Carnets revelen el teu nom.
Però no saps pas com trobar-te.
Ni cap on vols anar.
El temps amaga els teus sentits.
I et fa del cor una pedra
Que només pot fer mal.
Lluny, quan creuo l'oceà,
El teu batec constant
Es perd a dins del mar.
Lluny, les cartes que enviem
Es buiden amb el vent
I arriben sense res.
Però l'olor de flors del teu vestit
Em trenca tots els esquemes,
Quan t'apropes a mi.
I fa que res no sigui estrany
Quan tanco els ulls i t'abraço.
Com si això fos real.
Lluny, quan creuï l'oceà,
El nostre petit món
Començarà a girar.
Tanca els ulls i compta a cinc,
I para'l amb el dit,
Que aviat jo seré allà.
Para i mira què senyala,
I queda en un sospir
El blau de sota el dit
Font: Musixmatch