Curs 2025-26

CURS D'ESTIU

LA CULPA: UNA MIRADA FILOSÒFICA

Formació a càrrec de Nemrod Carrasco professor de la UB 

Objectius 

Analitzar quins són els perquès de la culpa, com circula i què és exactament el que fa amb nosaltres. 

Comprendre la naturalesa del mecanisme que configuren la culpa i el sacrifici, a què ens referim quan parlem del triomf de la «mentalitat sacrificial», amb l'objectiu de trobar la de sortir d’aquesta roda que fa que la culpa i el sacrifici es retroalimentin contínuament. 

Reflexionar des de Nietzsche quin és el sentit del victimisme, quin tipus de narrativa construïm quan ens comportem amb actituds victimistes i com el ressentiment pot ser ambivalent a l’hora d’activar qualsevol lluita política. 

Contingut 

1a Sessió. Els perquès de la culpa 

Ciceró deia que no hi ha millor descans en aquesta vida que viure alliberat de la culpa. La culpa no ens deixa viure i, així i tot, no hi ha vida que no pugui imaginar-se al marge de la culpa. Ens relacionem amb ella com si fos un agent extern i, no obstant això, entrem en contacte amb la culpa pràcticament des que naixem. Ens dediquem la vida sencera a buscar culpables i trobar culpes, però gairebé mai preguntem què mou exactament a la culpa. 

2a Sessió. La culpa i el sacrifici 

La culpa i el sacrifici es troben íntimament lligats en un mecanisme pervers. Si no ens sacrifiquem prou per la feina, la família o l’amor, el més probable és que ens sentim culpables. I a la inversa, la culpa nodreix la nostra voluntat de sacrificar-nos, ens predisposa a la renúncia, ens convida a comportar-nos de la manera més abnegada possible. 

3a Sessió. La culpa i el victimisme 

Si alguna cosa ens mostra el pensador francès Pascal Brückner és que una cosa és «ser víctima» i una altra ben diferent, «adoptar el rol de víctima». Que el dolor sigui inevitable i s’hagi d’acceptar no vol dir que no es pugui disminuir el patiment. El subjecte victimista, però, procura rendibilitzar el dolor tot transferint la culpa als altres. 

4a Sessió. Sortida filosòfica 

(a concretar) 

Metodologia 

Classes magistrals i debat posterior amb els assistents al curs. 

Avaluació 

Avaluar l’aprofitament de l’acció formativa suposa que hi hagi com a mínim una assistència a un mínim del 80% de les sessions presencials, una participació en les diferents sessions no presencials i la realització de les tasques pactades (en funció dels objectius de la modalitat formativa). 

Requisits de certificació 

Per obtenir la certificació de l'activitat cal haver assistit a un mínim del 80% de les hores presencials i obtenir una valoració positiva de les tasques planificades en relació amb l'aprofitament.  

Persones destinatàries

Professors de secundària i Batxillerat. 

Organitza: Institut de Ciències de l'Educació Josep Pallach de la Universitat de Girona. 

Aquesta activitat està inclosa en el Pla de Formació Permanent del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.  

FILOACTUALITZACIÓ

PERSPECTIVES DE L'ARGUMENTACIÓ: CONTEXT, PRÀCTICA I FORMALISME

Formació a càrrec de Jaume Romero, professor de filosofia de l'INS Vilablareix i associat de matemàtiques al departament d'IMAE de la UdG.

Descripció

El curs oferirà un recorregut sistemàtic pels diversos nivells de l'argumentació, des de les seves manifestacions en el llenguatge natural fins als seus desenvolupaments formals més sofisticats i les seves limitacions teòriques fonamentals.

Tot explorant els punts fonamentals de la teoria de l’argumentació i la retòrica contemporània, juntament amb les eines disponibles tant per la lògica natural com la formal, es provarà de lligar-ho amb alguns dels debats oberts a la filosofia i es treballarà a partir de casos d’estudi i exemple que ja són considerats clàssics.

No es pretén fer un repàs de la matèria de lògica que s’ofereix als estudis universitaris de filosofia – ni tampoc a altres graus – sinó que es buscarà contextualitzar-la amb altres àrees filosòfiques i disciplines com ara el dret o la pràctica política tot oferint eines per entendre la importància d’aquesta pràctica i l’oportunitat de desenvolupar-la a secundària.

Objectius

Aprofundir en els diferents nivells de l'argumentació, tant formal com no formal, i la retòrica per tal d'establir lligams amb temes de debat encara vigents.

Contextualitzar la lògica en el conjunt del saber filosòfic i en altres àrees de coneixement per reivindicar-ne la importància.

Plantejar estratègies i activitats per desenvolupar l'argumentació a l'aula.

Contingut

Primera sessió: Els fonaments i el context de l'argumentació

I. El concepte d’argumentació

II. El context i l’audiència

Segona sessió: L'argumentació natural

I. Estructura de l'argumentació natural

II. Arguments no vàlids, sofismes i fal·làcies informals

Tercera sessió: Lògica i llenguatge formal

I. Formalització del llenguatge natural. Lògica proposicional i lògica de predicats

II. Conseqüències filosòfiques i aplicacions

Quarta sessió: Els Límits de la Raó: De la Lògica a la Incompletitud

I. Reduccionismes i computació. La revisió del concepte de demostració

II. Límits i paradoxes. La raó humil

Metodologia

Classes magistrals i debat posterior amb els assistents al curs.

Propostes didàctiques i intercanvi d'experiències entorn de les activitats exposades.

Avaluació

Avaluar l’aprofitament de l’acció formativa suposa que hi hagi com a mínim una assistència a un mínim del 80% de les sessions presencials, una participació en les diferents sessions no presencials i la realització de les tasques pactades (en funció dels objectius de la modalitat formativa).

Requisits de certificació

Per obtenir la certificació de l'activitat cal haver assistit a un mínim del 80% de les hores presencials i obtenir una valoració positiva de les tasques planificades en relació amb l'aprofitament.