El bombardeig

Diverses descripcions de l'acció de guerra en ordre cronològic:

Fuerzas Aéreas - Zona Norte - Sector 4 - Información actividad enemiga (02/01/1939):

"A las 9.09 se internan en el sector 7 aparatos procedentes del 0: al llegar a la vertical de Bimbodi, arrojan tres bombas explosivas. Seguidamente se dividen en dos patrullas, una 3 aparatos y otra de 4. Esta última se dirige hacia el N. pasando por las inmediaciones de Montblanch hasta llegar hasta Espluga de Francoli, donde bombardea. La patrulla de 3 aparatos, después de haber evolucionado por el S. del sector, se une con los otros 4 aparatos y todos juntos bombardean por segunda vez, la población de Espluga. Después de la agresión evolucionan por Montblanch, donde se entabla un combate con la caza propia. Seguidamente desaparecen con dirección Vinaixa, al llegar a la ver(ti)cal de dicha población, a las ?? la patrullas de 3 aparatos desaparece con rumbo N.O. y la de 4 rumbo al O.

Los aparatos citados eran JUNKER, y los aparatos con los cuales la caza propia ha combatido eran MESSERSCHMITT, no pudiéndose apreciar más de 4 aparatos de estos.-"

Ministerio de Defensa Nacional (02/01/1939):

"A las 9,15 de ayer, siete "Junkers" bombardearon Esplugas de Francolí, destruyendo 35 edificios y ocasionando siete muertos y 22 heridos."

Carreras i Roca (2007):

"El dia 1 de gener de 1939, a les 9 del matí, cinc avions Junkers de l'exèrcit nazi bombardejaven la vila. Provocaren set morts, vint-i-dos ferits i l'ensorrament de trenta-cinc edificis." (p. 289)

Arnabat i Íñiguez (2013):

"El primer de gener de 1939 el camp de batalla va apropant-se poc a poc a terres de l'interior de Tarragona, amb les ocupacions de les poblacions de Cabassers, La Figuera i Vinebre, entre d'altres. Un document de les forces republicanes consigna que poc després de les nou del matí una formació de set aparells procedent de l'oest sobrevola Vimbodí, on llança tres bombes explosives. L'esmental estol d'avions es divideix en dues patrulles, una de tres i una de quatre, aquesta darrera pren rumb nord cap a Montblanc fins a l'Espluga de Francolí, on bombardeja, sense més concreció. La patrulla de tres aparells s'unirà novament als restant avions i bombardegen per segona vegada l'Espluga. Uns instants més tards evolucionen per Montblanc i s'entaula combat amb caces republicans. Aquestes accions provoquen la mort de diversos civils*. La defensa passiva també especifica que havien bombardejat, sense precisar el nombre d'aparells, el sector de Cornudella i Bellmunt. A les 09.49 h finalitzava l'alarma a Valls, tot i que no serà la darrera en aquella zona. Un altre document republicà especifica que cap a aquella hora set aparells bombardegen Valls, sense poder contrastar aquesta dada amb cap altre document.

*(...) També SOLÉ I VILLARROYA, p. 158-159, consigna que a l'Espluga moren 7 persones, 22 queden ferides i 35 cases resten destruïdes. A Vimbodí assenyalen la mort de dues persones i una família de Cervià que fugia ." (p. 613)

Arnabat (2019):

"A les 9 del matí de l’1 de gener de 1939 set Heinkel He-111, procedents de l’oest sobrevolen Vimbodí, on llancen tres bombes explosives. Aquests avions es divideixen en dues patrulles, una de tres i una de quatre, aquesta darrera pren rumb nord cap a Montblanc, fins l’Espluga de Francolí on bombardeja. La patrulla de tres aparells s’unirà novament als restants avions i bombardegen per segona vegada l’Espluga. Uns instants més tard evolucionen per Montblanc i s’entaula combat amb caces republicans. A les 09,49h aquests mateixos aparells bombardegen Valls. A l’Espluga de Francolí moren set persones, vint-i-dues queden ferides i 35 cases resten destruïdes; i a Vimbodí moren tretze persones, entre elles una família sencera de Cervià, que fugia. Finalment, algunes informacions assenyalen un bombardeig sobre Barberà de la Conca a les 9 del matí que causaria vuit víctimes mortals i que no hem pogut comprovar." (p. 99)

De la novel·la El camí de les aigües, de Carme Martí (2007):

"(...) El matí de l'1 de gener de 1939, tots van llevar-se per tornar al barri, però com que la Maria i l'Antònia havien retirat tard, vam deixar-les dormint.

(...)

Estaven mig incorporades quan un fort estrèpit va fer caure un envà sobre uns barrils de terra, i, trontollant, van ajupir-se.

(...)

-Estem soles perquè són més de les nou i en aquesta hora tothom ja branda. -Va aturar-se.-Ara ja ho entenc! És el bombardeig que tant temíem. El bombardeig! -va repetir abraçant-la." (p. 350-352)