És un artista català nascut el 1955, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.
Fontcuberta és professor d'Estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la Universitat Harvard de Cambridge, a Massachusetts, dues feines que exerceix simultàniament amb la seva col·laboració amb diverses publicacions especialitzades en imatge. El 1980 va ser cofundador de la revista Photovision, editada en format bilingüe espanyol i anglès, ocupant el càrrec de redactor en cap. La seva extensa obra fotogràfica es caracteritza per l'ús d'eines informàtiques en el seu tractament i la seva presentació de manera interactiva amb l'espectador. Fontcuberta acostuma a representar una visió crítica de la realitat, les veritats fotogràfiques, històriques o fictícies a través de la fotografia i el seu context. Per altra banda, va ser el director del festival Panoràmic, el qual vam visitar.
És una fotògrafa documental i artista alacantina que actualment viu i treballa a cavall entre Brasil i Mèxic. Ha treballat com a fotoperiodista per a diferents periòdics espanyols i ONGs abans de decidir dedicar-se a un treball més artístic i personal. Des de 2016 forma part de l'agència Magnum.
Middel combina els seus treballs documentals amb altres personals on qüestiona el llenguatge i la veracitat de la fotografia com a document i juga amb reconstruccions o arquetips que difuminen la frontera entre la realitat i la ficció.
El seu treball artístic s'ha mostrat en nombroses galeries europees i llatino americanes.
És un artísta internacional que representa una de les figures més rellevants de l’art electrònic i l’experimentació escènica.
La trajectòria de Marcel·li avarca un període de 30 anys, durant els quals ha desenvolupat un univers visual absolutament personal basat en una reflexió sobre sistemes de producció artística particular i pròpia. Ha realitzat instal·lacions i performances a museus, galeries, teatres i espais no convencionals en més de 35 països, entre els que figuren el Musée Europienne de la Photographie de la Ville de Paris, el Institute of Contemporary Arts de Londres, el DAF de Tokio, el MACBA de Barcelona o el ZDB de Lisboa. La seva obra inclou performances mecatròniques en ocasions amb robots, instal·lacions interactives i col·laboracions amb col·lectius entre els que destaquen la Fura dels Baus del que va ser fundador i líder en els anys vuitanta. Els seus treballs han estat ressenyats en múltiples edicions de tot el món.
Va ser un fotògraf i pintor nord-americà el qual els seus primers treballs en els anys 1940 i 1950 el van permetre incloure com a integrant de l'Escola de Fotografia de Nova York. La seva obra en els gèneres de fotografia de carrer i de modes es considera que aportava innovació en l'estètica formal, encara que va tenir un tard reconeixement. Es pot trobar el seu treball en diverses col·leccions públiques i privades.
El que destaca en la fotografia en color de Leiter és l'ombra, la llum de la penombra que envolta tot. I el color, entès com una forma de blanc i negre, perquè només treballa amb gammes, com a principal baluard de les seves trets. I amb una composició marcada per la pintura francesa dels impressionistes i de Bonnard, que el va portar de la mà al món japonès a través dels seus quadres.
És un escultor, decorador i director artístic de cinema de Vilanova i La Geltrú nascut el 1955 que treballa en escenografies i vestuaris. El 1989, va rebre el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a el millor tècnic. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat conceptes com l'espai i la narració i el pas del temps en recerca d'objectes i records que envolten el nostre dia a dia i que composen històries sense paraules, peces i fragments perduts, dislocats, adaptats a una nova ubicació i que erigeixen així, nous referents
Martin Parr crea fotografies les quals ens ofereixen l’oportunitat de veure el món des de la seva perspectiva única.
A primera vista, les seves fotografies semblen exagerades o fins i tot grotesques pels motius que escull, els quals són estranys, els colors descarats i les perspectives poc habituals. Com a resultat, les seves fotografies són originals i entretingudes, accessibles i comprensibles però, alhora, ens mostren d’una manera penetrant com vivim, com ens presentem als altres i què valorem.
El fotògraf britànic es dedica a investigar els conceptes d'oci, consum i comunicació des de fa diverses dècades en els seus viatges a tot el món. Una de les característiques de Parr és que ens permet veure coses que ens han semblat familiars d’una manera completament nova. La tècnica que Parr utilitza a les seves fotos consisteix en juxtaposar imatges i una part de la seva insòlita estratègia és presentar i publicar les mateixes fotografies en el context de la fotografia d’art, en exposicions i llibres d’art i en els camps relacionats amb la publicitat i el periodisme. D’aquesta manera, transcendeix la tradicional separació dels diferents tipus de fotografia. Gràcies a aquest enfocament integrador i pel seu estil i la seva elecció de temes, ha servit des de fa temps com a model per a la jove generació de fotògrafs.
Martin Parr sensibilitza el nostre subconscient i, un cop vistes les seves fotografies, continuem descobrint aquestes imatges una i altra vegada en la nostra vida quotidiana, ens reconeixem dins d’elles i fins i tot ens fa riure de nosaltres mateixos.
Robert ParkeHarrison és un fotògraf nascut a Missouri el 1968 més conegut pel seu treball amb la seva dona Shana ParkeHarrison nascuda el 1964 a Tulsa, Oklahoma, USA. Les seves obres han estat mostrades en 18 exposicions individuals i més de 30 col·lectives a tot el món, a més de trobar-se en més de 20 col·leccions.
És un fotògraf espanyol al que l'any 2000 li va ser concedit el Premi Nacional de Fotografia. Ha realitzat nombroses exposicions individuals, tant a Espanya com a l'estranger, i el conjunt de la seva obra, a més de ser respectada per la crítica, està aconseguint altes cotes de popularitat.
Gilbert Garcin és un fotògraf francès nascut a La Ciotat, el 1929 i que actualment viu i treballa a Marsella, França.
Es dedica a treballar com a militar i al sortir es dedica a la química i a la física, fins al 1816 fins al 1818 on es llença a la recerca de la fixació de les imatges progectades a les càmeres fosques.
1824 perfecciona el temps de fixació en 5 días, s'aconsegueix diferentes fixacions de la càmara fosca, sobre padres litogràfiques. I al 1826 sobre cobre tractant amb agua calentó les imatges de betún. Grabades sobre estany. 1829 millar la luminositat de les càmeres fosques.
Josef Sudek 1896 al 1976. Primer és va formar en enquadernació de llibres, durant la primera Guerra Mundial va treballar a l'exèrcit austríaco-hungar on al 1915 va perdre el seu braç dret. Al tornar a Praga va estudiar fotografia on al final és va dedicar més a l'eitil pictorialista i després per una línea totalmente personal de tocs neoromàntics.
Les obres pasen de retrats, fotos arquitectoniques, naturalesa i objectes i espais del seu estudi.
Persona tímida i amb caràcter, mai present a les seves exposicions.
Fotògraf galleg, neix 1953 a la Coruña.
Amb més de tres décades de dedicació a les seves espatlles i una obra un traç personalísim. Se'l coloca entre els fotógrafos espanyols més singulars del nostre temps.
És un caçador d'imatges, perseguidor de moments espontanis, les ombres i trobades fortuites.