Qui som i per què hem creat aquest espai
Som un grup de futures mestres d'Educació Primària en la menció de Necessitats Educatives Específiques.
Durant aquest últim tram de la nostra formació hem participat d’un espai d'aprenentatge i reflexió entorn de l'acollida lingüística als centres educatius i les diverses realitats que comporta.
Hem reflexionat entorn de la presència de les llengües no vehiculars a les escoles i les dinàmiques que es generen al seu voltant, dins d'aquest emmarcament hem descobert el concepte de raciolingüisme.
Creiem com a part imprescindible de la identitat, responsabilitat i compromís docent, el respecte cap als infants. El raciolingüisme en els centres educatius atempta contra aquest dret, per això creiem de vital importància reflexionar sobre aquesta realitat amagada en moltes dinàmiques educatives.
Reafirmar i validar la identitat cultural i lingüística de la comunitat educativa és un dret per a tothom, i el nostre deure és promoure que així sigui:
"El llenguatge és molt més que un codi per a intercanviar missatges entre persones. Es tracta d’un acte social que ens permet relacionar-nos, crear vincles, construir identitats socials… És per això que quan duem a terme aquest intercanvi d’informació ho fem des del nostre punt de vista. Aquest punt de vista acostuma a ser des d’una ideologia racial dominant, la qual associa unes pràctiques lingüístiques a certs col·lectius que pateixen racisme" (Martín, 2019).
T’animem a formar part d’aquesta iniciativa, acumular evidències i vivències d’aquesta realitat amb la finalitat d’actuar per erradicar-la.
Nosaltres, per la nostra part, ja hem començat a donar forma a aquest compromís;
però com en moltes realitats, la unió fa la força.
#PrensentacionsEnClauLíngüística
les nostres
#BiografiesLingüístiques
“El canario, como la primera lengua aprendida y hablada durante mi infancia y adolescencia, ocupa gran lugar dentro de mi identidad lingüística. Està en mi corazón, cerebro y barriga como representación de les emociones y los pensamientos. És mi raiz y esencia lingüística. El català com a una de les llengües que més faig servir en l’actualitat i que ha estat la vehicular de la meva formació com a mestra, hi és al cervell i les mans; però també hi té un alt grau d’importància dins de les meves vivències i emocions, per això també forma part del cor i l’estómac. L’anglès té una funcionalitat, sobretot, d’accés altres realitats i situacions discursives, majoritàriament com a consumidora: em permet entendre i avançar. L’alemany va tenir un paper breu en el meu recorregut, però va ser la tercera llengua que vaig començar a aprendre i també forma part del meu repertori lingüístic.”
Tafayt, 2022
“Les llengües que més part de mi ocupen són el català i el castellà. Molt probablement, temps enrere, hagués ocupat més espai el castellà. Ara, però, el català és tan rellevant per a mi com ho és el castellà. Són les llengües amb les que, majoritàriament, penso, m’expresso, recordo, sento i comparteixo.
Pel que fa a l’anglès, la situo a les cames en tant que m’han permés gaudir de moltes experiències, conèixer gent, sortir de la meva zona de confort, viatjar… Aquesta mobilització la relaciono amb aquest apart del cos. A més, situo rodones al cap en tant que, pensar en aquesta llengua, em fa arribar molts records. També esdevenen rodones, tot i que en menys quantitat el francès i el neerlandès, ja que són llengües que, lluny de dominar-les, em recorden moments i experiències, em recorden converses, paraules, intercanvis.
Per últim, situo la llengua de signes catalana a les mans, ja que és a través d’aquestes que l’aprenc i la mobilitzo, i, alhora, perquè, per a mi, el fet d’aprendre aquesta llengua és fer camí a l’obrir portes, al trencar barreres, i ambdues accions, físicament, les relaciono a realitzar-les amb les mans.”
Paula Martínez, juny 2022
“He posat el català a les mans i al cap perquè és la llengua en la que penso i faig la majoria de coses del meu dia a dia. El castellà està situat al tronc, ja que és una de les meves llengües “maternes”, la llengua que parla la meva mare i amb la que parlo amb part de la família. El francès i l’anglès els he situat a les cames perquè són dues llengües que em permeten caminar i avançar en altres contextos.”
Johanna, juny del 2022
“Al cap he posat castellà i català. He decidit situar aquí aquestes dues llengües perquè són amb les que penso. A més, el castellà també està al meu cor, ja que és la llengua que parlo amb la meva família, amics, parella… Pel que fa a les meves extremitats he decidit posar l'anglès i el català per la seva utilitat. D’una banda, el català és la llengua que he utilitzat majoritàriament durant tota la meva escolarització i que utilitzaré com a mestra. D’altra banda, l’anglès considero que és molt útil per poder comunicar-me amb altres persones arreu del món. Finalment, al tronc he situat el francès i el dàrija. Les dues estan representades amb puntets molt petits perquè són llengües que conec una mica i que m’agradaria continuar aprenent.”
Eva Rico, juny 2022
“He posat el català al cap, al cos i al cor, perquè és la llengua que utilitzo en el meu dia a dia i amb la qual em socialitzo amb el meu entorn més proper. També he posat el castellà al cap i a la resta del tronc, perquè és la meva segona llengua i tinc coneguts propers que el parlen. D’altra banda, he posat l’anglès a les extremitats perquè és la llengua que em permet interaccionar amb la resta del món i comunicar-me quan estic fora del meu país. Per últim, he posat l’alemany als peus perquè conec paraules bàsiques i la base d’aquesta llengua.”
Marta Escayol, juny 2022