QÜESTIÓ 7:

les nostres defensES

SABERS BÀSICS

L'ésser viu com a sistema: propietats i diferències amb la matèria inerta. Funcions de nutrició, relació i reproducció dels éssers vius.
Teoria cel·lular. Concepte de cèl·lula i teoria *célular.
Nutrició autòtrofa i heteròtrofa.
Dominis i regnes d'éssers vius (breu descripció).
Nivells d'organització de la matèria viva i organització general del cos humà (cèl·lula, teixit, òrgan, aparells o sistemes). Concepte de ser pluricel·lular.
La salut i la malaltia. Malalties infeccioses i no infeccioses. Higiene i prevenció.
Sistema immunitari. Vacunes. Els trasplantaments i la donació de cèl·lules, sang i òrgans.

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE LA COMUNITAT VALENCIANA

5.3. Explicar les conseqüències que es generen a causa de la ignorància dels hàbits saludables.
5.4. Explicar la importància de les mesures preventives contra les infeccions, inclosa la vacunació, sobre la base dels coneixements sobre el funcionament del sistema immunitari.
7.1. Respectar totes les formes de vida i ser capaces d'explicar la dependència de l'ésser humà de la resta d'éssers vius.
7.4. Classificar correctament, pel que fa al regne, diferents organismes en funció de les seues característiques més destacables.

QÜESTIÓ 7: COM ENS DEFENSA EL NOSTRE SISTEMA IMMUNITARI?

Diferenciem entre malalties infeccioses i no infeccioses.
Quins microorganismes poden produir malalties i com es contagien?
Com es defensa el cos humà de la invasió dels microorganismes?
Els limfòcits són cèl·lules que ens defensen dels microorganismes. Com activen les vacunes als limfòcits per la fabricació dels anticossos específics?

LA SALUT I LA MALALTIA

Què és la salut?

La salut no és l’absència de malaltia, és l’estat complet de benestar físic, psicològic i social. La SALUT MENTAL es l’equilibri entre una persona i el seu entorn soci-cultural, que l’assegure una participació adequada i el benestar que necessita.

De quins factors dependrà la nostra salut?:

LES MALALTIES

Una malaltia, per tant, és una pèrdua transitòria o permanent de benestar físic psicològic i/o social. Les malalties es poden classificar en:

NO INFECCIOSES: Produïdes per altres causes diferents als microorganismes paràsits. Exemples:

• Fractures d’ossos o lesions musculars, dels tendons o articulacions.

• Malalties metabòliques que solen estar relacionades amb l’ambient físic i social al qual viuen les persones. Tenen gran

importància el càncer i les malalties cardiovasculars.

• Malalties nutricionals, com la diabetis (alteracions en els nivells d’insulina que s’encarrega de transportar el sucre de la sang a les cèl·lules).

• Malalties mentals, com la bulímia o l'anorèxia.

INFECCIOSES: Produïdes per microorganismes paràsits que s’introdueixen en el nostre cos i es desenvolupen en els nostres teixits i cèl·lules, provocant danys als teixits i mort a les cèl·lules.

Aquestes es poden transmetre:

ACTIVITAT

Busca informació sobre cada malaltia (què provoca i com es propaga) i relaciona-la amb la forma de previndre-la (igual hi ha més d’un mètode per a una malaltia).

Malalties d'origen víric, entre d'altres

IMMUNITAT

El conjunt de cèl·lules, teixits, òrgans i estructures que s’encarreguen de protegir-nos contra tots els microorganismes patògens (com virus, bacteris, 1 fongs, protozous...) constitueixen la nostra immunitat.

Naixem amb algunes d’aquestes barreres preparades per a defensar-nos... però altres les anem adquirint a mesura que ens vacunem o els microorganismes patògens entren en el nostre cos. Així, el cos aprèn a defensar-se de manera específica (especialitzant-se en lluitar contra uns virus, bacteris... en concret) i memoritza el que ha de fer per a tindre èxit en eixa lluita.

Per tant, per impedir els efectes tòxics dels patògens, al llarg de l’evolució, com éssers humans hem desenvolupat una sèrie de mecanismes de defensa que ens permeten afrontar aquestes agressions per neutralitzar-les o eliminar-les.

Les barreres defensives primàries

El nostre cos està rodejat de barreres que impedeixen l'entrada d’organismes patògens. Aquest tipus de defensa funciona de la mateixa manera independentment del tipus de patogen que actue:

La pell: que forma un mur impedint l'entrada de patògens.
Les mucoses: una capa de cèl·lules recobreixen l'interior dels orificis oberts a l’exterior, segregant un mucus que impedeix l'entrada de patògens. Com a la boca, les fosses nasals, la vagina...
Substàncies químiques: Les llàgrimes o la saliva contenen substàncies bactericides. L'acidesa de l'estómac o de la vagina acaba amb els microorganismes patògens.
Microbis beneficiosos: Alguns microorganismes (com la flora bacteriana) viuen dins del cos humà, ajudant-lo en la defensa contra els patògens.

Barreres externes

Resposta inespecífica local: reacció davant una ferida

Si les barreres externes són superades i els microorganismes entren al nostre cos, es posa en marxa un mecanisme de defensa inespecífic, al qual existeix un exercit de cèl·lules defensives que reconeixen els elements estranys i acaben amb ells. El procés té dos etapes:

La reacció inflamatòria. Comença amb la vasodilatació (augment dels vasos sanguinis: artèries i venes), enrogiment, inflor i augment de temperatura a la zona del cos que ha patit un dany i per la qual han entrat els microorganismes. La seua finalitat és afavorir l’arribada de les cèl·lules defensives per evitar que els microorganismes es dispersen pel cos.
La fagocitosi. Procés en el qual algunes cèl·lules de la sang, com els glòbuls blancs capturen i digereixen els microorganismes patògens.

Resposta específica. Reacció immunitària

Si els microorganismes superen les DEFENSES O BARRERES ANTERIORS, entra en funcionament la RESPOSTA ESPECÍFICA, mitjançant un exèrcit format per unes cèl·lules molt especials, els LIMFÒCITS.

Primer, coneguem els protagonistes d’aquesta història:

1. Els macròfags fagociten els microbis i els digereixen, obtenint els antígens (molècules que formen part del patogen).

2. Els macròfags mostren els antígens a un grup de limfòcits. Els quals activen la resposta immune.

3. Els limfòcits activaran a uns altres limfòcits específics per a lluitar contra el patogen.

4. Aquests limfòcits fabricaran armes per a lluitar contra el patogen: els anticossos.

5. Quan el patogen ja ha sigut eliminat, els limfòcit supressors disminueixen la resposta immunitària.

Tota aquesta resposta és lenta, pot tardar una o dos setmanes, mentre tant, podem patir una malaltia. Però el més important és que aquests limfòcits específics, capaços d’actuar contra un antigen determinat, romandran durant algun temps en el nostre cos com a cèl·lules de memòria; de forma que les següents vegades que entre el patogen aquestes cèl·lules actuaran ràpidament, fent que la malaltia no es desenvolupe. SEREM IMMUNES!!