ALTRES OBJECTES
En un jaciment arqueològic, a part dels fragments de ceràmica i els diferents revestiments del sòl, és freqüent trobar-hi també altres objectes, com per exemple llànties, morters o monedes.
LLÀNTIES
Les llànties eren estris fets de ceràmica o bronze. En la prehistòria ja s’utilitzaven, però van ser els romans qui en va explotar la producció. S’utilitzaven per tenir llum artificial, per això en llatí s’anomenaven lucernae. Funcionaven amb oli d’oliva i un ble que iniciava la flama i permetia mantenir la combustió de l’oli. Acostumaven a tenir forma rodona i planera, a l’interior del cos de la llàntia hi havia l’oli i al forat de la punta s’hi situava el ble. Algunes tenien una nansa a l’altre extrem del cos, això permetia que les poguessin utilitzar per desplaçar-se. Sovint estaven decorades amb escenes eròtiques o motius mitològics. A la vil·la de Tolegassos s’han trobat fragments de llàntia amb motius eròtics.
Llànties de ceràmica
© Ona VilàMORTER
Un morter és un got de metall, fusta, porcella o qualsevol altre material i s’utilitza com a recipient per triturar substàncies, sovint productes alimentaris. El morter romà era més pla que el morter actual i tenia l’interior rugós per trencar l’aliment amb el fregament. Tenien també una peça que s’agafava amb la mà i facilitava la trituració dels aliments, aquesta peça s’anomenava pistillum. Al jaciment del Camp de la Gruta es van trobar fragments d’un morter que contenien una inscripció: SEX. ATI(ius) / (Fo)RTUN(atus) i HERME(s) / C. CALP(etanus) F(avor).
MONEDES
Trobar monedes als diferents jaciments és habitual. La gran majoria però es troben a les vil·les, ja que era on els romans les guardaven i on les utilitzaven, i a les necròpolis, com a ofrena pels difunts. Les monedes trobades acostumen a ser de procedències diverses, ja que els romans importaven i exportaven productes a tot l’imperi. Per això, gràcies a les monedes es poden establir les rutes comercials. També permeten datar els jaciments, ja que al llarg del temps, la cara de les monedes variava, algunes lluïen el símbol de la ciutat on havien estat encunyades mentre que d'altres lluïen en un costat el bust de l'emperador del moment i a l'altre la imatge d'un déu.
Entre les monedes trobades als jaciments de l'empordà, cal destacar l'as ibèric d'Untikesken, datable del s. II aC. Se n'han trobat diversos i s'ha pogut comprovar que no tots són iguals, sinó que presenten petites variacions. Un dels que es van trobar a Tolegassos, fa 28 mm de diàmetre, pesa 10,200 grams i està datat de la segona meitat del s. II aC, a l'anvers s'hi pot veure Pal·les sense casc i al revers Pegàs i la paraula UNTIKESKEN escrita en caràcters ibèrics.
Moneda trobada a la vil·la de Tolegassos. Fa 27,5 mm de diàmetre i pesa 12,02 grams. Datable del 27 aC aproximadament. A l'anvers hi llueix Pal·les amb un casc rodó i una Q a sota. Al revers hi llueix la imatge de Pegàs amb la laurea al damunt i les lletres EMPOR.
