Claustre
Una mica d'història
L'abadia benedictina va ser fundada sota Carlemany (vers el 780) per un «home piadós», Sentimir, i dedicada a sant Genís, màrtir d'Arles (mort el 303).
Enderrocada a mitjan segle IX pels normands, és reconstruïda poc després i coneixerà un desenvolupament arquitectural tot el llarg de l'edat mitjana: cobriment amb volta de l'església (segle XII), construcció del claustre (segle XIII).
Força declinant a l’inici del segle XVI, és lligada a l’abadia de Montserrat.
Després de l'annexió a França del 1659 (Tractat dels Pirineus), els monjos rebels resisteixen a la dominació francesa però a llarg termini, aquestes baralles soscaven la potència de l'abadia i precipiten la seua decadència.
Els abats successius es fan càrrec de la jurisdicció civil del vilatge. Anomenen els batlles (oficial de justícia), els responsables de la vida del poble i reben l'homenatge de llurs vassals. El monestir percebia drets i gestionava nombrosos propietats. Com els bisbes, els abats portaven la crossa i revestien el gremial, durant els oficis.
La Revolució Francesa precipita la caiguda del monestir. El conjunt dels edificis conventuals, les terres, els béns, així com l'església abacial són nacionalitzats i venuts com a Béns nacionals l'any 1796. L'any 1846, l'església abacial esdevé l'església parroquial del vilatge.
Els anys 1922-1924 veuen la venda d'una gran part del claustre a un antiquari parisenc i el seu desmantellament. Els tres quarts de les columnes i dels capitells són transportats al castell dels Mesnuls (Illa de França), dues arcuacions i tres columnes són donades al Museu del Louvre a París i els pilars centrals són venuts al Museu de Filadèlfia als Estats Units. Sol el quart sud-est, mantingut al lloc mateix, és classificat Monument històric. Els anys 1970-1985, Sant Genís emprèn la recomposició del seu patrimoni cultural. Gràcies a esforços units i perseverants, els elements dels Menuls i del Louvre van poder ser recuperats i reinstal·lats a llur lloc original.
Una important campanya de restauració en diverses fases (1985-1998) va permetre la restauració del conjunt. A la primavera del 2002, el deambulatori superior obre les portes i proposa als visitants una galeria cultural que acull exposicions.
El claustre
a al segle IX, una abadia es caracteritza pel seu pla regular, aplegant l'església monàstica i els edificis comuns (refetor, dormitori, sala capitular) entorn d'un claustre, mena de jardí envoltat d'una galeria. Claustre (del llatí "claustrum") significa clos, tancat i expressa, per tant, la vida en comú dels monjos i per a certes cerimònies, especialment processons. A l'època romànica s'adopta el principi de galeria composta de columnes i de capitells esculpits segons programa iconogràfic.
El claustre de Sant Genís de Fontanes va ser construït a la fi del segle XIII. La seua particularitat és de ser tret de marbres de diferents colors, el blanc de Ceret, el rosa de Vilafranca de Conflent i el negre de les Corberes catalanes.
Els elements del claustre
1. Les serps: capitell negre representant, a dos angles oposats, cares habitades de serps ondulades. Significacions possibles: els turments de l'infern o bé una imatge macabra de la corrupció dels cossos. La lletra B, ajaguda, podria ser la marca de l'escultor.
2. La processó de l'abat: capitell rosa representant en la seua cara oest l'abat del monestir en processó, precedit de dos clergues que porten un gremial marcat de les seues armes. La cara sud presenta l'anyell místic i la cara nord, un àngel sota un tàlem, tenint un llibre i un crucifix. En la cara est, un basilisc, monstre amb dos caps i urpes d'àguila.
3. Escenes narratives: capitell rosa presentant en la cara és alt un personatge vestit a l'antiga. Alça un garrot o un basto de tambor. A l'angle, cara sud, un personatge porta cans litigats. En la cara nord, una cabra és tinguda al cap d'una corda. Un personatge cofat d'un barret i que té objecte boterut fa pensar en un tocador de viola antiga. En la cara oest capitell, un cofre proveït de dues portes reposa damunt de travessers de tres columnetes.
4. Fauna local: capitell rosa representant els animals de la fauna local, la truita, la cabeca (xibeca), la rata i la tortuga.
5. Sant Miquel: nombrosos capitells són adornats de motius vegetals: palmetes, florons estilitzats, grans fulles on de vegades s'ubiquen petits personatges com aquí un petit Crist en creu (cara est), un Sant Miquel, patró de l'església (cara sud).
6. Les sirenes: capitell de marbre rosa, clàssic de la iconografia medieval. Quatre sirenes col·locades als angles dels capitells agafen amb la mà llur cos doble. Recorda als monjos que han de combatre el mal i denunciar-ne els aspectes multiformes.
7. Epitafi: l'any 2000 va ser retrobada i restituïda a l'abadia una tombal, la de l'abat de Sant Genís anomenat Ramon, mort l'any 1196. El text de la inscripció és un petit poema en llatí que celebra les virtuts.
Lèxic:
Gremial: vel preciós posat sobre els genolls del bisbe, assegut, quan oficia a missa.
Tàlem: teixir preciós portat al damunt d'una persona o d'un objecte per a l'honorar.
Llinda: element de pedra o de fusta emprat per formar la part superior d’una obertura, finestra o porta.
Màndorla: motiu en forma d'ametlla envoltant el Crist, per significar la seua divinitat.
(Gentilesa de l'oficina d'informació turística).