Situació Geogràfica

Durant la república i l’imperi, els romans van ocupar tota la península ibèrica. En aquest treball, però, m’he centrat en una part de l'Empordà, concretament el microterritori de la plana del baix ter que queda delimitada pel Montgrí al nord, les Gavarres al sud, el mar mediterrani a l’est i els boscos de Foixà a l’oest. En aquesta zona del territori s’hi han trobat nombrosos jaciments arqueològics. Alguns d’ells no han estat excavats i només hi ha hagut petits indicis de jaciment, com la troballa de fragments de ceràmica romana a la superfície, d’altres en canvi, han estat objecte de prospeccions i excavacions que han posat al descobert estructures de diferents establiments romans.

Pel que fa a l’època d’ocupació de la zona, no tots els establiments romans van estar ocupats durant el mateix període, n’hi ha que van funcionar durant la república i d'altres, durant l'imperi. Només una petita part va tenir continuïtat durant les dues etapes: república i imperi.

Al mapa que hi ha a continuació, hi he situats els jaciments de la plana del baix ter, distingits en tres colors en funció de l'època d'ocupació. Apareixen en color verd els jaciments de l'època republicana (s. III - I aC), en color blau els jaciments de l'època imperial (s. I aC - III dC), i en color taronja els que van tenir continuïtat durant les dues etapes (s. III aC - III dC).

Al mapa podem observar que durant l’època republicana, vora el poblat d’Ullastret (assentament ibèric) hi va haver nombrosos establiments romans, segurament fou degut al contacte entre romans i ibers, i al principi del període de romanització, quan els romans van imposar uns models de vida que van obligar els ibers a abandonar els turons i establir-se en zones més planes. Podem observar també que de tots els jaciments d 'aquesta zona que funcionaven en època republicana, només tres van tenir continuïtat durant l'època imperial: el jaciment de la Creu de l'Estany (petita ciutat romana), el jaciment Mas bou Negre o Ca N'aliu, i els Clots de Sant Julià i la Muntanya d'en Torró (pedreres explotades entre els s. IV aC i II dC). Pel que fa a l'època imperial, a la vora del poblat d'Ullastret, només hi ha indicis de la construcció d'un nou establiment.

A la plana del baix ter, hi ha altres jaciments que presenten indicis d'una ocupació més antiga, per exemple el jaciment de la Fonollera situat al terme de Torroella de Montgrí, que té indicis d'ocupació durant el neolític.

Pel que fa als jaciments situats al terme municipal de Torroella de Montgrí, podem observar que hi ha nombrosa presència de jaciments d'època republicana, però que gairebé cap va tenir continuïtat ni va donar lloc a nous establiments per la zona. Només dos jaciments van continuar la seva activitat durant l'època republicana, és el cas de el Camp de la Gruta i la Vinya d'en Xalan. Durant l'època imperial, podem observar que apareix el primer jaciment a les illes Medes, concretament una necròpolis a la Meda Gran que s'hauria de relacionar amb l'explotació del mar.