A

El llenguatge de la publicitat

1.- Definició de publicitat.

La publicítate és una activitat de comunicación massiva que permet, per mitjà del màrqueting, o a través de canals de difusió, entre altres, transmetre missatges de promoción del producte a vendre, de serveis o qualsevol alta cosa a un públic en concret. A més a més també manté econòmicament molts mitjans per als quals és la principal font d'ingressos.

Amb la publicitat sempre es pretén informar, persuadir i aconseguir un comportamiento determínate de les persones que reabren l'informació, que es convertèixin en consumidors.

2.- Tipus de publicitat (referencial, emocional i simbòlica).

• Publicitat subliminal: Publicitat que utilitza estímuls que no percebem concientment però que poden influir en la nostra conducta, amb la finalitat d'induir-nos a comprar el producte i sense ser seguidors.
• Publicitat Interactiva: Publicitat que consiste en l'ús de mitjans interactius per incentivar i influir en la decisió de compra dels consumidors. S'utilitza a Internet, a telèfons mòbils... i exigeix al consumidor que no sigui un simple receptor d'imatges i textos, sinó que sigui ell el que esculli entre diferents opcions o sol.licitar més informació. És Marketing Viral, materials audiovisuals i que fa que l'informació sigui enviada d'una forma molt més ràpida.
• Publicitat associativa: Publicitat on no hi ha misstates subliminals, ja que totes les imatges són perfectament percebudes per l'espectador. Associen tòpics amb els anuncis.
• Publicitat per emplaçamanet: Publicitat que utilitza marques o símbolo sense mencionar directamente el producte en espais no publicitaris. S'utilitza molt a cine, sèries de televisión, videojocs, videoclips musicals...

• ​Publicitat internet: Internet ha portat amb ell matèix mètodes de publicitat molt eficaços. -Banners: Sin imatges de format GIF, una seqüència d'imatges, o en format multimèdia, molt més animalt i creatiu. Poden aparèixer en qualsevol web. Quan a l'usuari fa click sobre aquest, accedéis directamente al lloc web vincular. -Popups: N'hi ha dos tipus, finestres emergents que parèixen quan s'obre o es tanca un web, i les finestres incorporades a les webs, primer l'anunci i després es pot accedir. -Coreu electrònic: S'entrega de forma única. S'ha de saber utilizar aquest mètode, ja que moltes empreses fan "spam", envien molts correus electrònics de manera que molesta l'usuari i acaba bloquejant aquell correu electrònic.

​

• Publicitat emocional: Publicitat que apela directamente a l'espectador i sobretot per la part sentimental d'aquests. Volen que aquesta emoció afecti al receptor i que aquests acabi compran el producte per això.
• Publicitat referencial: Explica les característiques del producte, diu com és, com actua, i tracted'oferir arguments objectius, raonables i comprobables.
• Publicitat simbòlica: Tracte d'aplicar a la marca un significa concret que l'ha fagi representativa i que sigui destjada.

3.- Diferències entre publicitat i propaganda.

Propaganda és la que indueix a cruere en una determinació ideologica i a més obrar a favor seu.

En canvi la publicitat és cert que també indueix a un públic però per l'acció de compra o consum.

Després están les relaciona públiques: Vetllen per la imatge pública i predisponen els ciutadans a favor d'una empresa, organisme, institució o individu.

4. Funcionament de la publicitat (Fòrmula AIDA: Atenció/Interès/Desig/Acció).

AIDA és un model Classic que descriu els effecten que produèix secuencialment un misstage publicitari.

Attention: És despertar la curiositat per mitjà dels estímuls que oferèixen la vida quotidiana. Les persones reaccionen responden amb la seva pròpia activitat i desestiman els demés. Diguem que el més important és el "jo".

Respecte, amb el llenguatge corporal i facial, amb un somriure, amb una clara demostración d'interés per l'interlocutor i els seus interessos, empatía.

Interest: Es preten captar atenció. Atenció continuada. Escoltar, compedre, aporta alguna cosa positiva. Com una oferta. Interés orientat la producte i els serveis que aquest ens dona, i la capacita de satifer als clients i les seves necessitats. Explicar històries d'altres lients funciona molt.

