MAS GUSÓ

UNA STATIO A PROP D'EMPÚRIES

En època de guerra els soldats romans construïen campaments en llocs estratègics del territori per preparar les batalles. Segons les seves dimensions i les seves funcions, es poden classificar en: campaments de campanya (temporals), fortaleses legionàries (permanents), forts auxiliars (de petites dimensions), fortaleses “vexil·liàries (estratègiques), posts de guàrdia (protectors i de control del territori), torres de guaita (per vigilar) i campaments navals (als ports).

A les zones rurals, hi havia un altre tipus d’establiment militar: les casernes, en llatí Statio. Estaven aïllades al mig del camp i tenies diverses funcions: control del territori immediat, control fiscal i possible allotjament per viatjants.

MAS GUSÓ

A prop d’Empúries, a la zona de Bellcaire, hi havia hagut una Statio romana.

En les primeres excavacions del jaciment (1995-1998), els arqueòlegs pensaven que es tractava d’una vil·la romana agrícola. Però la seva planta no coincidia amb la planta d’una vil·la, ja que tenia un sol edifici quadrat i simètric destinat a l’habitatge i no pas als treballs agrícoles, i encara que al llarg del temps va patir ampliacions, el nucli principal, no va variar. A més, l’edifici havia estat construït amb materials propis dels edificis públics. La campanya del 2013 va revelar que es tractava d’un establiment militar. La planta recordava la dels principia (establiment del general dins d’un campament) i s’hi van trobar elements propis dels soldats romans: un caliga, que eren les sabates típiques dels soldats, i una medalla de Pompeu.

Mas Gusó, doncs, en època romana, va ser una Statio per controlar el territori immediat. L’edifici era petit, tenia capacitat per a 15 persones més o menys: el general, que dormia a la cara nord; i els soldats, que dormien a les habitacions de l’est i l’oest de l’edifici. En època imperial però, segurament també hi van viure les famílies dels legionaris. Si fem un paral·lelisme amb l’actualitat, aquest tipus d’establiment podria comparar-se amb les casernes de la guardia civil d’avui en dia.

Una característica del jaciment que li atorga importància arqueològica, és que va ser ocupat durant molts segles, des del neolític final, fins a l’època romana, amb un interval de desocupació de només 50 o 70 anys.

Actualment, les restes arqueològiques de Mas Gusó estan tapades per la sorra i la vegetació que hi ha crescut. En algun lloc del camp, però es poden intuir alguns dels murs.