La Mola

Carreronets de la Mola

retallats d'ombra i de sol

amb cançonetes d'escola

i amb penells de fumerol.

Oh, panys de parets germanes,

panys gruixuts de tanta calç

que teniu veus casolanes

i els sospirs dels Hospitals,

que teniu balcons i postissos

i finestres de blavet,

lluiu els daurats canyissos

i els geranis de roig net.

Carreronets de vellúria

que feu olor de romer

una i una altra centúria

dormida enmig del carrer.

Teniu gallines polides

que coquegen sens enuig

amb les calcetes cosides

per si alguna se n'enfuig.

D'una a l'altra cantonada

lluiu els rossos porcells

d'una bacona cansada

que es rebrega pels cancells.-

A l'hivern les llars enceses

omplin els carrers de fum

i els veïns passen amb presses

amb les cols i llor farum.

Carreronets de la Mola

vora l'arc del vell portal!

Porxe ombrívol de l'Escola

del més antic Benassal!.

En les nits de lluna plena

l'aire vostre és tan calmós

que en passar-hi un sent la pena

del respir misteriós.