Ajuntament de Viladecans
Escola L'Enxaneta
Lideratge: L'Ajuntament de Viladecans va assumir el lideratge polític del projecte, decidint no esperar a la Generalitat i convertint l'escola en un emblema del seu pla de transició energètica local. Gestió tècnica: Els serveis tècnics municipals, en col·laboració amb l'agència d'energia local, van redactar el projecte integral. L'estratègia es va centrar en la rehabilitació de l'envolupant (aïllament tèrmic i substitució de finestres per vidres d'altes prestacions) i la instal·lació de sistemes de ventilació mecànica amb recuperació de calor. Finançament: El projecte es va finançar principalment a través de fons FEDER, emmarcats en l'estratègia europea de desenvolupament urbà sostenible (UIA - Urban Innovative Actions) i el projecte Vilawatt, que promou la innovació energètica local.
El cas: L'Enxaneta va ser la prova pilot de la rehabilitació energètica escolar. L'Ajuntament va transformar un edifici amb greus mancances de confort tèrmic en un espai de consum gairebé nul, demostrant que l'eficiència és la solució més sostenible a llarg termini per evitar les onades de calor.
Escola El Garrofer
Lideratge: L'Ajuntament va mantenir l'estratègia de lideratge actiu, posicionant el consistori com l'interlocutor principal davant les entitats financeres europees i els organismes supramunicipals. Gestió tècnica: L'equip tècnic municipal va liderar el disseny d'una reforma que prioritzava el control de la radiació solar i la ventilació natural reforçada, a més d'integrar sistemes de climatització basats en aerotèrmia d'alta eficiència per garantir temperatures estables durant tot l'any. Finançament: Aquest projecte va consolidar l'ús de fons Next Generation, aprofitant les línies d'ajuda destinades a la rehabilitació d'edificis públics (PIRTRUE), que l'Ajuntament va captar gràcies a tenir el projecte tècnic ja redactat i validat.
El cas: Aquesta intervenció va demostrar que el model "Enxaneta" era replicable. L'Ajuntament va validar que, amb una gestió tècnica rigorosa, els fons europeus poden ser l'eina definitiva per esquivar la manca de pressupost estructural de la Generalitat.
Escola Àngela Roca I
Lideratge: El consistori va liderar la integració d'aquesta escola al seu pla d'actuació per a centres educatius, garantint que la transformació energètica fos equitativa entre els diversos barris del municipi. Gestió tècnica: L'Ajuntament va liderar la direcció facultativa de les obres, supervisant l'execució d'una reforma que va combinar la millora de l'aïllament de la coberta i les façanes amb la instal·lació de sistemes de control intel·ligent del consum energètic (gestió de la il·luminació i climatització segons ocupació).Finançament: Es va utilitzar una combinació de finançament híbrid: fons Next Generation i recursos del propi pressupost municipal, amb la voluntat política de completar la reforma malgrat qualsevol retard en les subvencions públiques de l'administració central.
El cas: L'Àngela Roca I representa la maduresa del model de Viladecans. L'Ajuntament va demostrar que, quan es disposa del control del projecte, es pot optimitzar l'obra per minimitzar l'impacte en l'activitat escolar, convertint l'escola en un refugi climàtic estructural que no depèn d'equips mòbils temporals, sinó d'una infraestructura preparada per als reptes climàtics del futur.
Aquests tres casos confirmen que l'Ajuntament de Viladecans ha aconseguit una autonomia operativa total en la reforma dels seus centres educatius, posant al servei dels infants els recursos que la seva capacitat com a promotors els ha permès obtenir.
Ajuntament de Terrassa
L'Escola Isaac Peral
Lideratge: Ajuntament de Terrassa. Gestió tècnica: Serveis de Gestió Energètica i Infraestructures. Finançament: Fons Next Generation EU canalitzats a través de projectes d'eficiència energètica en equipaments.
