Ja fa més de deu anys des de la fallida del banc Lehman Brothers que marca l'esclat d'una bomba de rellotgeria l'ona expansiva de la qual ha tingut un caràcter mundial. La seua capacitat de contagi va ser sistèmica i va accentuar tant la crisi financera que els anys posteriors han sigut qualificats com la gran recessió, emulant la gran depressió del 29. En el fons, com demostra la història econòmica, l'origen de la crisi sempre és el mateix: un creixement exagerat de l'endeutament que fa que siga insostenible. Així, quan els agents econòmics s'endeuten en excés, finançar a aqueixos agents té un elevat risc, ja que és possible que no puguen fer front als seus compromisos.
La recent crisi financera ha donat moltes lliçons i de les mateixes s'han adoptat mesures de gran importància per a intentar evitar o esmorteir les conseqüències de futures crisis. Potser la més important és que els bancs no tenien suficients recursos propis per a afrontar una crisi sistèmica de la magnitud de la gran recessió, i per això les reformes implementades els exigeixen ara molt més capital i de més qualitat, sense haver de recórrer a la butxaca del contribuent.
Però hi ha una altra lliçó que mai cal oblidar i és la importància de l'educació financera per a entendre qüestions que haurien de ser òbvies, com que aconseguir una major rendibilitat exigeix assumir més risc. Si les decisions d'inversió es prenen a la lleugera i damunt sense l'assessorament d'experts, les conseqüències poden ser lamentables, posant en greu perill el patrimoni de les persones.
El nostre'objectiu és conscienciar als ciutadans de la importància de la cultura financera. La societat ha de preocupar-se de la cultura financera al llarg de tot el cicle vital de les persones i d'ací la importància de la formació financera en els diferents nivells i anys del sistema educatiu, que és el moment en el qual més s'inverteix en educació.
Però no oblidem la importància de l'educació en la família, sobretot en el que al foment de la cultura de l'estalvi es refereix. Una bona gestió de les finances és una cosa necessària al llarg de tota la vida, per la qual cosa la inversió en educació financera és alguna cosa que ha de preocupar-nos també durant tota la vida.
Dels 15 països que analitza l'informe PISA en competències financeres, Espanya se situa clarament per davall de la mitjana (posició 10), molt allunyada de la Xina, Bèlgica, el Canadà o els Estats Units, i també per darrere d'Itàlia. Per tant, queda molt per fer en el sistema educatiu espanyol perquè els nostres joves estiguen millor preparats per a prendre decisions financeres.
Si les famílies no saben com arribar a fi de mes, que no s'ha d'invertir en el que no s'entén, que hi ha informació pública per a fugir dels xiringuitos financers, que hi ha límits en l'assegurança dels depòsits bancaris, que cal diversificar les inversions, que es pot perdre diners en un fons de renda fixa, que no és el mateix una targeta de dèbit que de crèdit, que el cost d'un préstec no és sol el tipus d'interés, que la inflació es menja part dels nostres estalvis, que és important saber el significat de termes com a Euribor o TAE, etc., no haurem aprés res de la crisi.
Una societat amb nivells d’educació financera deficients té un impacte perjudicial per a si mateixa i per a l’economia del país. Està demostrat en diversos estudis que una millora en l’educació financera de la població resulta en un comportament millor en qüestions com l’estalvi, planificació de jubilació, l’adquisició de productes financers d’inversió o la selecció de crèdits, hipoteques o refinançaments. Alguns dels beneficis d’una bona alfabetització són tenir una millor capacitat per a administrar els recursos familiars, aconseguir els objectius financers, prendre decisions d’estalvi i inversió, millorar el control de crèdit i ajudar a equilibri les despeses i els ingressos.
L'objectiu del material és múltiple: d'una banda, brindar una sèrie de consells per a gestionar les nostres finances. Per un altre,proporcionar coneixements bàsics sobre temes financers que eviten incórrer en una espiral d'endeutament que puga comprometre l'economia de les associacions i el futur. Finalment,l'objectiu més difícil, ajudar a resoldre les situacions d'endeutament ja existents.