Tema: Comèdia Romàntica amb tocs de fantasía i de música
Fitxa Tècnica:
Guió: Richard Curtis/ Fotografia: Geoffrey Simpson/ Música: Daniel Pemberton ( canons Beatles)/ País: Regne Unit/ Any: 2019/ 116 minuts/ Apta per tots els públics
Fitxa artística:
Himesh Patel, Lily James, Kate McKinnon, Ed Sheeran, Lamome Morris, Elise Chappell, Camille Chen, Alexander Arnold, Joel Fry, Sophia Di Martino, James Corden, Robert Carlyle
Director:
Yestaerday ens explica la història de Jack Malik, un compositor de cançons británic que malviu. Aquest viu en una petita localidad anglesa, resignat a renunciar als seus somnis de fama malgrat l'absoluta devoció de la seva millar amiga i manager, Ellie. Pero de sobte sembla que el destino li regala una gran oportunitat. Després d'un accident d'autubús, tot ocorregut una nit molt fantàstica on tot el món es va quedar sense electricitat durant uns segons; ell desperta i resulta que es l'únic en recordar al mític grup The Beatles, aquests no han existit mai, i altres objectes, grups de música o begudes molt dels anys 50 i 60, com la Cocacola o fins i tot el tabac.
En quant a la pel.lícula com un producte visual podem dir que es van utilitzar tot tipus de plans dependent de la escena. Destaquen molts els primers plans per la emotivitat que volen posar a la pel·lícula i per totes les escenes romàntiques i sentimentals. També destaquen els plans mitjos i els llargs on es mostren al compositor tocan o cantan alguna cançó i en totes les escenes on els personatges conversem entre si. També es destaquen la gran utilitat de plans holandesos en moltes escenes de gran felicitat o on la història torna a recobrar cert dinamisme, es lo que provoca el pla.
Hi ha moltes escenes fixes en un mateix pla però hi ha alguns travellings amb els plans holandesos. Escenes de felicitat o l'escena de la nit del aragon, quan segueix al protagonista.
- El moviment de la camara era pausat, seguint el ritme de la pel·lícula. No fa girs bruscs, sinó que busca acompanyar el relat amb els canvis de plans suaus.
- La llum i els colors són càlids a la major part de la pel·lícula ja que es típic en el gènere de comèdia i al romàntic. Aquest colors en transmuted comoditat, alegria. En canvi als flaixbacks utilitza colors i alums més freds per expressar unes escenes més llunyanes, un passat, i tame una certa tristesa e incomoditat.
-El vestuari es adient tant en l'estil dels 60 com en el de l'actualitat.
-A la pel·lícula predomina l'estil dels 60 ja que es parla dels Beatles i els fa un homenatge.
-El llenguatge es bastant col·loquial i fa referència tant a les ultimes generacions com d'altres més velles. Argument sencill i que arriba a tothom, amb molts tòpics i prejudicis.
- Actors:
- Himesh Patel (Jack Malik) - Lily James (Ellie Appleton) - Kate McKinnon (Debra Hammer) - Ed Sheeran (Ed Sheeran)
- Sophia Di Martino (Carol) - Joel Fry (Rocky) - Ellise Chappell (Lucy) - Harry Michell (Nick) - Camille Chen (Wendy)
- Alexander Arnold (Gavin) - Sanjeev Bhaskar (Jed Malik) - Meera Syal (Shelia Malik) - Karl Theobald (Terry)
- Robert Carlyle (John Lennon)
Descripció del Jack Malik, el protagonista
El Jack Malik és un noi apassionat de la música des que era un nen. Ell sempre ha volgut esdevenir un músic famós però, malauradament, mai ha arribat a l'èxit. No és gaire talentós però la seva família no li dóna suport ni l'anima perquè això canvïi i el Jack ha trobat l'afecte necessari en el seu petit cercle d'amics, entre ells el Rocky, el seu esbojarrat company d'aventures, i l'Ellie, la seva mànager la qual sempre ha estat enamorada d'ell però que, per la seva timidesa i la poca vista d'en Jack, mai li ha confessat.
El protagonista destaca per la seva manera de fer alegre i per la seva iniciativa a l'hora d'enfrontar la vida i nous reptes, però potser no li posa atenció a les coses que realment la tenen. Sempre s'ha capficat molt en la seva música, i s'ha de reconèixer que en fa molta i una bona feina, però no ha anat més enllà ni li ha donat importància a les persones que l'havien ajudat sempre, és a dir, l'Ellie. Quan fa la reflexió en Jack canvia aquesta manera de ser i decideix deixar de ser aquest músic egocèntric i egoista centrat únicament en ell i en la seva música per tal de tornar a ser el Jack de sempre al veure que seria més feliç sent ell mateix que no pas visquent un somni que no li pertocava.