CRITERIS D'AVALUACIÓ
Elaborar els càlculs necessaris per a expressar la concentració d’una dissolució en g/l, mol/l, percentatge en pes i percentatge en volum i descriure el procediment de preparació en el laboratori, tant per al cas de soluts en estat sòlid com a partir d’una altra de concentració coneguda.
Examinar la variació de les propietats col·ligatives per a relacionar-ho amb algun procés d’interés en el nostre entorn, utilitzant el concepte de pressió osmòtica per a descriure el pas d’ions a través d’una membrana semipermeable.
Utilitzar dades espectromètriques per a calcular la massa atòmica d’un element, avaluant les aplicacions de l’espectroscòpia en la identificació d’elements i compostos.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Aplicar l’equació d’estat dels gasos ideals per a determinar les magnituds que definixen l’estat d’un gas, per a relacionar les pressions totals i parcials en una mescla amb les fraccions molars dels components i per a calcular les fórmules empíriques i moleculars de compostos a partir de la seua composició centesimal, raonant la utilitat i limitacions de la hipòtesi de gas ideal.
Llei de Boyle-Mariotte
El bullidor manual bull el líquid amb la teua temperatura corporal. Agafa la cambra inferior amb la mà i observa com el líquid bull i puja pels tubs cap a la cambra superior.
Un cop fora de les mans, tarda uns minuts a que el líquid es refrede i torne a la cambra gran. És una joguina científica força fascinant i una excel·lent demostració de transferència d’energia.
Els bullidors manuals demostren la llei de Charles i l'equilibri vapor-líquid. El líquid de color està format per una barreja volàtil de líquids que tenen un punt d’ebullició just per sobre de la temperatura ambient. La calor corporal de la mà fa que el líquid bulli, que al seu torn fa que el líquid s’evapori, convertint-lo en gas. El gas en expansió empeny el líquid cap amunt i, en alliberar la mà, es torna a establir l’equilibri. El gas es condensa de nou a un líquid i torna a entrar a la cambra inferior.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Utilitzar la normativa de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) per a formular i anomenar les substàncies que intervenen en una reacció química donada.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Escriure i ajustar equacions químiques senzilles de distint tipus per a interpretar-les quantitativament i realitzar càlculs estequiomètrics amb elles, aplicant la llei de conservació de la massa a reaccions en què intervinguen compostos en qualsevol estat, en dissolució, en presència d’un reactiu limitant o un reactiu impur i considerant el rendiment de la reacció.
Analitzar les reaccions químiques que tenen lloc en l’obtenció de productes inorgànics d’alt valor afegit per a avaluar el seu interés industrial.
Explicar les reaccions que tenen lloc en els processos bàsics de la siderúrgia i analitzar els productes obtinguts per a justificar la seua importància, relacionant les seues aplicacions amb la seua composició.
Utilitzar distintes fonts d’informació sobre la investigació científica aplicada al desenrotllament de nous materials per a analitzar la seua importància i repercussió en la qualitat de vida.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Utilitzar el primer principi de la termodinàmica per a relacionar la variació de l’energia interna en un procés termodinàmic amb la calor absorbida o despresa i el treball realitzat en el procés, utilitzant la unitat de calor en el sistema internacional i el seu equivalent mecànic.
Utilitzar la llei de Hess per a calcular la variació d’entalpia d’una reacció a partir de les equacions termoquímiques i analitzar els resultats per a distingir entre reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.
Predir la variació d’entropia en una reacció química en funció de la molecularitat i estat dels compostos que hi intervenen per a distingir els processos reversibles i irreversibles i associar-la amb l’espontaneïtat del procés.
Utilitzar l’energia lliure de Gibbs per a predir l’espontaneïtat d’una reacció química i justificar-la en funció dels factors entàlpics, entròpics i la temperatura.
Analitzar les conseqüències de l’ús de combustibles fòssils, relacionant les emissions de CO2 amb els seus efectes per a proposar actituds sostenibles que puguen reduir-los.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Utilitzar la normativa IUPAC per a formular i anomenar hidrocarburs de cadena oberta i tancada i derivats aromàtics i compostos orgànics senzills amb una funció oxigenada o nitrogenada.
Aplicar la isomeria estructural per a representar els diferents isòmers d’un compost orgànic.
Descriure els processos químics d’obtenció de derivats del petroli per a explicar la seua utilitat i repercussions mediambientals.
Distingir les formes al·lotròpiques del carboni per a relacionar-les amb les propietats fisicoquímiques i les seues aplicacions.
