte per la part de l'escenari, recolzaven esglaonadament en la falda d'una muntanya.

A cada costat, entre les grades i l'escenari hi havia els accessos per on el cor entrava a l'orquestra, anomenats pàrodes 5 (parodoi).

COMENTARI DE TEXT

Què comentem:

- Època a què pertany.

- Autor que l’ha escrita.

- Obra a què pertany.

- Moment de l’obra en què s’insereix.

- Personatges a destacar.

- Possibles tòpics.

- Possibles figures literàries.