ALLÀ ON SIGUI EL MEU COR, LES DECISIONS
En els articles que estan al diari de confinament es pot veure les decisions que estan prenent en aquests dies tan durs els sanitaris. A França van decidir classificar als pacients que entressin a la UCI segons el greu que estiguessin. I a Itàlia van decidir que "deixarien morir als més grans de 80 anys".
En la vida es prenen decisions molt dures com aquestes i per això explicaré la del llibre "Allà on sigui el meu cor".
El llibre està protagonitzat per una adolescent que s'anomena Montse, a aquesta noia amb només 18 anys ja li han fet un trasplantament de cor. Ella pensa que l'estiu que ve serà per tornar a començar a viure i té moltes ganes.
Un dia arriba al seu poble un noi anomenat Sergi, molt bona persona i maco.
Quan passa el temps ells s'enamoren i viuen una història d'amor. Llavors un dia Sergi confessa que va anar al seu poble només en cerca de la persona que tenia el cor de la seva exnòvia que va morir, però que ara s'havia enamorat d'ella.
Aquí Montse s'enfada perquè pensa que tot el que han vigut ha sigut una mentida i ha de prendre la decisió de si el perdona o no el perdona. Ella no para de pensar que l'ha estat enganyant i que no l'estima. Sergi li explica que s'ha enamorat d'ella de veritat i que si us plau l'entengui i el perdoni.
Finalment ella pren la decisió de perdonar-lo perquè el que li fa sentir ell no li fa sentir ningú.
Penso que la Montse ha pres la decisió correcta, ja que per molt que la seva història comences perquè buscava el cor de la seva exnòvia va seguir perquè realment s'estimaven.