Comunicació avançada

1. Si no domina el tema faça preguntes en primera persona del plural. Ens hem plantejat la transcendència d'aquesta qüestió? Coneixem les seues conseqüències? Hem previst un pla B?  Això obligarà a pensar als seus interlocutors, també als espectadors, condicionarà el debat marcant la llista de temes i li farà semblar una persona profunda en els seus plantejaments. Segurament ningú li demanarà que conteste les seues pròpies preguntes. 

2. Apel·le a la responsabilitat. Si algú diu alguna cosa que no li agrada i alça més aplaudiments que vosté anomene-li irresponsable. Si apel·la a la responsabilitat i diu que un bon dirigent (del que siga) ha d'assumir les seues responsabilitats tothom callarà davant la solemnitat del camp de debat que acaba de crear. Ningú pot argumentar contra la responsabilitat. Una derivada bàsica és la "radicalitat" amb el seu vessant "perroflauta". Anomene'ls radicals o perroflautas i obtindrà una centralitat que la seua argumentació mai li donaria. 

3. Exigisca un "gran pacte" Si no té res intel·ligent que aportar sobre un tema, per exemple, la desocupació exigisca un "gran pacte de tots". Li farà semblar un estadista i gran consensuador. Si li demanen les bases del "gran pacte" diga que "no va amb apriorismes". 

4. Demane una "Comissió". Si un tema li incomoda perquè té una feblesa i no pot argumentar de manera sòlida demane una "comissió que estudie el tema en profunditat". El mateix si algun tema incomoda al seu adversari, demane una "comissió que estudie el tema en profunditat". El sistema és el mateix en tots dos casos: convertir el tema en un serial que diluïsca i desgast alhora. El llindar de tolerància davant el tema anirà pujant de manera que l'espectador necessitarà majors dosis per a tindre la mateixa indignació. En tot cas, el debat està salvat. Demà ja veurà el que fa amb la comissió. 

5. Judicialitze. Si un tema ja està en seu judicial diga que es remet a les actuacions judicials. Si un tema no està judicialitzat diga que el judicialitzarà. Anuncie demandes que mai presentarà o demandes que sí que presentarà però perdrà. Haurà guanyat aqueixa part del debat. Tot el judicial tarda diversos anys a resoldre's. Per a llavors vosté ja veurem on està. 

6. La demagògia is the new blac,.  Quan veja que el seu adversari és aplaudit diga que "el seu argument és demagògic". Ningú sap el que és la demagògia però a tothom li sona fatal. 

7. Apel·le al "bé comú" o al "sentit comú" o al "entre tots". Si es veu acorralat la solució màgica és demanar que "si tots acostem una mica el muscle i posem el bé comú per damunt de tot" aconseguirem l'èxit. Per a cada persona el bé comú és una cosa diferent, el sentit comú és tan individual com qualsevol altre sentit i el muscle quan s'acosta sol xocar. No obstant això, tothom li aplaudirà. 

8. Les "coses no són tan complicades". Si algú fa un argument complex perquè és més llest que vosté diga que "les coses no són tan complicades". En tot cas fixe's bé en la seua audiència. Si creu que l'audiència no té un nivell molt alt aquest argument és garantia d'èxit. L'ús del concepte "palles mentals" sol garantir algun aplaudiment. Per a suavitzar-ho potser seria convenient l'ús del "vostés" com en l'expressió "vostés tenen tendència a complicar-lo tot i traure'l fora de context". 

9. Això és de dretes. Si es tracta d'un debat entre persones d'esquerres estigmatitze al seu adversari en la dissidència. Diga-li que la seua argumentació és de dretes i oblide's de la resta. A partir d'aqueix moment el miraren estrany. 

10. Antepose interessos. És fonamental en qualsevol debat ideològic parlar de l'anteposició d'interessos. Si el debat és intern "antepose els interessos del col·lectiu als propis personals". Si el debat és extern faça el mateix: "antepose els interessos del pais/comunitat/muncipio als del partit/sindicat".

Es tracta d'un catàleg de recursos que habitualment la gent usa de manera d'inconscient però configuren una biblioteca d'obvietats que dilaten, paralitzen o directament distorsionen un debat. Utilitzats de manera conscient i planificada li poden ser d'utilitat. Per contra, si vosté els detecta en  una reunió esbossarà un somriure com la meua quan els sent atés que són imparables i imbatibles. 

1. Has tret el que jo he dit fora de context. Això no falla mai. Si un dels seus arguments no és massa sòlid diga que ha sigut tret de context, d'aquesta manera, la reunió se centrarà sobre si és cert o no el seu argument abandonant el centre de la reunió. Aconseguirà que la reunió es vaja per les branques.

