Refugis antiaeris

El primer i darrer atac aeri al nucli urbà de l'Espluga fou l'1 de gener de 1939. Sí que s'havien produit atacs amb bombes al terme i, evidentment, en altres poblacions veïnes. Es van habilitar preventivament, doncs, diversos espais com a refugis antiaeris en cas d'alarma. Guasch (1990) n'assenyala tres (i el refugi de la Plaça, que no es va acabar de construir). D'altres espais més informals van tenir la mateixa funció, com un sot que s'havia cavat cap al pati de cal Franquès.

Si bé la cova dels Moros o el corral del Potreta només aprofiten espais ja existents, sembla que l'únic refugi construit expressament fou el de la Pedrera, que comptà amb l'acord de la família Martí i la feina col·lectiva del veïnat.

(1) Cova del Castell o dels Moros. Entrada i estat actual de la cova (2022); avui en dia amb usos culturals i pedagògics sobre la prehistòria de l'Espluga.

(2) Corral del Potreta. Corral tancat que aprofitava la balma natural que va al llarg del carrer dels Ametllers sota la banda de migdia del turó del Castell. A la tercera fotografia (carrer Jaume I) es veu en primer terme a l'esquerra un pati tancat: aquí era situat el cafè i local de la Unió de Rabassaires, destruït per una bomba.

(3) Refugi de la Pedrera. Tenia l'entrada per l'actual carrer Urgell. Situat sota la planta de la casa de la fotografia. Es va construir a l'hort d'en Pere Martí buidant betes de terra entre un subsol majoritàriament rocós que n'assegurava la consistència.

(+) Boques del refugi de la Plaça. Projectat a l'estil dels refugis antiaeris contruïts a les ciutats, no es va acabar de fer. Només s'havien començat les boques d'accés. Una boca era entre cal Gabriel i cal Fartet/Castells; l'altre a l'oest de la plaça, potser més amunt del monument a Rendé.