Elaborar un informe sobre la incidència de la química del carboni en les nostres vides per a justificar la seua importància i proposar mesures i actituds mediambientalment sostenibles.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Distingir entre sistemes de referència inercials i no inercials per a analitzar el moviment d’un cos en situacions quotidianes i representar gràficament les magnituds vectorials que el descriuen utilitzant el sistema de referència adequat.
Obtindre les equacions que descriuen la velocitat i acceleració d’un cos a partir de l’expressió del vector de posició en funció del temps i aplicar-les per a resoldre exercicis pràctics de cinemàtica en dos dimensions (moviment d’un cos en un pla), interpretant les gràfiques corresponents.
Analitzar els components intrínsecs de l’acceleració en distints casos pràctics i aplicar les seues equacions per a determinar el seu valor.
Relacionar les magnituds lineals i angulars per a establir les equacions corresponents i resoldre casos pràctics.
Establir les equacions que descriuen moviments compostos per a calcular el valor de les magnituds característiques i resoldre problemes relatius a la composició de moviments per descomposició en dos moviments rectilinis.
Dissenyar experiències que posen de manifest el moviment harmònic simple (MHS) per a determinar les magnituds involucrades, interpretant el significat físic dels paràmetres que apareixen en les seues equacions, i aplicar estes equacions per a determinar les magnituds característiques, realitzant i interpretant representacions gràfiques.
Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Representar totes les forces que actuen sobre un cos per a obtindre la resultant i aplicar les lleis de Newton per a resoldre supòsits en què apareguen forces de fregament en plans horitzontals o inclinats, amb cossos solitaris o amb diversos cossos units per mitjà de cordes tenses i corrioles.
Determinar experimentalment la constant elàstica d’un ressort aplicant la llei de Hooke i calcular la freqüència d’oscil·lació d’un moviment harmònic simple (MHS) relacionant-la amb el desplaçament.
Aplicar el principi de conservació del moment lineal a sistemes de dos cossos per a predir el seu moviment a partir de les condicions inicials i relacionar l’impuls mecànic i el moment lineal.
Aplicar el concepte de força centrípeta per a resoldre i interpretar casos de mòbils en corbes i en trajectòries circulars.
Aplicar les lleis de Kepler i la llei de conservació del moment angular al moviment planetari per a relacionar valors del radi orbital i de la velocitat en diferents punts de l’òrbita.
Expressar la força de l’atracció gravitatòria entre dos cossos a partir de les variables de què depén i utilitzar la llei fonamental de la dinàmica per a explicar el moviment orbital, relacionant el radi i la velocitat orbital amb la massa del cos central.
Aplicar la llei de Coulomb per a caracteritzar la interacció entre càrregues elèctriques puntuals i comparar-la amb la llei de Newton de la gravitació universal, determinant les forces electrostàtica i gravitatòria entre dos partícules de càrrega i massa conegudes.
Esta divertida simulación de PhET permite lanzar una variedad de objetos a diferentes velocidades y ángulos para seguir su camino, proporcionando una comprensión cualitativa del efecto de la velocidad, la masa y el ángulo de lanzamiento. En esta corta escala, se ignora la curvatura de la Tierra, por lo que todos los proyectiles caerán al suelo. La discusión podría conducir a que, a medida que las distancias aumentan, la curvatura de la Tierra pueda afectar el lugar donde el objeto aterrice.
Esta simulación permite visualizar la fuerza gravitacional que dos objetos ejercen el uno sobre el otro. Es posible cambiar las propiedades de los objetos para ver cómo eso cambia la fuerza gravitacional entre ellos.
La simulación se puede usar para:
* Relacionar la fuerza gravitatoria con las masas de los objetos y la distancia entre los objetos.
* Explicar la tercera ley de Newton para las fuerzas gravitatorias.
* Diseñar experimentos para derivar una ecuación que relacione la masa, la distancia y la fuerza gravitacional.
* Usar medidas para determinar la constante de gravitación universal.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Aplicar el principi de conservació de l’energia per a resoldre problemes mecànics i determinar valors de velocitat i posició, així com d’energia cinètica i potencial, i relacionar el treball que realitza una força sobre un cos amb la variació de la seua energia cinètica.
Classificar en conservatives i no conservatives les forces que intervenen en un supòsit teòric, per a justificar les transformacions energètiques que es produïxen i la seua relació amb el treball.
Aplicar el principi de conservació de l’energia per a calcular l’energia cinètica, potencial i mecànica de l’oscil·lador harmònic, relacionant l’energia i l’elongació.
Establir la relació entre el potencial elèctric i el treball necessari per a transportar una càrrega entre dos punts d’un camp elèctric per a determinar l’energia implicada en el procés.
Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats als coneixements de física i química; analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament, i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.