2. Canvie la interlocució. Si preveu una reunió difícil faça que els presents siguen diferents. Convide a algú, evite que vaja algú, diferents interlocutors porten a conclusions oposades, contradictòries, difuses i confuses.

3. Cal respectar totes les opinions. Normalment es produeix quan algú defensa amb vehemència la seua posició. Diverses persones solen començar la seua argumentació així "cal respectar totes les opinions". Amb això vosté aconsegueix que una franca minoria, una minoria minoritària puga expresses la seua opinió durant llargues i interminables hores. Així, en un grup de vint persones on 15 pensen una cosa clarament i cinc una altra la millor manera de dilatar una votació és "totes les opinions són respectables". Des del punt de vista ontólogico l'expressió és un punt de partida de qualsevol debat, és una regla prèvia, totes les opinions són respectables, aqueix és l'origen del debat però per a prendre una decisió cal fer que algunes siguen més respectables que unes altres, és a dir, cal optar per alguna. En canvi quan arriba el moment de decidir és possible que tothom està tan cansat que s'ha d'anar a dormir .

4. Això és demagògic. Ningú sap exactament el que és la demagògia amb el que el millor és traure-la a passejar quan algú haja expressat alguna opinió brillant i fonamentada. Diga que és demagògia pura i dura i tacarà l'opinió d'un perfum de desconfiança. A més obligarà l'altre interlocutor a demostrar que no és demagògia el que allargarà el debat una estona llarga més i l'altre perdrà una certa calma i autoritat que havia obtingut amb la seua opinió.

5. Dispersar. La millor manera de fer-ho és "això requereix un estudi més ampli" amb la seua variant "aquest és un tema molt complex que estem simplificant". Per lògica, sobre un tema en concret solament hauria de parlar en aquest cas el catedràtic de la universitat més pròxima. La resta hauríem de callar-nos. D'ací la seua derivada "hauríem de demanar l'informe d'un expert". Amb això vosté guanya temps i pot parlar amb algun "expert" que done suport a la seua opinió i no a la de l'altre.. el que estava "simplificant".

6. Concentrar. La fórmula inversa també funciona. Si té algun "expert" en alguna cosa en la reunió el millor és que use la frase "és més fàcil que tot això, que ho estem complicant tot". El simple funciona, de fet, com més simple millor. Culpe a algú de la situació i completarà el cercle. Per exemple, "les coses són més senzilles que tot això, el que passa és que els sindicats ho compliquen tot". Ja està, problema resolt.

7.  Repartir. Si veu que la reunió se li va de les mans i pot ser que s'arribe a alguna mena de conclusió no ho permeta. Diga que "cadascun s'encarregue d'una cosa". Descobrirà el màgic efecte del pas del temps, l'oblit i la dispersió. Els treballs a mig fer mai es fan ni en temps ni en forma. 

8. No es pot generalitzar. Aquest és un dels més assentats i freqüents en els debats de tota mena. Sota aquest epígraf es cava la tomba de totes les ciències socials que es basen en una certa possibilitat d'assimilar i segmentar comportaments col·lectius. Sociologia, psicologies, història.. tot  inservible perquè no es pot generalitzar i cada cas és un món. Serveix per a tot i permet anul·lar qualsevol intent d'acció. Si algú expressa un problema en la seua comunitat de propietaris diga que cada pis és un món i que no es pot generalitzar. Ja està. No hi ha diagnòstic. No existeix el problema. És infal·lible.

9. Això no toca hui. No és el tema de la reunió. Si és vosté el que domina l'ordre del dia de la reunió cuide bé l'ordre dels assumptes. Pose el primer el més farragós, el més avorrit, el més llarg i si pot ser el menys important. Recorde excloure expressament els debats que no els interessa. La major part de la gent no capta absències ni es planteja escenaris alternatius solament vé el que se li posa davant. Si algú intenta ficar algun tema que vosté no desitjava tractar diga que no és un tema de la reunió de hui. Ho pot combinar amb uns altres topicazos com "és un tema molt complex que ens portaria hores i hui no toca" o potser un "no es pot generalitzar, caldria parlar amb cada interessat i és un tema que no toca hui". A ningú li agrada que li posen més deures. El ramat li seguirà perquè afegir un punt suposa allargar una tediosa reunió que vosté ja s'ha encarregat de dissenyar. Per a quan arriben els precs i preguntes és poc probable que la gent vulga seguir, l'ajudarà en l'"això no toca hui, ho deixem per a la pròxima".