Designa una malenconia i avorriment sense causa aparent i propera a l’angúnia existencial.

“Spleen et idéal” de Carlos Schwabe, 1907.

El mot el posa de moda Charles Baudelaire, a mitjan segle XIX, amb la seva obra “Le spleen de París” (Els petis poemes en prosa). Col·lecció de 50 petits poemes, publicat pòstumament l'any 1869. Temes recurrents en poemes: la malenconia, l'horror al pas del temps, el desig d'infinit, la crítica corrosiva contra la religió i la moral, la burla contra els ideals que mouen les persones i una aversió enorme contra la societat i la seva hipocresia.

Nota: Spleen (paraula anglesa): té origen grec i es refereix a la melsa, òrgan humà on segons els grecs residien les emocions.