Desire: Desitjar el producte és una bona demostració de venta del pròpi producte. Mostrar i convèncer. S'exposa el producte en us, detscant el beneficis d'aquest. Crea la sensació de que ja es té el producte però després tens la sensació d'haver perdut el producte i el necesites comprar per tornar-lo ha disfrutar. Diguem que és com qui et dona una mostra, l'has portu gaudí però solament una mica i vols més.

Action: Es concreta en l'adquisició del bé o el server que oferèix. El misaste va cap a l'acció, l'acció de comprar.

També es dona la posibilita de devolució.

5.- Parts d’un anunci gràfic (Headline/Bodycopy/Visual/Payoff).

Headline: Digeum que és el titular. Conté la idea principal de l'anunci, el que encurioseix de l'espectador. Per tant ha de cridar l'atenció i convidar a continuar llegint l'avís. S'ha de destacar pel color, tipus de lletres i disposició.

Bodycopy: Inclou l'argument de perquè triar aquest producte i no el de la competència. Ha d'estar redactat amb paraules concises, i en el cas de ser una revista, ampliar una mica la informació sobre el producte.

Slogan: L'eslògan és un missatge destacat que promet un detall que destaca al producte, marca o empresa i el diferencia de la competència.

Visual: Inclou una imatge que pot ser un dibuix, una fotografia, una caricatura, una vinyeta, o un gravat. El més poderós de l'anunci és la imatge. D'ella depèn que el lector passi de llarg la pàgina o es detingui a veure de què es tracta. La imatge pot ser del mateix producte, un model, un personatge o un paisatge relacionat.

Payoff: És la part inferior de l'avís, el tancament. Generalment es col·loquen allí les dades del fabricador o empresa que els embeni.

Pot incloure les dades de contacte, xarxes socials, correu electrònic, lloc web i adreça. Identifica el producte amb el seu anunciant i li brinda al client la informació per a comunicar-se amb ell.

6. Els contravalors de la publicitat (Elitisme/Egocentrisme/Permissivitat/Consumisme/Consumisme desmesurat.

Ls publicitat moltes vegades ha donat primer a un consumidme masiu, on la gent sembla que no pot deixar de comprar sense pensar que necessita realment. També, apart de tots els esteriotips en la publicity, també és dividcix l'estat econòmic de la gent,indicant on pots entrar i on no pots o si és per a tu o no. També no hi ha publicitat per un colectiu sinó que és més el "jo" que necessita consumir l'individu.

B

Preguntes sobre publicitat

Què és el departament de comptes?

​El Departament de Comptes és l'enllaç de l'Agència amb el client (compte). La seva principal comesa és mantenir la relació amb els clients i coordinar el procés publicitari. La seva grandària i complexitat vindrà determinat per la cartera de clients i/o els criteris de desenvolupament i expansió de l'Agència. Té un coneixement profund i anàlisi exhaustiva de l'estratègia de màrqueting dels seus clients, també exepció del brífing i recopilació de la informació necessària per a iniciar el procés publicitari, el procés de brífing es resumeix en 5 etapes liderades pel departament de Comptes: recollida brífing, fase de de-brífing al costat del Plannerestratègic, reunió de contra-biefing i, finalment, elaboració del brífing intern per als diferents departaments de l'agència, normalment, amb la col·laboració del Planner estratègic, direcció i seguiment de l'estratègia amb els responsables dels altres departaments.

Intervenció en la planificació general de la campanya.

​

Com és el rodatge d'un espot?

Un espot publicitari és, generalment, un suport audiovisual de breu durada. Transmet un missatge sobre la base d'una idea, normalment de caràcter publicitari i d'una durada entorn als 20 segons, això es deu principalment als costos que comporta la seva difusió en els canals de TV. La majoria dels espots evolucionen entorn a una d'aquestes 13 tipologies/recursos: caps parlants, testimonials, escenes del dia a dia, recreació de cinema, problema-solució, raons d'adquisició, personatges reiterats, comparació de producte o servei, emoció, analogia per associació, símbol visual, musicals, humor.

Per a fer-ho possible els punts principals a tenir en compte a l'hora de començar a idear l'espot són:

• La idea, què volem comunicar

• El feeling, què volem transmetre

• El pressupost, amb quins mitjans comptem

• El timing, quant ha de durar

La publicitat és realment creativa?

Personalment penso que si que o és ja que realmente és una barrera de moltes disciplines artístiques. Necessites imatge, audiovisulas, dibuix,interpretació...

