3. Poema lladre: prendre un poema i fer una versió diferent, imitant la forma, però canviant el tema. Agafeu per exemple el poema que heu triat per a llegir en veu alta del vostre llibre de poemes per escriure una nova versió.
No hi havia al Cabanyal una casa com la meua
No hi havia al Cabanyal una casa com la meua.
La façana blanca i el pati ple de flors
Les cambres lluminoses i la cuina petita
Per sentir el calor del menjar al forn
Un saló gran on vivíem tots junts
Passant les vesprades llegint llibres,
fent faena o sense fer res.
Ma casa la derrocaren un dia
I ens deixaren al carrer
Feroçment, ens la llevaren del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre veig el solar.
Han passat anys, molts anys; han passat
moltes coses i el solar continua sent solar.
Per què ma casa, si no destorbava ningú?
Ens pagaren una misèria, un no-res
Per tota una vida, la infantesa de ma mare,
La joventut dels seus pares, i per a què?
Ara només existeix un lloc on deixen
Cotxes aparcats i passegen gossos,
Un terreny sense sentit, un forat
Que abans era vida plena, la meua,
La dels meus i la d'un barri
amb ganes d'obrir-se pas.
De sobte encara em pren la fúria
Què voleu que hi faça! Ma casa ho era tot.
No hi havia al Cabanyal una casa com la meua.
Marcel Pérez, 4tA
(Versió del poema de V.A. Estellés: No hi havia A València dos amants com nosaltres)
4. A partir d’una estructura prèvia també es pot donar lloc a un poema nou seguint el mateix tema i només canviant els substantius o els complements, com en els següents poemes:
Et dic Et dic
i dic amor i dic bellesa i dic música i dic alegria
i dic poema i mar i dic misteri i dic una cançó i un nom i dic cel
i abisme i compassió i dic silenci i la lluna i les estrelles i dic bellesa
i dic llavi i jardí i dic saviesa. i dic la mar i un bes i dic amb tu.
(Granell, 1998) (Mora, 2007: 80)
L’EQUIVALENT L’EQUIVALENT
L’equivalent de què? L’equivalent de què?
Tot, sempre, Tot, sempre,
té el seu equivalent: té el seu equivalent:
la nit una pissarra plena la nit................................
d’estels de guix, el dia un cavall blanc ............., el dia ..........................
vora la mar, l’hivern un vell decrèpit ............., l’hivern........................
i farfallós, la primavera un crit, .............., la primavera ..............,
l’estiu incendis, crepitar de boscos, l’estiu.............,............................,
la tardor vent d’aram, pàmpols morats, la tardor.....................,...................,
vermells de posta. ................................
Jo, si per atzar algú crida el meu nom, Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Joan carregat de foscúries. diré...................................................
Joan VINYOLI, Cercles, 1979.
5. El paisatge de l’horta de València, assolat per la cobdícia humana i l’imperi dels constructors és un tema poètic recurrent. Podeu escriure sobre el vostre paisatge favorit o qualsevol paisatge urbà o rural al voltant de la preservació del medi ambient: dibuixeu-lo o feu-li una foto.
¿Què vares fer amb l’horta que hi havia
al Palau de Congressos?
I amb el Pouet, què ha passat?
València, els teus ocells a les gàbies
i els gossos ben nugats.
Però ets tu, la meua terra.
(Esteban, 2000: 217)
6. Acrònim: poema on cada lletra del teu nom siga la inicial d'un vers:
Perquè de la lluna penja un fil,
en nits de perill i ombra
podríem agafar-lo per fugir-ne, junts.
Pep SANCHIS
Regal de cel eres
Acaricies la meua ànima
Que tremola en veure’t
Una vegada i una altra
Eres la llum que m’il·lumina les penes
La llum de la vida
