Benassal dels meus amors,
qui t'ha vist i qui te veu!
Has perdut antigues gràcies
que no tornaran mai més.
On està el porxe del Mestre
travessat d'ombra i de vent?
I el portalet de Sant Roc,
blanc de calç, blau de blavet,
amb l'altar sobre l'arcada
guarnit amb flors de paper?
On està el portal del Carme,
ull obert al fossar vell
vora el dau, joc de pilota,
blanc de camises de llenç?
I el portalet de la font
dedicat al traginer
Sant Cristòfol, que en el muscle
porta el nostre Jesuset?
Són perduts també els peirons
—pedres gòtiques que neu,
sol i pluja i tramontanes
resistiren, calda i fred—.
Bell peiró de la Codina
que una llegenda digué
que amb feixos de llenya foren
pagats als picapedrers!
Ja no tornarem a vore
del Rector el reconet,
puix l'ombra del campanar
ha perdut el bell recer.
I la Sala de la Vila
amb l'escala a dos pendents,
graciosa arquitectura
que no es refarà mai més?
Benassal dels meus amors,
qui t'ha vist i qui te veu!
Ara estàs tota nafrada
i al cor duc l'enyorament.