Període de nou dies després de la diada de Tots Sants. Era una pràctica religiosa que consistia en prèdiques diàries a l’àmbit religiós orientades a la conversió personal dels fidels. Les penes del Purgatori i la possibilitat d’anar-hi a parar després de la mort era l’argument principal per dur una vida moralment íntegra. Les esglésies i temples s’ornamentaven d’una manera molt especial en aquestes diades mitjançant tètriques construccions efímeres, eren altars/retaules portàtils i que fins i tot, es podien portar a cases particulars.

Encara tenim conservades algunes d’aquestes interessants creacions. Destaquen tres peces de principis del segle XIX: el novenari de Sant Boi de Lluçanès, el de Santa Maria de Segueró, fet per fet Joan Carles Panyó i el “Metge (al·legoria de la medicina)”, que es conserva al Museu Comarcal de Manresa.