Benassal Antic

Benassal dels meus amors,

qui t'ha vist i qui te veu!

Has perdut antigues gràcies

que no tornaran mai més.

On està el porxe del Mestre

travessat d'ombra i de vent?

I el portalet de Sant Roc,

blanc de calç, blau de blavet,

amb l'altar sobre l'arcada

guarnit amb flors de paper?

On està el portal del Carme,

ull obert al fossar vell

vora el dau, joc de pilota,

blanc de camises de llenç?

I el portalet de la font

dedicat al traginer

Sant Cristòfol, que en el muscle

porta el nostre Jesuset?

Són perduts també els peirons

—pedres gòtiques que neu,

sol i pluja i tramontanes

resistiren, calda i fred—.

Bell peiró de la Codina

que una llegenda digué

que amb feixos de llenya foren

pagats als picapedrers!

Ja no tornarem a vore

del Rector el reconet,

puix l'ombra del campanar

ha perdut el bell recer.

I la Sala de la Vila

amb l'escala a dos pendents,

graciosa arquitectura

que no es refarà mai més?

Benassal dels meus amors,

qui t'ha vist i qui te veu!

Ara estàs tota nafrada

i al cor duc l'enyorament.