El terme raciolingüisme neix de la mà de Jonathan Rosa i Nelson Flores, arran d'una peça literària escrita pels dos. Aquest terme apareix en tant que adjectiu, i no pas com a substantiu, perquè estàn interessats en les preguntes, en la perspectiva: la perspectiva raciolingüística.
El raciolingüisme és l’estudi de la producció i reproducció de determinades categories envers la raça i la llengua (Gallego-Balsà, 2020).
Pretenem entendre com funcionen les jerarquies racials, la història i les polítiques que embolcallen raça i llengua, ja que aquestes són el centre d’anàlisi que s’ha d’interpretar des d’una mirada raciolingüe.
A l’escola aquesta ideologia la podem trobar amb mestres corregint i promovent l’eliminació d’algunes variants de determinades llengües, mestres que no tenen les mateixes expectatives per tot l’alumnat i en mestres que consideren actiu el bilingüisme dels infants que parlen la mateixa llengua a casa i a l’escola, i que, en canvi, el dels infants que parlen altres llengües a casa necessiten reparació, etc. (Flores, Lewis i Phuong, 2018).