L’església sant Miquel
L'església va ser construïda al mateix moment que el monestir, en el segle VIII (778/780), derruïda els anys 855/856 per un atac de «normands» i reconstruïda a finals del segle XI i principis del segle XII. Va ser consagrada l'any 1127. A l'interior trobem els vestigis de la construcció carolíngia (basament). En el seu origen fou coberta amb una carcassa. L'església té voltes de canó des del segle XII. Presenta un pla creu llatina amb una tallada per un transsepte sortint i tres absis.
La façana
Algunes inscripcions funeràries se situen sobre la façana, al costat de la porta.
A l'esquerra de la porta d'entrada i de dalt a baix:
La làpida sepulcral de Fra Berenguer, mort el 6 de juny de 1307 i de la seva germana Senyora Mathia
La pedra epigràfica de Dolç de Mont-Roig, mort el 5 de desembre de 1271. La làpida sepulcral representa el difunt ajagut amb els braços plegats sobre el tors i no té cap inscripció.
A la dreta
La làpida sepulcral de Fra Miquel sagristà que va ser abat del monestir de Sant Genís de 1271 al 1281 i va morir el 6 d'abril 1307.
La pedra epigràfica de Ramon de Pollestres. La seva epigrafia fou destruïda parcialment.
La llinda
La llinda de marbre blanc de Ceret és la primera escultura romànica datada a la pedra (1019-1020).
La data de realització està indicada sobre les dues línies en llatí:
«El vigèsim-quart any del regnat del Rei Robert, Guillem, abat per la gràcia de Déu, encarregà aquesta obra en honor de Sant Genís, en el monestir que anomenem de les Fonts.»
En el centre podem veure el Crist en una aurèola perlada sostinguda per dos àngels i enquadrada per dos grups de tres personatges de peu sota les arcades.
Les quatre mènsules sortints situades al voltant de la llinda suportaven un petit sostre que abrigava l’escultura.
L’interior de l’església
1. Retaule de Crist del segle XIX. Representa Crist sobre la creu amb uns instruments de la passió. Sant Joan i una verga l'envolten.
2. Verga dels set dolors propi de Catalunya, portava sobre el pit un fermall en forma de cor travessat per set espases.
3. Retaule del segle XVIII dedicat a sant Miquel. A part alta trobem santa Clara de Montfació que porta un cor en flames. En el centre, sant Miquel entre sant Isidre el llaurador o sant Galdric (a la dreta) i Santiago de Compostel·la (a l'esquerra).
4. Altar-retaule (1590) de fusta pintat amb dos personatges per ambdues part, sant Benet i santa Escolàstica. Un nínxol d'estil barroc en forma de petxina de pelegrí.
5. Quadre de la verge negra de Montserrat (1644). Ens recorda que el monestir de sant Genís s'uní a l'abadia catalana el 1507.
6. Una pila d’aigua beneïda sobre un capitell del segle XII que prové de l’abadia de sant Andreu.
7. La pila baptismal.
8. Quadre del segle XVII santa Maria Magdalena.
9. Verge en assumpció. Artista desconegut.
10. Retaule del segle XVII anomenat «popular». Dalt, la Immaculada Concepció, sant Joaquim, sant Josep i santa Anna. Una visitació amb l'entrega del rosari de quinze desenes a un monjo, en presència d'un infant reial (perquè porta ermini).
11. Retaule del segle XIX amb sant Josep, la Verge amb el nen i sant Joaquim. A dalt, santa Anna.
12. Verge de Montserrat. Original retaule de la muntanya escarpada.
13. Capella de Nostra Senyora de Montserrat. El retaule mostra la muntanya escarpada on està situat el monestir. L'estàtua no és original.
14. Cadira de cor de fusta del segle XVII.
15. Retaule central creat entre 1605 i 1635 d'un autor desconegut. Totalment de fusta pintada. En el centre, de dalt a baix, les estàtues de sant Antoni, sant Jordi i sant Gordí. Els plafons pintats parlen de dues escenes del màrtir sant Genís. Ens recorden que el monestir és benedictí (sant Benet i la seva germana santa Escolàstica). El nínxol de dalt està coronat per la cara del pare etern, envoltat per dos àngels que tenen «banya d'abundància». En el registre inferior, a l'esquerra, trobem dos àngels Joan: Joan, l'evangelista i Joan, el baptista. A la dreta, encarament, els dos àngels: Lluís IX, rei de França i el seu nebot Lluís d'Anjou, bisbe de Tolosa del Llenguadoc i fill del comte de Provença, de la casa de Barcelona de Ramon Berenguer V. Aquest plafó data de 1638.
(Gentilesa de l'oficina d'informació turística).