Sant Genís de Fontanes
La dinastia dels Francs Carolingis de Carles Martell (Carolus Martellus 718 a 741) fou instaurada a partir de 741 per Pipí el Breu (741 a 768). Els musulmans als Pirineus des de l'any 720, són rebutjats per Carlemany (768 a 814) que crea entitats geogràfiques i militaritzades anomenades «Marques» per establir colons sobre els territoris recentment adquirits edificant esglésies i hospicis per tal de realitzar pobles.
Sant Genís de Fontanes és citat el 819 sota la forma «Monasterium Sancti Genesii Fontanas», o sigui el nom contemporani del municipi en el qual la noció de monestir ha desaparegut. La construcció de l'abadia benedictina data de finals del segle VIII, potser de l'any 780, ja que el precepte d'immunitat concedit el 819 per Lluís el Pietós rei dels Francs i Emperador d'Occident cita l'abat Assaric en el lloc, com a substitut de l'abat Sentimirus fundador del monestir, que és també a l'origen en els llocs propers de construccions de caràcter religiós i de l'explotació agrícola de les terres plantant vinyes i oliveres.
El lloc va ser escollit, sens dubte, per la presència de fonts, canalitzades després en fonts en un lloc aïllat perquè les abadies són generalment construïdes en llocs retirats per afavorir la vida espiritual, i les comunitats monàstiques són autònomes. El monestir és l'origen de la implantació posterior del poble.
L'orde monàstic dels benedictins és el més antic de l'Església catòlica per haver estat fundat vers el 529 a l'antiga Roma per Benet de Núrsia. «Sant Genís» del llatí «Genius» fa referència a les persecucions dels cristians durant l'Imperi Romà fins al segle IV. Podria tractar-se de Genís, decapitat el 308 a Arle a Provença per raó de rebuig de registre en la seva qualitat de secretari d'edictes que ordenen la persecució dels cristians.
Al segle IX i X els vikings anomenats normands («homes del nord») es lliuren des d'Escandinàvia a incursions marítimes fins a la Mediterrània per l'estret de Gibraltar. L'abadia fou destruïda entre 858 i 868 en el moment d'una de les seves incursions, simultàniament amb les d'Arles de Tec i de Santa Maria del Vallespir (Els Banys d'Arles), després reconstruïda al segle X per iniciativa de Guifré el Pilós comte d'Urgell i de Cerdanya (870 a 897), de Barcelona i Conflent. En aquesta reconstrucció l'església va ser profundament reformada i ampliada. Està consagrada el 1153.
La potència i la riquesa territorial del monestir són confirmades pel precepte d'immunitat concedit el 981 per Lotari rei dels francs (954 a 986) en relació amb nombrosos alous, que són béns exempts de càrrecs, situats en diferents llocs a Rosselló, Conflent i Besalú (província de Girona). Aquesta representativitat va durar més de cinc segles abans de ser fortament atenuada per la butlla papal de Juli II (1503 a 1513) que data de l'1 de maig de 1507 posa el monestir de Sant Genís de Fontanes sota dependència del de Santa Maria de Montserrat prop de Barcelona, gestionat per la Congregació de Valladolid (Espanya).
El Tractat dels Pirineus de 1659 accelera la decadència del monestir, ja que Lluís XIV desplaça els membres del clergat que no contribueixen a la francesització de la llengua parlada.
A la Revolució Francesa l'edifici es va convertir en propietat de la «Nació» i després va ser venut a particulars.
Una església mencionada el 990 i desapareguda des d'aleshores, és sens dubte l'origen de la creació del poble fora del recinte del monestir, el desenvolupament del qual es fa ràpidament a partir del segle XIX. El municipi va adquirir el 1846 l'església abacial Sant Miquel, que es va convertir en parroquial el 1850. Va ser classificada com a monument històric el 1966. Les terres són cultivables per la desforestació, particularment en el lloc anomenat «la Verneda» (bosc d'Alnus) on es trobava com el nom indica un important bosc. El Canal de Palau i el de les Alberes, així com el riu Tanyari i el de La Roca afavoreixen la irrigació de zones destinades a l'arboricultura i l’horticultura mentre que la vinya és plantada en llocs no irrigats.
El 1924 el claustre va ser desposseït per l'antiquari Paul Gouvert que el va fer l'adquisició de la totalitat excepte el quart sud-est, a prop dels diferents venedors. El Museu Arqueològic de Filadèlfia (Pensilvània els Estats Units) i el ric banquer romanès d'origen grec, Jean Chrisssoveloni, en són compradors per a part cadascun, aquest últim pel seu castell situat als Mesnuls (Yvelines). El 1975, després de la mort el 1969 del fill Nicolas, els hereus van restituir per venda al municipi els elements en la seva possessió i el Museu del Louvres va lliurar igualment els dos arcs i els seus tres suports que li havien estat cedits el 1925.
A partir de 1970 el municipi va començar a reconstruir el seu patrimoni, ajudat per l'Associació per a la Seguretat dels Valors Arqueològics i Culturals (ASVAC). El claustre s'està reconstituint gradualment amb les parts que manquen substituïdes per còpies.
Sant Genís de Fontanes està situada en dues Zones Naturals d'Interès Ecològic, Faunístic i Florístic (ZNIEF). Es tracta de la vall del Tec de Ceret a Ortafà que cobreix 611 hectàrees (6,11 km2) sobre 10 municipis per a l'una, i el riu Tec que cobreix 933 hectàrees (9,33 lm2) sobre 13 comunes per a l'altra.
La població, que és inferior a 200 habitants abans del segle XVIII, presenta una corba ascendent durant més d'un segle entre 1806 (245 habitants) i 1911 (821 habitants). El nombre d'habitants disminueix llavors entre 1921 (812 habitants) i 1954 (763 habitants), els dos conflictes mundials poden haver contribuït al fenomen. A partir de 1962 (929 habitants) la població experimenta una multiplicació per un múltiple superior a tres en cinquanta-nou anys per arribar a 2 911 habitants el 2021. Es pot suposar la situació vinculada a l'arribada massiva a partir de Portvendres de repatriats a la regió durant la independència d'Algèria però també a l'atracció del lloc per a una població cada vegada més nombrosa a la plana del Rosselló.