Podeu gravar els vídeos en grup i seguir aquestes recomanacions:

• No improviseu. Prepareu un pla de rodatge amb un guió tècnic, en el qual anotareu la temporalització establerta; on i com es gravarà el vídeo; quines imatges (tipus de pla) i quina música o sons acompanyaran el text que preparareu. Distribuïu el treball entre cadascun dels membres del vostre grup de forma equitativa, de manera que cadascú ha de fer-se responsable d’una tasca com a mínim: documentalista, guionista, realitzador/a, actor/actriu, editor/a.

• A Internet podeu trobar tutorials i videotutorials per a crear i editar vídeos. Cal parar especial atenció al lloc de gravació, el so, la pronunciació, la il·luminació i la durada. Us recomanem que graveu el vídeo en un lloc sense soroll ambiental i, si és possible, que captureu la veu mitjançant un micròfon de taula o sense fils per tal que siga clara i entenedora. Un altre consell és que utilitzeu algun estabilitzador per a la imatge, com ara un trípode per a la càmera de vídeo o un estabilitzador per a telèfon mòbil, per tal d’evitar moviments bruscos o no desitjats.

Posteriorment, cal dur a terme la postproducció del vídeo, que servirà per a millorar el fet gravat prèviament, per exemple afegir música de fons, eliminar les preses falses, inserir text, etc. Després d’acabar el muntatge, comproveu-ne el resultat i, si cal, feu els canvis necessaris. Així mateix, us recordem que en el vídeo s’ha d’incloure els crèdits: els noms i cognoms dels membres del grup que l’han elaborat, o bé el nom del grup, i les imatges o música que hàgeu emprat si no són originals. I no pot faltar el títol!

Criteris d'avaluació: es farà una coavaluació tenint en compte la rúbrica que trobareu en l'aula virtual.

Es valorarà:

- l'originalitat i la qualitat de la presentació (qualitat del so, elaboració de les imatges i que siguen pròpies)

- el grau de detall i la correcció lingüística en l'explicació del contingut i les il·lustracions del llibre (personatges, trama, escenes, moralitat, creació artística...).

COM CONTAR HISTÒRIES

En la formació dels mestres és important treballar la capacitat de contar històries. Una història ben contada es converteix en un potent instrument de comprensió i d’interpretació del món.

La pràctica de contar una rondalla o una història popular, d’autor o un conte literari, realitzar un àlbum il·lustrat i servir-nos de diferents recursos visuals i sonors, ens pot donar una idea de les dificultats i avantatges que hi podem descobrir.

Es poden elaborar tècniques de dramatització relacionades amb el moviment. Per exemple, per tal que el conte no siga lineal, sobretot quan l’expliquem en veu alta, podem emfatitzar la veu i després saber tornar, podem llegir i parlar en diferents tons. El personatge del conte pot estar quiet, adormit, lluitant..., i nosaltres podem experimentar-ho també en el cos amb diferents velocitats. També cal treballar l'ús de la veu i experimentar amb diferents tons i sons. És important no anar massa de pressa i assajar bé els moviments.

Quan expliquem un conte tenim la llibertat d’afegir diversos elements narratius, es tracta d’adaptar la història a l’auditori, al temps i als recursos de què disposem. També cal recórrer a diferents estímuls amb els quals podem captar l’atenció dels oients: elements visuals, objectes, sons, música, cançons, olors que potencien la sensació d’estar en un lloc, degustar mossets o xuplar caramels d’algun sabor que ens recorde el gust del conte, adjectius i expressions per demanar la col·laboració dels xiquets com “sabeu què va fer?”, “A veure com ho fem!”. Ara bé, és crucial que es vegen bé les imatges, és a dir, que siguen prou grans o estiguin ben a prop i que se senta bé la veu del narrador i dels personatges que s’interpreten. No cal disfressar-se, la força està en la paraula, però potser podeu reforçar la vostra interpretació amb vestuari, maquillatge, màscares o objectes claus per entendre la història: una cadireta especial, un dibuix d’un arbre, una maleta o una capsa.

No hem d’oblidar la correcció lingüística i, si ens equivoquem, aprofitar l’error per fer riure: “lapsus!”. La sorpresa i els efectes inesperats poden jugar a favor nostre.

Reciclar materials diversos (capsa de sabates, capses de cartó i de plàstic, calcetins o roba vella...) és una manera educativa, creativa, divertida, barata i ecològica d’aconseguir recursos eficaços.

Una història mou sentiments. Les coses que només s’entenen, s’obliden, les que més s’entenen es recorden per sempre.

Escolteu a Dani Miquel o a Carles Cano, contacontes admirables que saben connectar molt bé amb el seu públic.

CONSELLS PER A CONTAR:

· Conteu des de dins, no tingueu vergonya.

· Mai conteu res que no us agrade o divertisca, sonarà fals i buit

· Penseu en una història que us agradaria compartir

· Interesseu al públic, que no siga massa previsible

· Nou us poseu límits i feu participar el públic

· Comenceu per contes curts

· Trieu un conte on passen moltes coses

· Millor si són relats lineals, sense peripècies secundàries

· No us entesteu a explicar massa coses, tampoc no us feu de pregar

· No incidiu en la moralitat, no sempre és el més important