Carme Ferrer Barberà

Morta al bombardeig amb 25 anys.

Nascuda al carrer Benessat de Sabadell el 4 de novembre de 1913, filla de Francesc Ferrer Abad (1885-1930) i d'Emília Barberà Royo (1889-1961), naturals de Morella i residents a Sabadell des del 1908.

Germans: Francesc (1910-1960), Emili (1918-1998) i Josep (1924-2011).

Casada l'1 d'agost de 1935 amb en Miquel Serra Tous (Sabadell, 1910-1998). Vivien al carrer Rahona (actual carrer Baronia). El 1936 ella treballava de teixidora a l'empresa "Hermenegild Martí Oller" i ell era dependent de despatx a "Jaume Rovira Sallarès" i afiliat a la UGT.

A la guerra, el seu germà Emili va combatre com a milicià a la Brigada Matteotti de la Columna Karl Marx/Del Barrio, després 27 Divisió-124 Brigada Mixta-496 Batalló-4ª Companyia, i finalment al cos de carrabiners. El seu germà Francesc també va estar a la 27 Divisió. En acabar la guerra, ambdós van estar presos al camp de concentració de Reus. Un cosí germà, Joan Ferrer Alacot, mor al front de l'Ebre l'abril de 1938.

La Carme Ferrer es va desplaçar al final de 1938 a l'Espluga per a ser a prop del seu marit, combatent del cos d'artilleria, que hi era destinat.

Va morir al carrer de l'Abadia, on també va resultar ferida la Josepa Vendrell Civit.

Enterrada al cementiri local, nínxol nº 175.