Totes aquestes parts són i necessiten una part de creativitat. I sempre per innovar necessites creativitat.

​

Es proven els espots abans de sortir a la tele?

​Sí, d'això s'encarrega l'agència publicitària, que és una organització empresarial dedicada a oferir serveis professionals de comunicació publicitària a aquells anunciants que els sol.liciten.

Hi ha diferents departaments:

- El que s'encarrega d'això és el departament de mitjans, que s'encarrega de busca els mitjans que putin estar interessats, i proven l'espot.

- Com s'aconsegueix que un anunci sigui viral?

Tot ve del concepte Marketing Viral, La idea d'aquesta mena de màrqueting és que el nostre missatge producte o contingut s'estengui massivament i amb rapidesa entre els usuaris i siguin ells mateix qui promoguin aquest contingut i així puguin fer-lo viral en diferents xarxes socials.

S'aconseguèix amb el factor emocional, el factor misteri, el factor sorpresa o el de diversió. Podrem augmentar les vendes dels nostres serveis, millorar la visibilitat de la marca i aconseguir ser coneguts massivament pel món de les xarxes socials.

O enviant mails en cadena, generant interessants post en blogs, fent publicacions en xarxes socials i sobretot, fent petits vídeos de molt pocs minuts que capten molt bé l'atenció de clients, convertint-se així en virals.

El que té de bo aquesta sèrie de continguts és que no necessàriament necessites tenir un gran equip de realització ni dedicar-li moltíssim temps.

Com es posa el preu d'un producte?

L'estratègia de preus és la tècnica i el conjunt d'activitats enfocades a determinar els preus que assignar als productes i serveis d'un negoci.

De preus segons mercat:

Això consistiria a marcar els teus preus fixant-te en l'oferta i la demanda.

És una estratègia que se centra únicament en el mercat i no en la proposta de valor o en els teus gustos o preferències per productes o serveis.

És molt utilitzada sobretot en el sector del retailon es juga amb els marges comercials.

De preus segons valor:

Amb aquesta estratègia pots marcar els teus preus i el teu marge de beneficis en funció del valor afegit que aportes als teus serveis.

No és que no tinguis en compte els preus del mercat, és que saps que aportaràs més i per aquest motiu tu marques el preu tenint en compte el teu valor afegit.

Lògicament, en aquest cas el marge de benefici és major, i segons la teva estratègia pot ser que necessitis vendre menys unitats per a arribar als teus objectius, si parlem de serveis.

És una bona forma si el que vols és diferenciar-te de la teva competència.

- Com escolliu en quins mitjans sortiran els anuncis?

D'això s'encarrega l'agència publicitària, que és una organització empresarial dedicada a oferir serveis professionals de comunicació publicitària a aquells anunciants que els sol.liciten.

Hi ha diferents departaments:

- El que s'encarrega d'això és el departament de mitjans, que s'encarrega de busca els mitjans que putin estar interessats, i proven l'espo

​

- Com és que hi ha anuncis que no s'entenen?

Per exemple si parla de temas que no afecte a la gent que ho està mirant, bé sinó arriba el missatge al públic, o si noe s fica en la seva pell, en el que li agrada.

​

- Qui controla que els anuncis compleixin la normativa?

En primer lloc existeixen una sèrie de lleis que regulen la publicitat. A aquestes lleis s'han d'ajustar les accions publicitàries. Aquestes lleis són:

.La Llei General de Publicitat, Llei 34/1988, d'11 de novembre, LGP.

· Directiva 2006/114/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, sobre publicitat enganyosa i publicitat comparativa.

· Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència Deslleial (LCD).

· Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual (LGCA).

​Es ha dir que amb aquestes lleis s'especifiquen els tipus de publicitat que no pot sortit a la llum.

– Publicitat enganyosa. És aquella que, potencialment o de fet, indueix a error o afecta al judici del consumidor o que, per aquestes raons, perjudica un competidor.

– Publicitat comparativa. La publicitat comparativa es defineix com tota publicitat que al·ludeixi explícita o implícitament a un competidor o als béns i serveis oferts per un competidor.

-Publicitat il·lícita. La publicitat que atempti contra la dignitat de la persona o vulneri els valors i drets reconeguts en la Constitució.

- És el mateix fer un espot que una campanya de conscienciació?

