CRITERIS D'AVALUACIÓ
Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds, identificar una determinada magnitud com a escalar o vectorial, i diferenciar magnituds fonamentals i derivades comprovant l’homogeneïtat d’una fórmula en aplicar l’equació de dimensions als dos membres.
Identificar l’error inherent a tota mesura, calculant el valor d’una magnitud partint d’un conjunt de valors mesurats i trobant l’error absolut i l’error relatiu, per a expressar el valor de la mesura junt amb el seu error, utilitzant l’arredoniment i les xifres significatives adequades.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Comparar els diferents models atòmics proposats al llarg de la història per a interpretar la naturalesa íntima de la matèria, i justificar la seua evolució, fent servir aplicacions informàtiques, com per exemple laboratoris virtuals de física i química.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Establir la configuració electrònica dels elements per a deduir la seua posició en la taula periòdica i les seues propietats químiques, agrupant-los en famílies.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Predir l’estructura i la fórmula dels compostos a partir de la configuració electrònica dels elements, usant la regla de l’octet i els diagrames de Lewis per a justificar les propietats de les substàncies a partir del seu enllaç.
Destacar la importància de les forces intermoleculars per a relacionar-les amb l’estat físic i les propietats de les substàncies.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Utilitzar la normativa IUPAC per a anomenar i formular compostos inorgànics ternaris.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Explicar els motius pels quals el carboni és l’element que forma un nombre més gran de compostos, relacionant les distintes formes al·lotròpiques del carboni amb les seues propietats.
Identificar hidrocarburs senzills i representar-los per mitjà de la seua fórmula molecular, descrivint les seues aplicacions, i reconéixer els grups funcionals presents en molècules d’especial interés.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Utilitzar la teoria de col·lisions per a interpretar reaccions químiques senzilles i deduir la llei de conservació de la massa.
Predir l’efecte que sobre la velocitat de reacció tenen diversos factors com la temperatura, la concentració..., i determinar-ne el caràcter exotèrmic o endotèrmic, a través d’experiències en el laboratori o amb aplicacions virtuals.
Relacionar la quantitat de substància, la massa atòmica o molecular i la constant del nombre d’Avogadro per a realitzar càlculs senzills i aplicar-los al càlcul de la molaritat d’una dissolució.
Escriure i ajustar equacions químiques senzilles de distint tipus per a interpretar-les quantitativament i fer-hi càlculs estequiomètrics, aplicant la llei de conservació de la massa a reaccions en què intervinguen compostos en qualsevol estat, amb reactius purs i suposant un rendiment complet.
Realitzar experiències de laboratori en què tinguen lloc reaccions de síntesi, combustió i neutralització, interpretant els fenòmens observats i, en el cas de les reaccions àcid-base, utilitzar l’escala de pH per a identificar el caràcter àcid o bàsic de les substàncies implicades.
Descriure reaccions d’interés industrial i els usos dels productes obtinguts, així com les reaccions de combustió, per a justificar-ne la importància en la producció d’energia elèctrica i altres reaccions d’importància biològica o industrial.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Utilitzar un sistema de referència per a representar els elements del moviment mitjançant vectors, justificant la relativitat del moviment i classificant els moviments per les seues característiques.
Deduir les expressions matemàtiques que relacionen les diverses variables en els moviments rectilini uniforme (MRU), rectilini uniformement accelerat (MRUA), i circular uniforme (MCU), així com les relacions entre les magnituds lineals i angulars, i emprar-les per a resoldre problemes sobre distintes situacions de moviments.
Dissenyar representacions esquemàtiques amb les magnituds vectorials implicades per a resoldre problemes de moviments rectilinis i circulars, incloent-hi el moviment de greus, tenint en compte valors positius i negatius de les magnituds, expressant el resultat en unitats del sistema internacional i abordant problemes relacionats amb la seguretat viària.
Utilitzar representacions gràfiques per a determinar el valor de la velocitat i l’acceleració, i realitzar experiències en el laboratori o amb simuladors virtuals per a determinar la variació de la posició i la velocitat d’un cos en funció del temps, i representar gràficament els resultats, relacionant-los amb les expressions matemàtiques corresponents.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Identificar les forces implicades en fenòmens quotidians per a representar-les mitjançant vectors, realitzant-ne la composició o descomposició quan actuen diverses forces sobre un cos i calcular la força resultant.
Aplicar les lleis de Newton per a descriure fenòmens quotidians, representant i interpretant les forces que apareixen per a calcular la força resultant i l’acceleració en moviments de cossos en plans, tant horitzontals com inclinats.
Expressar la força de l’atracció gravitatòria entre dos cossos a partir de les variables de què depén, argumentant la seua rellevància, i utilitzar la llei fonamental de la dinàmica per a explicar la caiguda dels cossos i el moviment orbital, identificant les aplicacions pràctiques dels satèl·lits artificials.
Utilitzar la llei de gravitació universal per a obtenir l’expressió de l’acceleració de la gravetat i calcular el seu valor en diversos punts de la superfície de la Terra, sobre aquesta o en diversos cossos celestes.
El cotxe amb globus es basa en la tercera llei de Newton, que cada acció té una reacció igual i contrària. A mesura que l’aire eix del final del tub, propulsa el cotxe cap endavant.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Establir la relació entre la superfície d’aplicació d’una força i l’efecte resultant per a calcular pressions i interpretar fenòmens naturals on es mostra aquesta relació, avaluant-ne les aplicacions tecnològiques i resolent problemes pràctics.
Aplicar els principis de la hidrostàtica per a interpretar fenòmens naturals i aplicacions tecnològiques, com l’abastiment d’aigua potable o el funcionament d’una premsa hidràulica basada en el principi de Pascal; predir la major o menor flotabilitat d’objectes utilitzant l’expressió matemàtica del principi d’Arquimedes per a resoldre problemes relacionats amb aquestes situacions a partir d’experiències que posen de manifest els coneixements adquirits, la iniciativa i la imaginació.
Aplicar els coneixements sobre la pressió atmosfèrica per a descriure fenòmens meteorològics i interpretar mapes del temps, reconeixent termes i símbols específics de la meteorologia.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Aplicar el principi de conservació de l’energia mecànica per a resoldre problemes de transformacions entre energia cinètica i potencial gravitatòria determinant l’energia dissipada en forma de calor i identificar el calor i el treball com a formes d’intercanvi d’energia.
Establir la relació entre el treball i la força per a calcular el treball realitzat en diverses situacions, i relacionar-ho amb la potència utilitzant les unitats del Sistema Internacional o altres d’ús comú per a expressar els resultats.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Descriure les transformacions que experimenten els cossos per efecte de la calor per a establir relacions qualitatives i quantitatives a partir de les expressions matemàtiques corresponents, mitjançant representacions gràfiques i aplicant-hi el concepte d’equilibri tèrmic.
Determinar experimentalment calors específiques i calors latents de substàncies mitjançant un calorímetre, realitzant els càlculs necessaris a partir de les dades empíriques obtingudes.
Utilitzar el concepte de degradació de l’energia per a relacionar l’energia absorbida i el treball realitzat per una màquina tèrmica, emprant simulacions virtuals interactives, i argumentar la rellevància històrica d’aquestes màquines i la seua importància actual.