El cas: Implementació d'un projecte de transició energètica que no només climatitza, sinó que converteix l'escola en una petita planta de generació. L'Ajuntament va liderar el projecte com a part del seu pla de ciutat intel·ligent.
Ajuntament de Roses
Lideratge: Ajuntament de Roses. Gestió tècnica: Serveis d'Arquitectura i Urbanisme. Finançament: Fons propis i línies de subvenció de la Diputació de Girona.
El cas: L'Ajuntament va realitzar una auditoria energètica completa de tots els centres de primària i va iniciar l'execució d'obres estructurals d'aïllament per garantir que els edificis complissin amb els estàndards tèrmics moderns, sense esperar al calendari de la Generalitat.
Ajuntament de Rubí
L'Escola Mossèn Cinto Verdaguer
Lideratge: Ajuntament de Rubí (Projecte "Rubí Brilla"). Gestió tècnica: Unitat específica del "Rubí Brilla" (equip d'enginyers propis). Finançament: Pressupost municipal combinat amb subvencions de la Diputació de Barcelona.
El cas: Mitjançant una metodologia de monitoratge energètic, l'Ajuntament va identificar les mancances estructurals i va executar una reforma de tancaments i ventilació controlada, demostrant que el coneixement tècnic municipal pot vèncer les rigideses autonòmiques.
Ajuntament de Banyoles
Lideratge: Ajuntament de Roses. Gestió tècnica: Serveis d'Arquitectura i Urbanisme. Finançament: Fons propis i línies de subvenció de la Diputació de Girona.
El cas: L'Ajuntament va realitzar una auditoria energètica completa de tots els centres de primària i va iniciar l'execució d'obres estructurals d'aïllament per garantir que els edificis complissin amb els estàndards tèrmics moderns, sense esperar al calendari de la Generalitat.
Ajuntament de Sta. Perpètua de la Mogoda
Escola La Florida. Lideratge: Ajuntament de Santa Perpètua.Gestió tècnica: Serveis de Medi Ambient i Serveis Municipals. Finançament: Pla de Sostenibilitat Ambiental de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
El cas: L'Ajuntament va integrar l'escola en un ecosistema de gestió energètica municipal. L'obra va consistir en la substitució de calderes per sistemes d'alta eficiència i aïllament d'envolupant, gestionant el projecte des de la regidoria d'urbanisme.
Ajuntament de Mataró
Lideratge: Ajuntament de Mataró. Gestió tècnica: Àrea de Sostenibilitat i Serveis. Finançament: Convocatòria "Renovables 2030" i fons IDAE.
El cas: L'Ajuntament va assumir la figura de promotor. El projecte es va centrar en la ventilació mecànica controlada (VMC) amb climatització, superant la simple reparació i realitzant una reforma de gran envergadura.
Ajuntament de Vilamalla
El col·legi Josep de Ribot i Oliva a Vilamalla (Girona) ha instal·lat aire condicionat a totes les seves aules, al menjador i a la zona d'administració. Aquesta millora ha estat possible gràcies a una col·laboració entre la direcció del centre, l'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA), l'Ajuntament de Vilamalla, l'empresa Ariston, que va donar la majoria dels equips, i el SAT Climasoler.
Ajuntament de Fogars de la Selva
L'Ajuntament de Fogars de la Selva ha instal·lat aparells d'aire condicionat a l'escola Les Falgueres per millorar el confort d'alumnes i professors durant els mesos de més calor.
Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos
L'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos ha anunciat que instal·larà sistemes de climatització a les dues escoles del municipi, l'Escola Arrels i l'Escola Doctor Samaranch i Fina.
Ajuntament de Viladecavalls
L'Ajuntament de Viladecavalls està treballant en l'adaptació dels centres escolars per fer front a les altes temperatures. Les mesures inclouen la instal·lació de sistemes de climatització i la millora dels aïllaments tèrmics.
Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat
L'Ajuntament de l'Hospitalet ha destinat 2,5 milions d'euros per climatitzar les 36 escoles públiques d'infantil i primària de la ciutat, amb l'objectiu d'agilitzar la instal·lació abans que finalitzi el curs escolar.
Ajuntament de Barberà del Vallès
Per mitigar la calor, l'Ajuntament de Barberà del Vallès ha lliurat 230 ventiladors a les aules d'infantil i primària. A més, s'està estudiant la instal·lació de tendals per crear zones d'ombra als patis.
Ajuntament de Badalona
Per primera vegada, l'Ajuntament de Badalona ha instal·lat 35 aparells portàtils d'aire condicionat a les cinc escoles bressol municipals com a mesura provisional fins que es realitzin els treballs definitius de climatització.
Ajuntaments de la demarcació de Lleida
Tot i que la Generalitat de Catalunya ha vetat la instal·lació d'aires condicionats als centres educatius, l'ajuntament de Menàrguens ha anunciat que renovarà el sistema de climatització i els tancaments de l'escola Joan Ros Porta, amb una inversió de més de 400.000 euros.
Ajuntament de Sitges
Amb una inversió de 141.800 euros, l'Ajuntament de Sitges ha realitzat obres de millora en diversos centres educatius públics durant l'estiu. Les actuacions inclouen la renovació de lavabos, la instal·lació de parquet a les aules i la pintura de tanques perimetrals. També entre les actuacions principals hi ha les obres per activar la climatització de l’aire fred a l’Escola Agnès de Sitges i la redacció del projecte tècnic de la climatització.
Ajuntament de Lluçà
L'Ajuntament de Lluçà ha engegat un projecte tècnic executiu per a la instal·lació d'un sistema de climatització a l'escola i al local social del municipi.
Ajuntament d'Alpicat
L'Ajuntament d'Alpicat ha iniciat les obres de climatització de l'Escola Dr. Serés, amb la instal·lació de 14 aparells d'aire condicionat a les aules més exposades a les condicions meteorològiques extremes.
Ajuntament del Prat de Llobregat
L'Ajuntament del Prat ha invertit 800.000 euros en la millora de les condicions climàtiques dels centres educatius. El "Pla Clima Escoles" té com a objectiu que totes les escoles comptin, en un any, amb almenys dos espais comuns climatitzats i ombres als patis.
Ajuntament de Sabadell
L'Escola Calvet d'Estrella
Lideratge: Ajuntament de Sabadell. Gestió tècnica: Serveis municipals d'Espai Públic i Urbanisme.Finançament: Inversió directa amb fons propis municipals com a pla de xoc contra l'emergència climàtica.
El cas: Davant l'absència d'intervencions supramunicipals, l'Ajuntament va decidir assumir el cost total d'una reforma de climatització mitjançant aerotèrmia i plaques fotovoltaiques, considerant que el cost de la inoperància era superior a la inversió directa.
L'Ajuntament de Sabadell ha impulsat un projecte pilot de bioclimatització a tres aules de l'escola bressol Vapor Buxeda Nou. Aquest sistema, que refreda l'aire a través d'un procés d'evaporació 100% natural, consumeix un 80% menys d'energia que els sistemes convencionals.
Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada
Lideratge: Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada. Gestió tècnica: Serveis tècnics municipals amb el suport de la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Bages en la redacció dels projectes. Finançament: Inversió vinculada al pla municipal d'energies renovables d'un milió d'euros, amb un suport financer rellevant de la Diputació de Barcelona, administració que el propi consistori destaca com a peça clau en la inversió per a la transició energètica.
El cas: L'Ajuntament ha liderat el desplegament d'un projecte de transició energètica que inclou la instal·lació de 282 panells solars a l'escola i un sistema d'aerotèrmia (en diverses fases), integrant el centre dins d'un model de producció energètica municipal orientat cap a una futura comunitat energètica. L'Ajuntament s'ha posicionat com a promotor directe davant la Generalitat per transformar el model energètic del centre, seguint el marc normatiu de transició energètica local.