​

No ja que una campanya de concienciació és una iniciativa organitzada per a exercir pressió pública sobre institucions i persones a fi d'influir en les seves accions. En general, poden distingir-se dos tipus de campanya:

1) les campanyes que tenen per objecte aconseguir el canvi institucional o normatiu, és a dir en favor de lleis, polítiques i institucions eficaces que previnguin la VCM i donin suport a les supervivents d'aquesta, i 2) les campanyes que procuren aconseguir el canvi del comportament individual i les normes i actituds socials.

Les campanyes de conscienciació corresponen a tots dos tipus perquè la seva finalitat pot ser influir en el comportament de les persones i/o ser un mitjà d'atreure atenció i generar suport públic. La conscienciació pública sempre és un element important, ja sigui que es procuri el canvi de comportament individual o el canvi normatiu (o tots dos).

Els spots encara que també volei persuadir es concreta tot en un producte no un concepte o forma de fer o viure.

- Han evolucionat molt els missatges publicitaris?

Sí, ja que ara es té en contes més aspectes i a més tipos de persones; encara que encara queda per que sigui totalment igual sense esteriotips, ni cap classificació.

També els anuncis audiovisulas ajuden a que arriban millor aquests missatges.

- Com és que m'agraden els anuncis de cotxes si encara no tinc 18 anys?

Perquè et venen que el cotxe en concret és molt fàcil de conduir, sense cap problema ni complicació i que podràs ser feliç, gaudir i també gaudir amb els demés.

O altres et posen en una situació d'exit o d'aventura de risc, i això sempre atrapa.

També ajuden les imatges i la música, que moltes vegades és moguda, la que està de moda i enganxosa.

- Com s'ho feien per què productes nocius semblessin bons?

​

Doncs hi ha tres factors.

1 – Fàcil d'utilizar: Si no és fàcil d'usar, si no és apte per a l'usuari més inepte, no s'adoptarà massivament. Per això és millor oferir menys prestacions. Els productes amb menys funcionalitats són més fàcil d'usar. Amb menys opcions és més fàcil que s'adopti per tots els públics.

2 – Ràpid: La recompensa a l'esforç ha de produir-se immediatament, sense esperes. El que no produeix retorn emocional immediat no s'acaba adoptant massivament. Això és especialment aplicable als EUA o Àfrica, on els usuaris són especialment impacients. Per contra, si la resposta és immediata, estarem obrint les portes a l'addicció. Quan la resposta emocional positiva es produeix de manera instantània, el cervell demana més.

3 – Rellevant: Aporta valor, ofereix alguna cosa que sigui “core” i veuràs com la reacció és immediata. No és que desapareguin les objeccions o la percepció de risc, però si ofereixes una cosa rellevant a algú, guanyaràs la seva atenció. Si a més és fàcil d'usar i la resposta és immediata, tens molts punts perquè la teva innovació sigui un èxit.

- Com afecta la publicitat en un informatiu?

En programes informatius televisius, l'article 14.4 de la LGCA permet una sola interrupció publicitària per cada trenta minuts. S'estima que més interrupcions podrien afectar la integritat d'aquesta mena de programes i contribuirien a saturar al teleespectador.

​

- La publicitat emocional menteix quan ens ven un món ideal?

​Sí, ja que moltes vegades ho fa pel seu pròpi benefici, i realment no exiscèix mai la possibilitat d'arribar aquests mons ideals dels que parlen, meny comprant el seus productes.

Hi ha molta gent que si que és creu aquests monstra ideals i això és un problema. és com cruere que els móns màg ics de Harry Potter existèixen i tu pots accedir a ells, si t'agradara intentaras buscar la manera d'accedir però encara que compris el producte no pots accedir-hi, i el producte està comprat. No has comprar el producte miran la seva calitat, si és beneficiós per tu, solament has pensar en aquest món idílic.

- Ens pots dir un exemple de com la publicitat crea problemes que no tenim?

https://www.youtube.com/watchv=9yYLLTYoses&list=PLb-9xcHbPOdxZWAna6Za6h4cjo01XpqT7

​

En aquest anunci podem veure una acció quotidiana com és dinar però té l'enssenyen com si sempre foi bonita o com si sempre poguessis dinar amb els que t'estimes i que sempre tot estiguès bé entre vosaltres.

L'únic problema es la distracción aquesta felicitat, a l'anunci.

​